dijous, 29 de novembre del 2012

MOTIVACIONS SI US PLAU...

Arriba el fred, arriba el temps de motivar-se en síriu per no perdre la forma. Aquest és sens dubte el principal objectiu per a mí quan arriba el fred. Les ganes d'anar a esquiar ja em fan tremolar les mans... a més aquest any tinc ganes d'esquí de muntanya, a veure si torno a agafar el fil de fer cims amb esquís com anys enrera i poguer fer descensos ketecagues, oh! quina emoció!!! però de moment la mandre al matí pel fred que fot és un gran obstacle per anar a pedalar. Sortosament i vaig als migdies de dues a dos quarts de quatre de la tarda i normalment fa una temperatura més que acceptable per fer-ho, tot i aixó costa més que dies enrera. Ara mateix l'objectiu que tinc en ment abans d'acabar aquest any és fer la ruta amb la flaca de Besalú, Olot, Bracons, Manlleu, Condreu, Santa Pau, Banyoles, Besalú. A veure si muntem una encerrona abans de Nadal... La setmana passada vaig fer un dia Bracons, l'altre Condreu i l'altre Canes. La veritat és que son colls molt xulos a fer. Bracons és curt i dret com un ciri, Canes és llarg i Condreu és senzillament magnífic, bonic, ara ple de fulles i cap cotxe als migdies, per mí el més ben parit de la zona d'Olot sens dubte. Aquesta setmana amb el fred que fot he anat fent parcelàries com el tio vibu: quasi em marejo...i la veritat, és el que em fa més falta: rodar i rodar per fer cames, però nois, em costa... m'agrada massa, crec jo, pujar colls. En fi, a veure si ens encerronem tots i abans d'acabar l'any fem aquesta ruta que és la part de la volta llarga de la Remences que no passa la curta, però sortint de Besalú, crec que poden sortir uns 130 km aproximadament.
La Lídia ja m'ha parlat de la Quebranta... a veure si ens apuntem una colla i tenim sort !
apa-la! visc a Catalunya, per cert, ja he penjat l'estalada, no la penjava del balcó des que la benemérita me la volia fer treure al 1988... a plogut, però l'he trobat en el bagul de los recuerdos ah, ah, ah. I que collons, em fotia hasta vergonya no tenir-la al balcó, gràcies fill per engrescar-me a penjar-la !

El Puigsacalm des de la Vall d'en Bas

dilluns, 12 de novembre del 2012

SANT POL QUINORÉ

les 9 del matí... arribem a Sant Pol en Pont, Gerard, Sararols i un servidor. Allà ens espera en Garrison que ens ha muntat una sortida "pata negre" que promet. El primer entrebanc, en Gerard no li ha portat el culot llarg... o sigui que a ensenyar les cuixes cap al Montseny. Comencem pujant molt suaument cap a Collsacreu fins a Sant Celoni, passen molts ciclistes amunt i avall i el dia promet. Quan arribem al peu del Montseny anem cap al nostre objectiu: el Turó de l'Home.
El paisatge és molt bonic, castanyers i fagedes ens envolten de colors i fulles. La pujada és suau però llarga i el temps amenaça pluja, ja veiem una cortina d'aigua cap a l'est i que intuim ens atraparà en algun moment...
Passat el túnel comença a ruinejar i en Sararols va una mica despenjat, l'esperem a la primera cruïlla i continuem fins a la darrera pujada de 6 km. Es tracte d'una pujada molt assequible però amb un asfalt més apte per Btt que no pas per la flaca. A partir d'aquí mariconlultim, ara plou una mica  però veien la proximitat del cim tot és pàtria.
Abans d'arribar a dalt trobem una cursa de runners: avituallaments, gent, cotxes, boira... arribo a dalt esquivant la cursa dels de peu i en 5 minuts ja tinc en Gerard i tot seguit en Pont que s'ha entrebancat amb el bisu i no ha pogut atrapar en Gerard... En Garrison i en Sararols els ha espantat l'aigua i han reculat a mitja pujada. Fot un fred que pela i tirem avall. A la cruïlla ens esperen en Garrison que fa parar els cotxes per demanar fulls de diari pel descens, al final aconsegueix una capsa de cartró que reparteix a tots els assistents. En Sararols ha perdut un parell de cargols i la bota la té enganxada al pedal i volta descalç... al final amb les eines d'en Gerard consegueix fer una reparació de luju per tirar avall.
Descens xulo, llàstima d'un Peugeot 206 que ens fa de tap... la pujada a Collsacreu es fa feixuga, sobretot per alguns, però el final esperat: en Gerard fot un sprint i m'adelanta (quasi foto finish) i en Sararols quan veu l'acera a prop del cotxe no té n'hi esma per arribar-hi pedalant...
Al final un bon dinar, molt bona ruta i excel.lent companyia !

