MALVEÍ, UNA PERLA A L'ALTA GARROTXA

Aquest matí he tingut la sort de fer un recorregut realment espectacular, bonic, una perla... Pedalar pel Puig de Malveí i Sant Miquel de Coma de Roure sempre és agradable, hi he anat molt però mai m'havia sortit un recorregut tant i tant bonic. No he trobat ningú, ni tant sols a l'asfalt que he fet servir per acostar-mi i així poder escalfar degudament. M'ha vingut al cap unes paraules que em va dir un dels millors escaladors de l'història, el qual he tingut la sort de conéixer personalment: Àlex Hubber. Ell em deia que se sentia motivat quan sentia que formava part de la roca, de la muntanya i no se sentía intrús escalant les seves rutes. Així m'he sentit avui, completament identificat en el territori on pedalava.

He sortit del Pavelló per la carretera vella fins al pont de Burró, Sales de Llierca fins a la cruïlla de Can Bosc (10 km. / 35 min.) Vaig direcció Can Bosc fins al gran revolt d'esquerres a pocs metres de la casa (14 km. / 1 hora) Ara vaig per la pista que puja a Malveí on hi he baixat moltíssimes vegades però mai hi habia pujat. La pujada és magnífica, de bon ciclar i amb un paisatge realment bonic de veure i que baixant no tens temps de contemplar degudament: La Calma, el puig de Bassegoda i la bonica vall de Monteia i l'Orri amb la plana del Fluvià i el Puigsacalm de fons, el Taga, el Puigmal, Gra de Fajol, Bastiments, Costabona i el Canigó que quan agafes alçada surt darrera el Bassegoda ben nevat. Us trobareu diverses cruïlles: totes a la dreta. Arribo a la casa de fusta (no sé que collons hi pinta) i tot seguit, al km. 17 s'obre una balconada amb el puig de Bassegoda digne de veure. Arribo a la pista que puja a Sant Miquel de Coma de Roure des de Sales al km. 18 (1:30 hores) Faig un merescut descans a la balconada que tinc al davant sobre la Vall del Fluvià. Estic dubtant, no sé si anar fins a Sant Miquel i voltar el Malveí fins a Espinau... però al final decideixo baixar per la pista de Sales fins al km 21. Trenco a l'esquerra a trobar l'esqueletu de Malveí (algún torrecullons es va emportant ossos quan hi passa, recordo fa uns anys estava gairabé complert...) A partir dels quatre camins decideixo posar la cidereta de la ruta: vaig cap a Beuda i al dipòsit de coll de Jou vaig a fer els corriols de Sant Domingo i tot seguit a buscar la magnífica trialera de la Desfrenada de can Met Riu fins el Viaducte, can Barraca i cap a casa. Aneu a fer-la, si no heu pujat mai al Malveí per can Bosc, segur que us agradarà.

Total: 35 km i 1000 metres de desnivell a 14,7 km/h en 2:20 hores.

L'esqueletu de Malveí amb un biker de pagés fa uns anys...quan encara hi habia una pota sencera.

Per cert, si voleu veure la meva porra sobre les eleccions de demà, o avui o ahir (en funció de quan llegiu aquest post)  visiteu la pàgina cavòries d'aquest bloc

La del Barça - Madrid és de quatre a zero, si l'encerto perfecte, sino, tres a zero ja va bé... tot lu atre: oju peligru !

BENVINGUTS, PASSEU, PASSEU...

Ja tenim el pirineu força enblanquinat, aquest any promet. A veure com compagino l'altre passió que tinc. Avui he sortit ha fer una clàssica local: Sant Ferriol, Can Badia, Font de Planells, Basses de Bet, coll de Bruc, Sagrat Cor i trialera de l'ametller. Un cop a Besalú he voltat la fàbrica de la Confiança per arribar als 20km. El dia era molt macu, bona temperatura, ningú enlloc i una vista esplèndida fins a Roses i el Montgrí. 

