PAINT EL ROSTIT DE SANT PRIM

Setmana diferent i entretinguda, amb refredat mal curat, però massa suai per reposar... o sigui que trigarem a curar-lo... Entre autoxocs i parada del tiro he anat sortint, em va saber greu no anar a la Tondo, però amb el refredat i anar-hi sol com un mussol (tothom tenia ressaca el dissabte) em va semblar millor no anar-hi. El dijous vaig anar a La Salut, pujada maca i que tinc ja molt controlada, amb suau pendent sostinguda i una vista inmillorable. El dissabte vaig anar al Mont en solitari i em va anar bé, dues hores pujar i baixar per Beuda a bon ritme i sobretot bones sensacions, a les tardes de festa major anava a fer la meva ruta de Beuda i Maià per pair el rostit, els cargols, canalons i altres plats culinaris tipics de casa per Sant Prim. La cirereta de tota la setmana ha estat sens dubte la sortida d'avui amb en Pont i en Gerard, un trencacames molt bonic. Hem sortit a les nou i escaig primer amb la idea d'anar a fer la volta de Banyoles i Olot per Mieres i Santa Pau, però al final a colat la meva proposta... Anem cap a Burró i pugem a Sales de Llierca i Tortellà, Montagut i cap a Sant Eudald. El tram de Sant Eudald fins a Can Bundanci és dels trams més macus per fer amb la flaca per la seva bellesa, és ràpid i molt agraït de pedalar, a més, no hi han cotxes. Sense córrer però alegres anem direcció la Vall del Bac fins al Collet de Colldecarrera, la cosa comença a trempar i tothom dóna el que pot, o sigui, poc, però amb ganes. Un cop a Colldecarrera ja et sens salvat, però queda un tram molt dur, el Coll Mariner i que no recordava fins a Sant Pau de Seguríes. En Gerard si hagués tingut l'escopeta de balins de la parada del tiro ens fot quatre ràfegues de balins a les rodes! La idea era anar cap a Sant Joan i tornar per Santigosa, però amb el llarg (quin temps fa aquí dalt) em cregut millor tornar per Capsacosta, no fos cas que que en Sancho Panza ens apedregui... De sobte a posat un ritme infernal a Capsacosta que no podia seguir a roda, a prop, però massa lluny per atacar-lo. A la baixada m'he sortit amb la meva però me l'ha clavat un parell de vegades. El descens del Capsacosta ha estat molt ràpid, divertit i a voltes, perillòs. A l'hora de donar relleus tothom es feia el distret i parem a la font de Bianya a omplir els bidons. Continuem donant relleus, quasi per la part dels collons, fins a la Canya, que dur i mal parit que és el vent...Abans d'arribar a la rotonda de Can Guell en Gerard carda gas i ens deixa amb un pam de nas fins a Besalú, collons quina tàctica, digne d'un profesional. Bona ruta, trencacames i divertida i sobretot per fer en colla (si dónen relleus millor)

Al final el comptequilòmetres deia: 76 km, 1250 metres de desnivell positiu i 3:19 hores sobre la bicicleta (23km/h) amb rampes màximes a Colldecarrera del 19%

Crec que al mes que bé estaré preparat pel repte de Rocacorba-el Mont, però ara n'ha sortit un altre: Vallter que proposa en Gerard, i aquest tindrà de ser aviat, sinó tindrem d'anar-hi amb cadenes...

Perfil de Colldecarrera i Coll Mariner per Can Bundanci (bicivici garrotxa)

Goigs de Sant Prim i Sant Felicià

objectiu: Rocacorba - el Mont

Arriba la tardor, una època perfecte per pedalar abans no arribi el fred. Puges de collons i t'abrigues quan baixes. L'altre dia amb en Gerard vam anar al Mont, estreno amb la flaca, ja era hora, em va agradar molt i crec que empalmar amb Rocacorba pot sortir una ruta "pata negre" Vaig arribar a la conclusió que és més dur Rocacorba que el Mont, però d'un pal semblant. Com quasi tothom, sóc home de reptes i ara el que tinc entre cella i cella és pujar a Rocacorba i al Mont al mateix dia. El meu dubte és que pujar primer si Rocacorba o bé El Mont... d'entrada crec que el millor és anar a Banyoles pujar Rocacorba i pujar al Mont per Cabanelles, de totes maneres la que més m'atrau és pujar primer al Mont per Beuda,baixar per Cabanelles i cap a Crespià... com ho veieu ?

JA SÓC AQUÍ !!!

De fet ja fa dies... però l'arribada de la Desfrenada m'ha posat en estat de mandra contínua per dir alguna cosa al bloc. La veritat és que he pedalat molt i currat per la desfrenada que quan arribava a casa queia tot llarg al sofà sense ganes de dir res i enxufar l'ordinador. Han passat moltes coses... potser masses, però el més important és que amb els companys de pedals hem gaudit preparant la marxa, tant que ja estem pensant en la propera. Des d'aquí vull felicitar tot-hom, als participants, als més de 50 col.laboradors de la desfrenada (que estic entre ells), a l'Isra, no es veuen ciclistes d'aquesta talla en una marxa popular, a l'Assamblea nacional Catalana (delegació de Besalú) els quals tenen el meu incondicional suport i que van posar la nota reivindicativa a la pedalada, a l'alcalde, perque no ens va fallar i va fer l'esperat discurs i va recordar als nostres companys Jepi i Joan.

ah! IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!