EM POSO EL TRAJE DE LUCES...I NARI !

Amb un parell de dies ja m'he tret el mono de sobre, he deixat la mandra i les cavòries a casa hi fet el que volia i em calia fer: pedalar.

El diumenge amb el rollo del canvi d'hora m'he llevat una hora abans, o sigui a hora vella... he agafat la bici i cap al Sagrat Cor. Quan arribo al Corral trobo en David que surt del camping per anar al pavelló per sortir amb els Desfrenats a les 9. No m'ha costat res (com ja m'era d'esperar) animar-lo a fer un Coll de bruc i Sagrat Cor abans d'anar al pavelló, eren un quart i 5 de 9 i teniem temps. Hem pujat a un bon ritme, sense matxacar però alegre. Jo com vaig a coll de bruc ho dono tot, i ell, donant la meitat va al meu ritme. Al collet de la serra trobem unbikerdepages que puja amb la flamant Epic cap al Sagrat Cor, no xerrem gaire ja que a les 9 hem de ser al pavelló amb els Desfrenats per continuar pedalant. S'em fa estrany trobar en Willis quan puja i jo baixo (normalment és al revés) Al pavelló trobem en David, en Xevi, en Paco i en Fran. Anem cap al bosc de can Bellsolà, avions i Maià de Montcal. Tirem cap a la Guixera fins a la Creu. Allà trobo una serp que em fa fotre un bot i un crit i les pulsacions em pugen més que a la pujada a la Creu que acabo de fer... uF!!! collons de bestiar sense potes... Ens dirigim cap a ca n'Alzina, fem els bonics tobogants de sota santa Magdalena i Maià. Allà pugem per l'alzina reclamadora cap a l'abocador, can Homs de Beuda i pugem per l'asfalt a Palera fins al dipòsit, corriol de pi de Conques a Sant Domingo, corriol de quatre camins, can Lletanis i trialera de Can Met Riu fins a Besalú. Bona ruta, planera, molt ràpida i divertida, 27 km + 10 km amb en David al Safrat Cor.

Ara arribo de fer asfalt amb l'india de rodes primes: Beuda, Maià, Besalú (18,2 km a 24,7 km/h) He anat sol, tranquil, però molt alegre i rodant a gust. Demà si tot va bé aniré a la Mare de Déu del Mont, la família i vol anar a dinar i l'excusa és perfecte per fer una altre sortida rodadora.

perfil Mare de Déu del Mont (Malalts de bici)

Om Namah Shivaya

"Aquest és el gran mantra alliberador. Significa: "M'inclino davant Shiva." Shiva no és hindú, ni musulmà, ni budista, ni cristià. Ell és el teu propi ésser. És l'ésser de tots. Shiva és la suprema felicitat. Shiva és l'amor il · limitat. Shiva és totpoderós.

També és el nom d'una via d'escalada molt xula de Beuda. Avui hi he anat, feia molts anys que no l'escalava, tot i que la vaig equipar jo mateix a finals dels anys noranta. En Gerard i en Grau han fet molt bona feina a Beuda equipant noves vies d'escalada, canvian xapes velles i agrupant les vies en una bonica i molt interessant guia d'escalada. Aquesta setmana ha estat complicada i em costava pedalar, així que anat a escalar amb el meu fill, el qual a flipat força fent un top rope al 6a bastant exigent d'Om Namah Shivaya.

Al final però, no he pogut resistir la temptació hi he anat a pedalar a la tarda, cap al tard i quasi m'agafa el negre. A part de l'adéu forçat d'un company, la setmana ha estat dura: les imatges que vaig veure per la tele del linxament a Muamar el Gadafi crec que estan fóra de lloc i hagués estat molt interessant jutjar aquest personatge, pagar amb violència i tortura crea encara més odi entre les persones.

Sortosament l'anunci de l'ETA d'abandonar definitivament la lluita armada ha portat una notícia bona en aquesta setmana per oblidar.

A carregar piles! ja tinc ganes de tornar a agafar impuls per pedalar i també m'ha agafat el gusanillo d'escalar...

 

ADÉU PREMATUR

Recordo amb nostàlgia les cabanyes amb canyes que feiem a prop del riu, les escapades al bosc i moltes històries viscudes quan erem nens... recordo el teu sentit de l'humor, el teu riure constant: dels altres i sobretot de tú mateix. Recordo tantes coses que avui no he trobat prou espai per recordar-les totes. El que si recordaré sempre és la teva disposició a col.laborar en infinitat d'esdeveniments. Un personatge curiós, molt singular, amb moltes cavòries, però tot cor. Encara no hi habia els carrers posats i ja baixaves de Sant Ferriol... quan jo hi anava, tú ja en venies. L'adéu d'un company abans d'hora és una mala jugada i avui en Jepi no tenia trunfus. 

