ESQUIVANT L'AIGUA...

Semble que el diluviu universal no s'acaba... i ja cansa! Passat Remences he pedalat bastant, esquivant l'aigua i només em vaig mullar un dia baixant de Batet. Diumenge passat amb els Desfrenats anar buscant camins per la Desfrenada també em vaig mullar i molt... però als peus, ala! anar travessant rius i rieres amb l'aigua a mija clavia, es lo que té la Btt i sortir amb senglars, això sí, vam riure a cabassos sobretot quan en Quim va rebentar i al cap de 2 minuts i va tornar...en Marc va trobar la pua!!! collons quina pua!

Avui he pedalat amb dues màquines que m'han deixat baldat: la Lidia i la Surià a la Mare de Deu del Mont. Hem sortit amb la Lidia de Besalú i hem pujat per Beuda, el cel seré però ja es veien a la llunyania uns núbols d'aquells tamt lletjos. Com si res, a partir de la primera paella de veritat, parem de xerrar i gass i amunt, la tornem a petar a Rocapastora una estona, però aviat tots dos callats  i na patint, m'acabo d'adonar que tinc que canviar pneumàtic del darrera, em patina a les pendents de més del 12% amb la carretera humida...ai el descens! Comença a fer fred de debó i just quan veig la paella d'Espinau trobem la Nuri que baixa (ella ha sortit de Figueres i ha pujat per Cabanelles) ens torna a acompanyar al cim i la petem una curta estona, fa fred, a dalt el Mont. Baixem plegats amb cuidadin palandrin! carretera humida i un fred de peus i mans que no sentia des del Desembre! arribem a Cabanelles i ens despedim de la Nuri que torna a Figueres, nosaltres tirem cap a Crespià, Esponellà i Banyoles. Volta a l'Estany de rigor i pujada de la Creu Roja fins a Besalú. Algun dia ens enganxarà un aiguat que tindrem de tornar en barca...
Besalú - El Mont: 1:28

Apala! a entrenar que aviat s'acosta el 3 Nacions!

Esperem que al Juny el temps sigui més generós, amén. Ala! neu a posar un ciri a Sant Libradu!!!

El Mont, jugant amb el temps...

En Quim i en Xevi buscant la pua...

REMENCES

Ens trobem al bar sport a fer el café... tot són nervis i ganes que comenci ja la cursa. Aparquem a les naus que hi ha a la rotonda dels tunels de bracons, en Gerard que és el gat vell de remences així ho prepara. Molt d'ambient ja a l'aparcament i molt impressionant a Sant Esteve, 3000 ciclistes fan patxoca. En Quim, en Marc i la Lidia fan la llarga...amén. Els humans que fem la curta: en Molas, en Pont, en Gerard, en Garrison, en Sararolsm en Farcy  i un servidor. Sortim plegats i travessem Olot pel centre, tot controlat (carrers tallats, així com els ports) alegres però tampoc desbocats, això sí, anem adelentant gent, em sortit molt al darrera. Quan comença el Capsacosta ja vaig sol i contacto amb en Jordi, anem tirant cadascú al seu ritme. S'em fa molt agradable el Capsacosta, me'l coneg bé i l'he pujat tranquil però sense tonteries, al darrer km dono més gas per tal d'agafar un grup que m'ha semblat interessant per arribar a Ripoll. Mala elecció, porten un ritme bastant frenètic i no puc seguir-los. En Jordi contacte amb mi i arribem amb un grup petit a Ripoll, trobem un accident abans d'arribar a Ripoll que m'entren ganes de plegar...però nois, la bici a velocitat alta i en grup porta nalauradament a caigudes freqüents. Em trobo molt bé i pujo alegre el primer tram del port. A l'avituallament m'enganxo amb 5 ó 6 que tiren fort al planer i em va de collons. Un cop arribat a Vallfogona pujo els 4 km molt ràpid, concient que és el darrer cartutxo i tindré 14 km de baixada per recuperar. El descens una mica salvatge amb un grup de 7 ó 8, el comptequilòmetres marca 72 km/h però em sento segur i feliç com un tornabís... ep! veig la Lidia i anem junts una curta estona, la veig molt bé i això també m'anima, ella fa la llarga i l'he vist ben preparada per pujar Bracons, apala! gass i que vagi bé. A la corda segueixo amb un grup de 8 o 10 que el final només aguanta un i jo al ritme que anem...queda poc i fem relleus cada 30 segons fins l'arribada. Collons, avui el cor semblava una ballarina de flanmencu... estic satisfet i tinc una gana i una set que en breu quedarà recompensada. Organització impecable, crec que poc millorable, un aplaus!

Felicitats a tots els Desfrenats, els de la curta hem arribat tots en un quart d'hora de marge, o sigui que molt bé. Però els de la llarga si que us felicito (i no us canvio les cames...ara)... tot un repte,  us aplaudeixo. L'any que bé si estic com ara....segur que m'hi apunto.

Temps:
3:03 hores (31,13 km/h) 41 de 296 (Cat. C) i  215 de 1313 (General) diploma d'OR

MARATO BTT CAP DE CREUS

Feia 1 mes que no agafava la btt...només caretera. El divendres vaig a fer un coll de Bruc per can Costa per trobar sensacions. Agafo la rígida i vella Conor (que només queda el cuadre d'origen) i decideixo al final posar rodes de 2.0 i treure els semi slicks de 1.75, també retallo una mica el manillar, me'l trobo massa ample. El diumenge és el gran dia, em feia molta il.lusió fer la Marató del Cap de Creus per la singularitat de la prova: és per equips, sense marques enlloc (et donen el track i a seguir gps) i el paisatge esplèndit de la zona. Això sumat a que feia equip amb la Lidia va fer que hi anés molt animat.

 

Prop de 60 equips prenem la sortida que és neutralitzada prop de 4 km fins travessar Roses, agafem una primera pista per arribar a l'asfalt de la volta al Pení i la travessem per continuar pujant probablement la pujada més forta, però molt assequible i nois, tot just comencem: cames fresques i gass a la burra. Pistes i camins 100% ciclables i molt ràpids, un petit tram d'arrossegar la bici en un costerut llom i ens plantem a El Port de la Selva. Aquí tenim una errada de navegació i perdem uns minuts i 2 km extre, al final trobem el camí bó i comencem a pujar amunt fins a les muntanyes que donen accés al descens cap a Cadaqués. Travessem Cadaqués pel centre i fem la bonica pujada de les cases blanques on es gaudeix de les millors vistes amb Cadaques i el mar als peus. Una pista molt ràpida i ja coneguda d'alguna sortida amb els Desfrenats ens deixa a Cala Jóncols on ja no hi ha cap invent extrany: cala Montjoi, el Bulli i Roses.

El millor el tram fins a El Port de la Selva i la zona de Cadaqués. La part final de Jóncols a Roses massa evident i aborrit, però entenc la complexitat de la marxa. Molt bona ruta, al revés molt dura em semble.

Al final ens han sortit 77 km i 1700 metres de desnivell positiu repartit en 4 pujades i 5 hores damunt la bici.

Si algú vol fer-la trobarà el track aquí 

 

apala! i diumenge...Remences!