Com us deia la neu ja em fa venir pessigolles i començo a tenir mono de neu, això sí, la neu de Setcases en amunt, ja sabem el que passa llavors: no hi ha col.legi, no pots anar a treballar, has de dir que macu, t'has de queixar perque queda tot glaçat, tot patina, cauen pals elèctrics, la tele no funciona... i tot són òsties. Ara bé, la gent d'Andorra, de Vielha i d'alta muntanya es foten un tip de riure quan passa això que no us ho volgueu imaginar. Algú ho habia de dir !!!

Total: 21 km i 540 metres de desnivell a 16 km/h en 1:20 hores

Val la pena que feu un cop d'ull al post d'en Gerard sobre la crònica de la pedalada d'Oix, es un campió.

 Esquiant als Tatres (Polònia)

Nota de premsa presentació del meu llibre aquí

UN DIA PER RECORDAR

Divendres al matí canvio els plans i vaig a treballar. Al vespre arriba el moment, per fi, de la presentació del llibre La vall de Fluvià en Btt. Han estat 4 anys per fer-lo, dos anys d'espera, i finalment ho hem aconseguit. Gràcies a Cossetània Edicions, que tot i els problemes aparaguts aquest any amb l'afer d'Arc de Berà, han pogut continuar el seu camí d'edicions de llibres en Català. Després de dinar ja m'arriba el primer canguelis: em truquen de Catalunya Ràdio per fer-me una entrevista, sort que parlar per telefon forma part de la meva feina i m'en surto bastant bé. L'anaconda ja la tinc a l'estòmac, així que em poso el traje de luces i m'en vaig a fer un coll de Bruc. Vaig ràpid, la pista de Can Costa està compactada i tot i que feia dies que no entrenava, collons de feina ! pujo força bé. Al Sagrat Cor m'hi paro una estona, són 2/4 de 5 de la tarda i la llum és molt maca. Arriba l'hora de la presentació i coneixo per fi en Jordi Ferré (editor de Cossetània) que hem fet tota la feina editor-autor via correu electrònic durant tot aquest temps. La Sala d'Actes de l'Ajuntament fa goig, unes 60 persones. Primer parla l'alcalde  de Besalú, Lluís Guinó, tot seguit l'editor, en Jordi Ferré i finalment quan l'anaconda ja m'ha consumit parlo jo. Al principi no sé on estic però al cap d'uns minuts ja em sento més còmode, i és que parlar davant de tanta gent, encara que la gran majoría amics i coneguts no és tant senzill... per mí ha estat un gran dia, inoblidable, i amb el temps, segur que li donaré un valor més important encara. Gràcies per fer-me costat en un dia tant especial per a mí.

Per cert, avui tenia d'anar a Oix, però el collons d'en Mañas i la seva quinta feien una festa de les grosses i no me la podia perdre, en Gerard no sé si al final hi ha anat, però en tenia moltes ganes, ja l'aplanyo si a anat a pedalar, a les dues de la matinada encara feia flexions amb la cervesa.

Jordi Ferré de Cossetània Edicions, Lluís Guinó, alcalde de Besalú i un servidor

Signant el llibre del meu padrí amb el meu fill

EL FLUVIÀ i EL SER

Avui tenia ganes de fer una ruta planera per mirar un recorregut pels nens de la Bike Escola de cares a la sortida de Desembre, al final però, un cop he fet el recorregut ja m'he liat i he acabat fent una sortida força "pata negre" i m'ho he passat com un nen petit fent cagar el tió.