CANVI DE XIP: PARED NORT DEL CALDERER AL PEDRAFORCA

Ja feia potser massa temps que no dedicava un cap de setmana a l'escalada. Quan arribo al mirador del Gressolet em venen a la memòria els grans dies d' escalada que he gaudit al Pedra, les sensacions al límit d'un rescat, que per sort, l'helicòpter ens va salvar la vida després de passar una nit penjats al mur superior de la Riambau a finals dels anys noranta, les tertúlies amb en Joan Martí a la Jaça dels Prats i uma multitud d'històries viscudes al massís del Pedra: Estimball, Choras, Patum, Star McHara, Anglada-Robins, Cerdà-Pokorski, Anglada-Guillamon, Cerdà-Vergés i un llarg etc d'escalades ben parides... La via escollida era perfete donat el temps inactiu en l'escalada: la via que Lluís Estasen va traçar al vessant Nort del Calderer al 1928, la qual està considerada com la primera gran escalada al Principat i l'inici veritable de les grans escalades al Pedraforca. Escalada fàcil amb passos aïllats de IVº i molts trams d'ensamble. Els nervis van poder amb nosaltres i ens vam equivocar en dues ocasions cercant el camí per accedir a peu de via, de totes maneres arribem a peu de via sense més consequències. L'inici de la via, una placa amb una gran fisura molt llimada ens fa patinar una mica, però després de la travessa del dit, un diedre molt bonic ens porta a la famosa travessía del pitó Estasen on la timba em fa veure la gran diferència que hi ha entre anar en bici i practicar l'escalada, una sensació que em va fer estar amb els sis sentits en tensió, però disfrutant en tot moment  d'aquesta merevellosa ascenció al cim del Calderer. Quan escric aquestes línies arribo de pedalar per compençar aquest cap de setmana sense rodes. Si bé l'escalada ja no és una activitat prioritària per mí, si que penso fer-ne alguna de tant en tant, i és que les arrels encara hi són i el goig de passejar-se per la roca estacat amb una corda continúa essent per mí una gran descàrrega d'adrenalina.

Pocs escaladors al Pedra, una cordada al gran Díedre, una altre a la Civís-Genís (que per cert, a les 4 de la tarda encara eren a la tercera tirada.... bona nit) i molta gent pel Verdet, la majoría amb nula experiència a muntanya, dons era un suplici per ells baixar per la tartera, ajaguts a terra, caient... no m'extranya que la gent s'hi trenqui la crisma. 

Hem fet 6 llargs de corda i la resta a l'ensamble en 600 metres d'escalada i 400 metres d'aproximació per accedir al cim del Calderer. Una hora d'aproximació, unes tres hores d'escalada i 1:30 hores per baixar.

Escalada realitzada amb els companys Marc i Eruk i la companya Ruth. Gràcies per compartir un gran día d'escalada !

Mur superior del Riambau al darrera i fi
de les dificultats de la via Estasen

Placa fisurada de la primera tirada, IV

Travessa del pitó Estasen, IV i pas clau de la via

PEDALADA PORQUERES (diada d'alçament tricornial)

Bona marxa avui a Porqueres. De Besalú erem l'Angel, en Xevi, en Quim, l'Eruk, la Lidia, en Jordi i David Molas i jo. Hem trobat en Marc, en Jep i en Quim de Pedal Maià. He anat a fer la llarga amb la Lídia, quan hem trobat a les Suria l'he deixat amb elles... cuidau amb els dones, van com un tiru! Jo he anat a la meva i la veritat he disfrutat molt la marxa: ràpida, poc tècnica, però divertida. Potser un pel justa en les marques, la veritat és que m'he perdut dues vegades, si bé estava ben marcat, m'he perdut en zones ràpides i a on hi habia altres cruïlles just quan passaves bastant ràpid. M'ha mosquejat una mica al veure els caçadors amb el fusell preparat per cardar tirus... però la meva emprenyada ha vingut al km 25 aproximadament quan he vist una bassa de sang al mig de la pista (en baixda ràpida) he frenat i m'he dit: cullons! algú hi ha deixat les dents i alguna cosa més aquí... als pocs metres he trobat un senglar petit mort al mig de la pista, quatre gossos, tres caçadors... no m'he fotut de llorus perque deunostrusenyor m'ha tornat a perdonar. No tinc res en contra dels caçadors, de fet els ciclistes tenim sort que gent com ells netegin els camins, però em semble lamentable trobar-los al mig d'una marxa (un company m'ha dit que ha sentit el tiru !) Crec que es podria evitar aquesta situació senzillament parlant amb ells amb temps perque tothom pugui fer el que li agrada al bosc. Ho sento, però no m'ha agradat gens aquesta situació. Pel que fa a la marxa: molt maca i divertida, bona organització i en definitiva un gran dia de btt.

