dilluns, 22 d’abril del 2013

LES GOGES

He arribat molt bé a les Goges i em feia molta il.lusió fer-la, de fet era tant sols la meva segona marxa cicloturista, prop de casa i camí conegut. Abans amb la meva mentalitat hagués anat a fer la llarga, però tinc un altre visió de les marxes ara mateix: curta a disfrutar o llarga a patir... a disfrutar! Sortim puntuals de Besalú... buenu... en garrison esmorça i es posa el traje de luces dins el cotxe. Sortim davant el pavelló cap a Melianta i al pla de Martís els mossos paren la cursa, els calents de davant em semble que han estat apunt d'atropellar algun cotxe... no em d'oblidar que és una cicloturista, que tothom dóna tant com pot, però nois amb seny... Anem molt agrupats i la roda del davant d'en Garrison s'enganxa amb el meu canvi: raids petats i llanta reventada...collons quin panorama, la veritat és que ens la podiem fotre forta. Malauradament en Garrison ha d'abandonar, ara qui ens estirarà? em sap greu company. Anem tirant a bon ritme amb en Gerard i a la pujada sobtada de Cabanelles em salta la cadena i el canvi falla...em quedo sol, però per uns instants m'he sentit important al pilot: una fregoneta és para desegida, baixa corrents un mecànic amb la caixa d'eines i m'arregla el canvi (uns 10 minuts) arrenco i comença la meva aventura en solitari, les pulsacions a tope a veure si puc pillar en Gerard...a la pujada de Vilademires atrapo la Lidia i anem unts una estona, ella fa la llarga amb dues mosses que van darrera seu a uns metres. Al final la deixo i tiro un altre cop, pulsacions a tope. Quan passo per Maià veig en Pere de Pedal Maià que em saluda des del balcó i això m'anima molt. Des que he deixat la Lidia vaig sol en tierra de nadie...a la pujada a Coll de Jou adelanto a 10 o 12 ciclistes i de sobte em torna a saltar la cadena... m'adelanten de nou però m'enganxo a ells i els adelanto un altre cop baixant de Beuda...baixo molt gambat de Beuda a Besalú, d'en Gerard ni rastru. Ara veig el seu pare que tira fotus amb en Paco Botei a can Sanz i torno a cardar gas... he d'atrapar el teu fill! Al final crec que el veig i m'uneixo a ell prop del pomt de Burró, el mal parit va ben acompanyat... un parell de noies guapes i un paio amb unes cuixes com pernils que tira del grup. Al desviament de la llarga quedem menys i anem força alegres de ritme, també hi ha en Vilar de Serinyà que li fan de suport: fotos, bidons...quin nivell! A la rotonda del trencant de Santa Pau em patina la roda i quasi acabo a la cumeta...quin sust! Ara agafo un ritme alegre però que em va molt bé, em coneg la pujada de Can Xel i això es nota. S'ha afegit un paio a roda d'en Gerard de Molins de rei que també li va bé el nostre ritme...relevos nada, però tampoc calia. A Sant Miquel de Campmajor...paaa! rebenton a la roda del davant...com diria en Jepi: sort que no hi ha els pinyons! L'arribada per l'estany en Gerard agafa un ritme trepidant que em costa seguir, però ara ja tot si val. Al tram final m'ha deixat passar primer a l'arribada, tot un detall. El malparit però, ja ha calculat que amb el xip es posicionaría davant meu. Al final 4 hores justes i una mitja propera a 27km/h que per nosaltres els mortals està prou bé. I el més important, ens ho he passat molt bé. Ara Marató del Cap de Creus amb la Lidia i llavors Remences !

divendres, 12 d’abril del 2013

UNA DE NEU...PRIMAVERA

Després d'uns dies carregat de bicicleta avui he trencat per poder agafar motivació de nou. Diumenge 110 km per l'Empordà,, dimarts coll de Condreu, dimecres Capsacosta... necessitava un canvi. Avui he pujat amb la Lidia a Vallter a fer esquí de muntanya, bona ruta, bona neu i bon temps! Hem deixat el cotxe dalt l'estació i hem enfilat fins a Marmotes, Coll de la Geganta, estanys de Bacibers i amunt fins dalt. Ja veia que seria un gran dia, la neu dura del vessant nort contrastava ja amb la transformació de la neu als vessant Sud, i així ha estat: la pala de Bacibers ha estat un plaer: neu primavera sense pedres enlloc i fàcil, fàcil de conduïr. Tot seguit hem enfilat pel vessant Nort Oest de Bastiments fins el cim. La pala de Bastiments també estava perfecte i el descens un plaer. De totes maneres si la meteo continua igual tindrem de matinar més o ja es transformarà de primavera a pasta... de boniatu...jeje
Ara a preparar les Goges la setmana que bé i començar a entrenar pel Remences, a part d'això tinc ganes de començar a preparar la bici pel viatge a Nepal i començar a carregar la bici a coll per entrenar pel que ens espera a l'Himàlaia.

pujant a Bacibers
posant pells per pujar Bastiments
Cim de Bastiments
Cim de Bacibers


a la creu de Bastiments

diumenge, 7 d’abril del 2013

CICLOTURISME EMPORDANÉS

Avui he sortit sol en plan cicloturista, a rodar planer i conéixer país. La bicicleta et dóna molt, es podria definir com a turisme actiu, a vegades molt actiu. Entrenes mentre observes el territori i ho fas a una velocitat que et permet fer quilòmetres i per tant conéixer prous espais per entretenir la teva activitat física. Amb la velociat d'un cotxe no et permet visualitzar i a peu no et permet desplaçar-te massa. Un aplaus per la bici! Surto de Besalú cap a Banyoles, dóno la volta a l'Estany on sempre trobes carreterus, caminantes i alguna btt que travessa la carretera per enfilar camins, sens dubte fa goig Banyoles en aquesta faceta. Passo la xocolata Torres fins a Cornellà de Terri per arribar a Medinyà on agafo la NII per trencar cap a Cebrià, Sant Jordi Desvalls (on he vist algun control de la marxa en BTT i que avui hi anaven els Desfrenats, a mí m'ha fotut mandra...), Jafre i Verges. Arribo a l'Armentera i Sant Pere Pescador, Vilamacolum i Vilamalla. Vaig direcció Girona per agafar la carretera d'Ordis on faig la primera parada a menjar un plàtan i aixecar el cul de l'assientu que el tinc enrrampat. Arribo a la N260 passo Navata, Can Vilar i cap a Besalú. En total 105 km en 4 hores, he passat per 5 comarques: Garrotxa, Pla de l'Estany, Gironès, Alt i Baix Empordà. Bon entreno rodador per encarar les Goges i la Remences i un matí de tursme actiu ineressant on destaco la IX Cavallada que feien a Sant Pere Pescador: els carrers plens de cavalls engalanats, amb carretes, gent pels carrers i que estaven tallats per aquesta diada... he tingut de donar tres voltes al poble per trobar la sortida. També m'ha impressionat el contrast del Montgrí amb la blancor del Canigó i tota la serralada del Pirineu Oriental des del Costabona al Puigmal, blanc, blanc. Espero trobar un dia la setmana que bé per fer un Bastiments i Bassibers amb esquís, ara val la pena aprofitar-ho.
apa-la, habemus diumenjus a tope!

Nepal.. ja ens espera !!!