He anat cap a la Confiança, granges de Can Marçal de Dosquers, can Vila i anar seguint el riu Fluvià. Hem pensaba quedar enfangat com un senglar, però la veritat és que la pista estava molt bé, alguna bassa, però en molt bones condicions, a l'alçada del trecant que va als Jaciments Paleontològics de Queixàs m'ha travessat davant meu un visó americà. Un cop a Sant Bartomeu del Portell he anat a veure el temple troglodític de Sant Miquel de la Roca (10 km). He baixat a Crespià, Esponellà i pista de les centrals. He pujat a Martís fins a Serinyà on he agafat el camí del cementiri fins a la font de Gatielles (21 km) A partir d'aquí s'ha d'anar a buscar el Gr fins a Can Roset i Besalú. Aquesta es la ruta que vull fer amb els nens. Com que ja ho tenia clar, a la font de Gatielles vaig fins a ca n'Illa per fer la fabulosa pujada de Puig Hortós i Pi de Sant Josep. El Ser va gros i al passallís corre l'aigua força depressa. Semble que han desboscat o volen arreglar la carretera, ja em ve el mal rollo del post d'en Gerard sobre la destrossa que explica al seu blog... De cop, la pista continúa com abans i amb un plus afegit: degut a les pluges, els famosos clots que hi ha a la pista són encara més grans i tècnics per pujar pedalant, vaig bé i m'els passo a zero, que per mí està molt bé. He fet aquesta pujada moltes vegades i mai l'habia trobada tant dura (per tècnica) com avui. Un cop a dalt decideixo fer el cami de Puig Hortós on fa 3 setmanes vaig fer un quilo de roveions. El camí està net, bonic, ràpid... flipo. Descens a tota llet a buscar la pista i cap a Can Roset, Juinyà i Besalú. Itinerari molt bonic i variat, ràpid, però amb una escalada molt tècnica i xula de veritat. Aneu a fer-la que us agradarà.

Total: 37 km i 725 metres de desnivell a 17,3 km/h en 2:07 hores.

Visó americà que està infectant el Fluvià i crea greus problemes amb la Llúdriga autòctona del territori.

Per no confondrel's, els visons són negres i normalment més petits que les llúdrigues i amb el morro més punxegut. Les Llúdrigues són grises, més rodonetes de morro i normalment més grosses.

 a que és més xula que el visó ?

Dilluns passat també vaig fer festa i vaig anar a fer un doble Sagrat Cor. Vaig pujar per can Willis i tot seguit baix pujar per Basses de Bet fins a Planells i Sant Ferriol. Un cop a Can Costa vaig pujar pel coll de Bruc. Va ser molt dur. La pista estava molt humida i la gravilla que posen (encara no habien passat el roleu) s'enganxava a la coberta. Va ser la pujada més dura que he fet mai a Coll de Bruc des de que han arregat la carretera. Tot seguit vaig repetir Sagrat Cor, trialera de l'Ametller i cap a casa. Crec que ara mateix la gravilla ja deu haber agafat i es deu pujar de collons.

Que tingueu bones pedalades el cap de setmana, afanyeu-vos que la setmana vinent ve fred i pluja...això diuen

BIKE ESCOLA

Avui sortida familiar Bike Escola. Unes quantes baixes degut al temps inestable, al final però, ha fet un dia esplèndit per pedalar. Hem sortit a les 9 del matí del pavelló: la Clara, en Pep, en Pol, la Laura, en Jan, la Lidia i un servidor. Hem pujat fins a l'Hospitalet, ca n'Oms de Guixars i Mas Gircós i camí de la font a buscar el corriol fins darrera la casa de ca n'Oms. Tot seguit hem seguit el camí direcció can Felip i em agafat la pista de l'Aulet fins a can Feu i can Felip. Arribats a la Masó de Palera em parat i esmorçat. LLavors fins els 4 camins, can Lletanis i baixar per Vinyals. A Vinyals hem fet la Desfrenada al revés fins a Bellestar, Can Barraca i cap a casa. Els camins que hem fet han anat molt bé pels petits per agafar tècnica i soltura . Sortida curteta i ideal pels nens i sobretot per les nenes, a veure si les acabem d'engrescar...

