dilluns, 24 de setembre del 2012

PAINT EL ROSTIT DE SANT PRIM

Setmana diferent i entretinguda, amb refredat mal curat, però massa suai per reposar... o sigui que trigarem a curar-lo... Entre autoxocs i parada del tiro he anat sortint, em va saber greu no anar a la Tondo, però amb el refredat i anar-hi sol com un mussol (tothom tenia ressaca el dissabte) em va semblar millor no anar-hi. El dijous vaig anar a La Salut, pujada maca i que tinc ja molt controlada, amb suau pendent sostinguda i una vista inmillorable. El dissabte vaig anar al Mont en solitari i em va anar bé, dues hores pujar i baixar per Beuda a bon ritme i sobretot bones sensacions, a les tardes de festa major anava a fer la meva ruta de Beuda i Maià per pair el rostit, els cargols, canalons i altres plats culinaris tipics de casa per Sant Prim. La cirereta de tota la setmana ha estat sens dubte la sortida d'avui amb en Pont i en Gerard, un trencacames molt bonic. Hem sortit a les nou i escaig primer amb la idea d'anar a fer la volta de Banyoles i Olot per Mieres i Santa Pau, però al final a colat la meva proposta... Anem cap a Burró i pugem a Sales de Llierca i Tortellà, Montagut i cap a Sant Eudald. El tram de Sant Eudald fins a Can Bundanci és dels trams més macus per fer amb la flaca per la seva bellesa, és ràpid i molt agraït de pedalar, a més, no hi han cotxes. Sense córrer però alegres anem direcció la Vall del Bac fins al Collet de Colldecarrera, la cosa comença a trempar i tothom dóna el que pot, o sigui, poc, però amb ganes. Un cop a Colldecarrera ja et sens salvat, però queda un tram molt dur, el Coll Mariner i que no recordava fins a Sant Pau de Seguríes. En Gerard si hagués tingut l'escopeta de balins de la parada del tiro ens fot quatre ràfegues de balins a les rodes! La idea era anar cap a Sant Joan i tornar per Santigosa, però amb el llarg (quin temps fa aquí dalt) em cregut millor tornar per Capsacosta, no fos cas que que en Sancho Panza ens apedregui... De sobte a posat un ritme infernal a Capsacosta que no podia seguir a roda, a prop, però massa lluny per atacar-lo. A la baixada m'he sortit amb la meva però me l'ha clavat un parell de vegades. El descens del Capsacosta ha estat molt ràpid, divertit i a voltes, perillòs. A l'hora de donar relleus tothom es feia el distret i parem a la font de Bianya a omplir els bidons. Continuem donant relleus, quasi per la part dels collons, fins a la Canya, que dur i mal parit que és el vent...Abans d'arribar a la rotonda de Can Guell en Gerard carda gas i ens deixa amb un pam de nas fins a Besalú, collons quina tàctica, digne d'un profesional. Bona ruta, trencacames i divertida i sobretot per fer en colla (si dónen relleus millor)
Al final el comptequilòmetres deia: 76 km, 1250 metres de desnivell positiu i 3:19 hores sobre la bicicleta (23km/h) amb rampes màximes a Colldecarrera del 19%
Crec que al mes que bé estaré preparat pel repte de Rocacorba-el Mont, però ara n'ha sortit un altre: Vallter que proposa en Gerard, i aquest tindrà de ser aviat, sinó tindrem d'anar-hi amb cadenes...
Perfil de Colldecarrera i Coll Mariner per Can Bundanci (bicivici garrotxa)

Goigs de Sant Prim i Sant Felicià

1 comentari:

  1. Eh!!! Vallter jo no ho he proposat... era un pensament en veu alta.

    I no una escopeta de balins sinó de perdigons havia d'haver tingut.

    I on vas amb plat gran a la pujada de can Guell carcamal!!!!

    Bé si us porteu bé tornaré a venir.. o no...

    ResponElimina