dissabte, 23 de juny del 2012

...BESALÚ 1991

Collons quina troballa ! Al 1991 en motiu de les Olimpíades de Barcelona 92, uns quants besaluencs oposats a la cita olímpica, vam aprofitar l'entorn i el moment per penjar l'estelada dalt la torre del pont, una gran senyera i la pancarta del COC (comité olímpic català) de Freedom for Catalonia per sortir a la "tele"... la guardia civil volia treure l'estelada però els va ser impossible... je je ! quins moments! mirant a la tele l'imatge del Pont de Besalú, sens dubte: la millor imatge dels Jocs Olímpics. Al 1987 vaig anar a Andorra a comprar una reflex marca FUJI amb la qual va ser tirada aquesta foto. Aquesta setmana repassant fotografíes antigues he trobat aquesta foto tirada al 1991 des del pont nou, la qual he esquenejat ràpidament per donar-li més vida.
Espero us agradi, té molta història al darrera i, evidenment no és cap muntatge, ara no us explicaré les peripècies per accedir dalt la torre sense cap escala, només dir-vos que ho vam fer amb una canya de pescar i una corda...en aquella època no sabia que era una bicicleta, era la meva època d'escalador... imagineu la resta.
També era l'època d'un programa a Ràdio Besalú anomenat Catalliure Terralana que conduia juntament amb l'amic d'infància Quim... eren temps de regalar condons a la Guàrdia Civil i celebrar la Diada d'alçament tricornial del 12 d'Octubre... ha plogut molt, però potser aviat caurà pedra...
Bona nit de Sant Joan !
ah! i feliciteu a l'elefant


dilluns, 18 de juny del 2012

LES 3 NACIONS, DESCOBRINT NOUS REPTES

Quan en Gerard em va dir per anar a les 3 NACIONS, m'ho vaig pensar 3 segons. Ja preveia que parlava d'una matada, encerrona para novatos i un patir sostingut... però que collons! si no hi vaig ara ja no podré gaudir de la festa ! Hi erem en Gerard, en Garrison, Lidia, Núria Surià i un servidor. Vam recollir els dorsals el dissabte a la tarda i ja vaig veure molt de nivell observant el personal. En Pont es va rajar, bueno, el virus el va trinxar, però no et preocupis que jo l'any que bé hi penso tornar. Sortim de Puigcerdà últims i ens agafem a un grupet  i anem tirant, molt ràpid pel meu entendre, però és la primera vegada que vaig amb la bici de carretera amb més d'una bici (la meva) i avui són 800! Passem els túnels que diuen que són tant perillosos i la veritat, cap problema encara que entenc que a la velocitat que els passes, uns 40 km/h, un error del de davant teu ets peix amb la foscor i l'enlluernament que hi ha a la sortida. M'atreveixo inclús a tirar del grup, encara que no m'he n'adono fins a l'arribada quan em diu en Gerard i en Garrison que collons feia tirant al davant... Arribem a la Seu d'Urgell amb una mitja de 40 km/h (portem 50 km) de la Seu a Andorra si bé puja 300 m. de desnivell es puja molt ràpid i aviat som a l'avituallament d'Andorra, anem tots plegats. A partir d'aquí anem pujant els 28 km i 1400 m de desnivell fins el Port d'Envalira, que situat a 2407 m d'altitud és el port asfaltat més alt dels Pirineus. Quan m'adono de la situació estic xerrant amb la Núria i ja no veig als altres i de sobte penso, em fotarà una pallissa que em deixarà ko a Canillo, però vaig bé i anem pujant a bon ritme però xerrant i disfrutant del paisatge. A l'habituallament de Canillo decidim no parar-nos, sàbia elecció, i anem pujant. Començo a flipar quan ens adonem que des que hem sortit d'Andorra no ens ha avançat ningú, i de fet, ningú ens avançarà al Port d'Envalira. Pugem a bon ritme, gent animant-nos a la pujada i gasss! ens aturem a l'habituallament del Tarter i prosseguim avançant gent fins al port. He pujat el ritme i deixo a la Núria un pel enrera, però arribo a dalt el port i al temps de fer un pipí i agafar un tall de meló ja la veig arribar sobrada i ens disposem a baixar. Un pel perillós, pels cotxes al Pas de la Casa i enfilem el port de Puymorent que coronem ràpid però ja veig que la cosa es comença a escalfar i hem de reservar. De baixada a Porta ens adelanten força ciclistes que habiem avançat a la pujada del port, hem d'entrenar la tècnica del descens ! Fins a la Tour de Carol molt bé, però quan venen les rectes abans d'arribar a Bourg Madamme ens adelanta un grup nombrós al qual ens afegim perque ens portin fins l'arribada. Jo no puc amb el seu ritme i la Núria s'en va amb ells, al final també desisteix i afluixa una mica per esperar-me però jo vaig una mica justet, però encara rodo a 30 i ja veig Bourg Madamme a prop i anem fent fins passar la frontera. El darrer km de pujada és dur, però amb l'alegria d'arribar adelanto a dos ciclistes i arribo amb un temps de 5:23 a 1 minut de la Núria, una màquina ! menjo i bec com un possesso, als 20 minuts arriba la Lidia amb una cara de sobrada i feliç com una lombriç i 20 minuts més arriben en Gerard i en Garrison que s'atreveixen a fer un sprint d'arribada digna dels vencedors.
Felicitats a tots !!!
Distància: 140 km
Desnivell acumulat: 2100 m
Mitja: 26 km/h
Posició: 431 de 756