Total: 101 km i 2175 metres de desnivell acumulat en 5 hores de pedaleo


dijous, 1 de novembre del 2012

VOLTA DE SANTA PAU

Ahir, gràcies a les noves tenologíes: uatsap !!! si, si, ho escric tal com sona, i què! vam organitzar una pedalada amb la flaca. La Lidia i la seva colla sortien de Figueres i ens recollirien a Besalú, els esperavem en Gerard i jo. Els d'Olot en diuen la Volta de Banyoles, els de Banyoles i Figueres en diuen la volta d'Olot, lògic, però i els de Besalú, co n'em de dir? Jo voto per la volta de Santa Pau. Aclarit el tema geografic anem fent via cap Olot, abans però, a la rotonda de Begudà ens abandonen els tres companys de la Lidia, una noia semble que no té el dia, aixi és el ciclisme: avui et toca a tú i demà a mí. Agafem el vial Sant Jordi (la ronda d'Olot) i cap a Santa Pau, anem tirant alegres però a ritme molt bó de pedalar, anem els tres junts i petant la xerrada, arribem a ca la guapa i baixem fins a Santa Pau i anar fent km fins a Mieres. Anem cap al Collell on fem un pipi i una barreta, no hi habia passat mai i crec que és més xulo que per la carretera principal. Passem Sant Miquel de Campmajor i quan ens adonem ja som a Banyoles. Ara per acompanyar a la Lidia que ha d'anar a Figueres fem la pujada del cementiri (hi ha més vius que morts avui), Melianta i a la recta apreta el vent però primer en Gerard i tot seguit un servidor a estirar la corda... la Lidia com que va sobrada deu pensar, que s'espavilin ! Esponellà, Crespià i Can Vilar. Ens despedim de la Lidia, qui la va parir com tira ! només li fa falta menjar algun entrecot de tant en tant, Mariona porta-li algun bistec de tant en tant, ni que sigui amagat a l'amanida ! Anem tirant amb en Gerard cap a Besalú nafent, però noi! als trencacames de Caixàs m'ha vingut una pàjara d'aquelles que et fant treure el plat gan, collons! sort que queda poc ! m'ha vingut de cop, cada vegada veig en Gerard més lluny, el mal parit tirava com un possesso... m'espera a Can Bellsolà i acabem d'arribar a Besalú, jo arribo fos, però feliç com un tornabís.
Avui he aprés que tinc que menjar una mica més abans de sortir per mirar d'evitar aquestes pàjares, a Vallter vaig esmorçar bastant una hora abans de sortir i avui en prou feines un café, també tinc que portar algun gel de reserva per si de cas. Ara ja estic recuperat, m'he cardat un platat de macarrons que se m'han posat de collons ! També he vist a la Lidia molt forta i motivada, continúa així, una crack!
Total: 86 km i 975 metres de desnivell acumulat en 3:30 hores a 24,5 km/h aproximadament.

També en podriem dir la ruta de Soldats de Salamina