Al final m'han sortit 36 km (m'he perdut dues vegades) en 2:13 hores, 930 metres de desnivell i 16,6 km/h.

INDIGNAT

Estic molt indignat, de totes maneres... no patiu, no aniré a parar la tenda a la plaça. Ja en tinc de tenda, però la vaig servir per usos més coherents, com parar-la i passar la nit a un estany d'alta muntanya, ah no! que et foten la multa, bé...  la pararé a partit d'ara a la plaça del poble que no hi cap problema, hem rentaré les dents a la font i els baixos a la sisterna d'algún veí. Que trist és tot plegat, però la culpa és dels altres, dels polítics, dels empresaris, dels bancs (bé , aquests deixem-los com els vampirs del segle 21 i no entrem al tema...) nosaltres en canvi som tots espavilats, ben parits i si depengués de nosaltres tot seria una bassa d'oli. I una merda ! Posem-nos TOTS al mateix cistell i entre tots treiem les pomes podrides. Però no, emparrats tots en ser hipies amb un compte corrent a La Caixa i jugar a la play d'amagats perque fa piju. En fi, algú ho habia de dir.

Tot això bé pel post d'en Gerard , un company anava a fer el Camino i li han robat la bici a Zaragoza (no dic Sarragossa, perque jo que em dic Font de segon cognom i no m'agrada que em diguin Fuente) La tenia degudament estacada i sense el seient i li han robat, Ala! vacances a can pixa i sense bici. Ara recordo la quanitat de bicis aparcades (moltes d'elles sense estacar) a Munich i cap problema, recordo un viatge al Nepal on em vaig oblidar la càmera de fer fotos a un restaurant, quan entrava a l'Hotel (a 10 minuts caminant del restaurant) m'hen vaig adonar i reculo, en aquell instant el cambrer que m'habia servit el sopar corria a trobar-me amb el seu somriure típic del Nepal i em deia: Canon Sir! Canon Sir! vaig flipar. Al Pakistan no vaig tenir cap problema en temes de robatoris (però allà els hi tallen la mà... no entraré a discutir el tema) i a la India no vaig veure mai cap situació d'aquest tipus. En canvi ahir a Zaragoza li foten la bici a un company, no hi ha dret, estic indignat ! fins i tot hi ha una película italiana sobre el tema:

BARREJANT DESFRENADES I MONTCALBIKES

Ha estat un diumenge interessant amb la pedalada sostenible. Uns 70 bikers, la majoría nens, vam gaudir d'un matí sobre rodes. Els més petits feien goig amb les seves mini màquines, anaben a tot tai i molt revolucionats degut a la mida massa petita de la seva bicicleta i feien molta gràcia, crec que s'ho van passar molt bé, la veritat, jo també. Avui he fet una volta molt maca, he sortit sense saber on volia anar... he començat pujant a Gircós per escalfar per començar a unir pistes i camins d'alguna Desfrenada i Montcalbike. Un cop al rec de Buaranc he anat cap a can Nierga, collet de coll de Jou per baixar per la línea de can Roqueta. Llavors he pujat per la Guixera per dirigir-me a Can terrades i Sant Domingo de Palera per baixar per la trialera de Lligordà. Un cop al peu de l'abocador he fet la pujada punyetera de l'antena del Lluert Negre i m'he animat fins dalt la Tribana. Un cop a Maià he anat a Santa Magdalena per baixar pels tobogants que surten del dipòsit d'aigua per tornar a Maià. Anava ràpid, bé de forces... amb el plat gros he anat fins als avions hi he pujat a Vinyals i pel corriol mal parit que puja al Carbonet per anar a fer la bonica trialera de can met riu. Com que encara tenia forces he anat a buscar la carretera de beuda i passant pel bosc de can Bellsolà he arribat als avions un altre cop per anar a buscar la ràpida pista que va al Sunyer i la Confiança. Porto uns 40 km però vaig bé... decideixo passar pel passallís del Fluvià (no m'he fotut al riu perque deunostrusenyor m'ha perdonat) anella verda, can batlle i cap a casa.

Total: 46,5 km en 2:50 hores (17,1 km/h)

Estic motivat, el temps és perfecte per pedalar i ajuda molt la fresqueta del matí, a més ja hem començat a pensar en tornar a l'Himàlaia en bici pel 2013... i això, motiva molt.