Itinerari Les 3 Nacions que surt de Catalunya, entra a Andorra per la Seu, a França pel Pas de la Casa  i torna a Catalunya per Bourg Madamme.

dimecres, 6 de juny del 2012

FESTIVAL DE CANES... ESPERANT HOLLYWOOD

En Gerard ja ha muntat una encerrona de les seves, molt guapa!  Puigcerdà, La Seu d'Urgell, Andorra, Coll d'Envalira, el Pas de la Casa, Coll de Puimorent, Puigcerdà (140 km /2400 metres) "La ruta Pirinenca de les Tres Nacions" té molts ingredients interessants: passar per 3 païssos diferents, pujar el port de muntanya asfaltat més alt dels Pirineus i travessar tot un país (Andorra) Per ser el meu estrenu en una marxa de carretera quedeumostrusenyor m'empari!
Avui, Festival de Canes ! he sortit d'Olot i gasss cap a l'Hostal del Sol, coll de Caubet i coll de Canes... pujava bé, alegre i ràpid, de sobte però... algú m'ha posat al meu lloc: m'ha adelantat un paio com un cohet... just abans d'arribar a Coubet. A 100 metres de Canes anava alegre i feliç un altre cop i de sobte, un altre energúmenu m'adelanta que quasi m'arrenca les calcamanies del casco! cuidao!!! que si t'atrapu et posaré una pua a la roda! eh broma, quina enveja sana tant ben parida que he tingut! a puestu Lato, a puesto. Però feliç com un tornabís, faltaría més, del centre d'Olot a Canes i tornar 1:15 hores en 29 km i 680 metres de desnivell.
Ahir vaig anar a fer la ruta dels Volcans, així l'he batejat: Olot, carretera de Batet, pista asfaltada del camping Lava, Santa Pau, coll de la Casella, Nissan, La Pinya. Hostal de la Corda, camp de futbol, Olot. Ruta de 35 km i 500 metres de desnivell molt xula, llàstima la pista asfaltada del camping Lava (molt estreta i a trams bruta) però molt recomanable per alegrar la vista, a part del camping nudista, eh broma, volcans i bestiar a dojo!
En fi, després del Festival de Canes... ens espera Hollywood a Puigcerdà. De moment estem inscrits Don Quijote de la Mancha, Sancho Panza, Edurne, Lato el novato i a veure si ens pot acompanyar en Garrison així ens estirarà fins a la Seu...demà reposar, però divendres farem un Bracons que fa 15 dies que no hi pujo i ja tinc ganes de pujar dret com un ciri !
Apalanens... a pedalar ! que és gratis !!!

Els 28 km del port d'Envalira, 2407 m el més alt dels Pirineus

dilluns, 4 de juny del 2012

TRAMUN... LA MARXA "DIFRENT"