Total: 15 km molt xulos.

pit stop

Camí de Mas Gircós a Ca n'Oms de Guixars

SANT FRUITÓS, CAN CARGOL i SAGRAT COR

Avui he fet una ruta curta, durilla i molt ben parida. De mica en mica torno a agafar el ritme i em preparo per fer la sanferriolada, una de les rutes que més m'agraden, però passet a passet, intentaré fer-la la setmana que bé, és molt xula si vas bé... La Santferriolada (nom en que vaig batejar la ruta fa uns anys) és la següent: Pi de Sant Josep per Puig Hortós, descens al Junyell, hotel de Sant Ferriol, Sant Fruitós, can Cargol / el Mor, font de Planells, can badia, Sant Ferriol, can Costa, coll de Bruc, Sagrat Cor, l'Ametller ( a que és xula !) El dia dels bolets l'anava a fer però com que vaig trobar 1 kg de roveions no la vaig acabar. Avui he fet el segon tram.

Enfilo per la Creu de Campanyà fins a Sant Fruitós per agafar la bonica pujada (és molt ben parida) fins a Can Cargol, fa dies que no veig en Lluis i el volia anara a veure... no hi era. Arribo al collet de Montiró i vaig a la Font de Planells, Can Badia i pista llarga (sense passar per l'Om) a buscar la pista de Sant Ferriol. Pujo a Sant Ferriol, corriol de la dreta i descens per la pista del Conc (alzina). Un cop a la teularia decideixo fer un coll de Bruc, ja tenía raó en Jaume, està aplanada i es puja a tota llet. He trobat dues màquines: la pala que ja fa temps que hi és i a més un roleu d'aquells que si et trepitxen et deixen pla com un bistec de fira. Pujo al Puig Cornador on avui hi ha una vista esplèndida de Roses i el Montgrí. Descens a tota llet per l'ametller i cap a casa. Avui m'he sentit feliç i sobretot afortunat de ser d'aquest país.

Total: 28 km i 900 metres de desnivell a 14,5 km/h en 1:55 hores.

Espero que no deixin massa bé la pista de Can Costa a Coll de Bruc i trobar-nos amb això...

PER TERRES DEL CAVA

Ja feia setmanes que esperaba la 3ª marxa de Peralada. Tenía ganes d'anar-hi en família i així que em vaig informar sobre la ruta amb l'organització i molt amablement em van convèncer a anar-hi amb els nens i les "nenes". Arribem a Peralada en Pep, la Clara, en Pol, la Laura, en Jan i jo. Portem un biker de pagés al cotxe (que ens l'ha deixat ple de virus del seu refredat) Allà trobem l'Angel, en Fran, en Mañas, l'Albertí i en Met Estañol que no ha fet primer perque s'ha perdut al final i s'ha hagut de contentar amb el segon lloc.

Vam fer la curta de 17 km. amb els nens i les mestresses. Una volta molt planera que va sortejant camps i molta aigua (és el que hi ha després de ploure). Els nens s'ho han passat pipa i crec que les nenes també, tot i la seva mandra inicial. En Pol de 8 anys i company d'en Jan (també de 8 anys) l'hi a tocat un premi per ser el participant més jove d'acabar la cursa. Felicitats !

A l'arribada he trobat en Met i en Jordi Pujol de Camprodon cosa que m'ha fet molta ilusió, recordo les esquiades que haviem fet plegats per temes de feina, ara m'adono del gran privilegi que vaig tenir seguint la seva traça baixant pales per la zona de Vallter.

Quan escric aquestes línees acabo d'arribar del Puig Cornador, una pedalada curta i intensa de 10 km a tota llet per treure'm el "gusanillo" d'avui.

Des d'aquí vull agraïr a la Lidia la feina que està fent a la Bike Escola de Besalú amb la mainada, que per cert, diumenge que bé tenim una pedalada. Agraïr també  a l'organització de Peralada per oferir una alternativa molt interessant especialment per la mainada i per la gent que pedala poc. Està clar però, que tenen un espai natural ideal per fer-ho, molt planer i molta pista. Una marxa impensable a Besalú pel terreny que tenim.

Vorejant els camps sortin de Peralada

La mestressa sense katiuskas

El futur apreta !