A 2/4 de 8 fem un queixalic al Vertisol, tradició obligada abans de sortir. Em trobo coneguts i patem la xerrada, tothom està nerviós pel tram nou de Santa Brígida... es parla d'unes pedres sueltes i una pujada molt tècnica... el cel amenaça pluja, però sembla que pot aguantar, jo ja firmo que ho faci fins a l'hostal del fang. La pujada a Xenacs és ràpida com sempre, intento adelantar el màxim de gent possible per tal d'arribar al corriol inicial amb poca cua.... que llavors has d'anar a peu massa troç, el comptaquilòmetres NO funciona... collons!, comencem bé, però para'm...tapoc. Ho he acoseguit, la cosa s'estira i em poso a roda d'un pàjaru que va bé, a més i per art de màgia el comptaquilòmetres comença a comptar (semble com si també esperés les trialeres) com deia: el pàjaru de davant meu troba una cua just abans de les lloses i el tiu comença a dir: Oju que passo, que passo, derecha joder que passo ! jo com si fos el seu sherpa, tot darrera quasi tocant la seva roda i baixant pedalant i adelantant a la penya... cuidao! que no tinc frenus parteu-se que baixo! Bueno, hem passat el primer tram tècnic i no tenim gent a davant, o sigui que de collons. Anem una dotzena de bikers a bon ritme, a tots ens va bé i ningú adelanta ningú, de cop semble que no veiem cintes.... collons  deuen haber caigut, si, si, es per aquí, amont i gas... una cruïlla de tres corriols amb cap cinta: ens hem perdut !!! vols dir ?, no han decidit no posar cintes en aquest tram!, que l'any passat era per aquí! tira avall collons, que no hi han cintes !!! tirem avall i ja veig l'Eruk (ens habiem jugat un sopar a veure qui arribava primer) que també s'ha perdut, bé nosaltres ja fa dos km que baixem o sigui que tots avall a retrobar el bon camí....5 km extre i 20 minuts perduts, casum l'olla ! el problema però es que ara trobem gent més lenta i és complicat adelantar, però el pajaru del derecha joder que paso, pues passa... i jo tot darrera. Ens despellaguem d'una colla de bikers i sembla que tornem a anar una mica millor fins que... catacraks!!! em foto de llorus... dono una voltareta, em cauen les olleres daltabaix d'una marge... adiós ulleres, un truc al genoll on mi queda marcat el botó de bloquejar la suspenssió i m'adelanten 4 ó 5 bikers: oju, passo, que passo por la derecha... malparits ! com s'en carden ara al veure que estic viu. M'aixeco ràpid, veig que estic bé i gas, ja em la conya al cap uns 10 minuts els hi dic: oju que passo otra vez.... Abans de l'Hostal del Fang un biker es fot una galeta considerable i va plafert de sang a la cara, per sort sembla que és més esgarrifós que res més hi li ha passat davant d'un control. Arribo a l'hostal del Fang, menjo una mica, parlo amb en Sergi de Bicis Esteve, trobo a la Ruth amb la mainada, i ja m'afanyo a pedalar, que no es pot refredar la musculatura... ni esperar a l'Eruk, no fos cas que plogui (és com en Rossi en terreno mullat) Estic bé, vaig pujant molt tranquil i disfrutant de la pedalada, uns quants bikers han abandonat a l'Hostal del fang com cada any i s'han dirigit a Salt pel carril bici. Els camins de Sant Aniol i ara santa Brígida molt ben parits, però la pujada de les pedres sueltes: lamarequelavaparir, molt tècnica, has de moure't constanment per tal de pujar bé i es fa feixuc, més que res pel que ja portes a sobre. Un magnific descens, molt ràpid ens porta a tota vora de riu Ter que l'anem resseguint fins creuar-lo per una pont que s'han currat amb palets i cables, ja era hora ! estava ja força tip de travessar el Ter amb aigua fins a la caixa d'eines. Arribada i just quan em poso a sota la carpa a fer una cervesa es fot a ploure, que plogui collons ! que tot és sec. Dutxa, una altre cervessa i a petar-la un rato amb la penya. En Xevi Comas de l'escoleta un crac, li feien por els corriols i mite'l, menys de 6 hores, com un tiru! els Aspres i altres energúmenus Tramun de cada any, en Climent que ha fet 4:55 hores (39ª posició) és un màquina. Trobo en Rovira dutxat i em pregunto... si no l'he vist passar... ha agafat la drecera del Fang. Al cap de mitja hora arriba l'Eruk que l'ha agafat una mica la pluja i deu minuts després en Kel. Prova superada! Temps: 6:34 h. Volia baixar de 6 hores i si no m'hagues perdut probablement ho hagués aconseguit, en qualsevol cas ho he vist factible.
Com cada any un 10 a l'organització, si bé el troç que ens hem perdut 3 grups de gent diferent podia estar més ben marcat, la culpa ha estat bàsicament nostre per mirar el cul del de davant i no fixar-nos més en les cruïlles quan vas ràpid. Els avituallaments, senzillament PERFECTES i la gent molt maca i ben parida com cada any. Ha estat la meva sisena TRAMUN i per mí la més ben parida, també la més dura i amb més corriols. FELICITATS !!!
passallís del Ter...quina currada !