ANNAPURNA BIKE, OBJECTIU AL SAC

L'expedició al Nepal va estar un èxit i vam poder completar l'aventura. Onze etapes, 325 km i 10.000 metres de desnivell positiu. Vam sortir de Dumre, situat a 400 m d'altitud i vam poder pedalar al 100% fins al poble de Manang situat a 3500 m d'altitud, això sí el 90% del trajecte plat petit i pinyó gran perque us feu a la idea. A partir de Manang va començar el porteig de la bici i vam solventar la situació a l'estil alpí com si d'una expedició alpinística es tractés, o sigui, portejar la bici uns 300-500 metres més amunt, baixar caminant a dormir i l'endemà pujar caminant fins trobar la bici i fer la mateixa operació l'endemà. Aquest sistema ens va permetre no estar parats i aclimatar-nos millor, i a la fi va suposar l'èxit d'assolir el Thorung La de 5416 m, cansats, però amb una aclimatació òptima. Això també ens va permetre gaudir d'un descens increible: 3000 metres de desnivell negatiu en 3 hores... apustuflant.

Bé, un viatge d'un mes no es pot resumir en un post.... van passar moltes coses, però el més important va ser poder gaudir d'un país, Nepal, molt macu i amb una gent magnífica, unes muntanyes molt grans i diferents al que estem acustumats, d'altre banda vaig marxar amb la idea que sería una expedició on l'activitat en bici seria bastant dura i que carregaría molt la bici a l'esquena; encanvi torno amb la certesa que el circuit dels Annapurna, ara mateix amb la nova, encara que dificil pista oberta, és millor en bici que a peu.

Estem preparant un audiovisual amb fotos i videos de l'expedició que pels voltants de nadal estarà a punt. També estic preparant un resum amb km, horaris, ciclabilitat, desnivells, etc de les etapes que quan ho tingui apunt ho publicaré. Si us agrada la muntanya, les grans muntanyes, us agrada pedalar en terreny dur però apte per ciclar i no us fa res un parell de dies de portejar la bici... us ho recomano. El més important, creieu-me és estar bé del cervell...això és el més complicat, l'entreno se soluciona pedalant, el coco però és una altre història.
notícia a el 9 esportiu 

Thorung-La, 5416 metres

Per aquest ordre: Lidia, Eruk, Lato amb en "Pitu" i Marc

HIMÀLAIA EN BICI...posant fil a l'agulla

El projecte que vam engegar fa un parell d'anys va agafant forma. Avui ens em vacunat i ja ho tenim força apunt per marxar a Nepal aquest Octubre. Volem amb el barça! Qatar Airlines: Barcelona-Doha-Kathmandú, ara mateix el més directe i ràpid que hi ha, tot i que la Turkish n'ha tret un de nou fa pocs dies via Estambul.

La ruta que volem fer és la del YAK ATTACK, una de les carreres de Btt més dures del món, però nosaltres anem amb la càmara de fotos i les alforges...Un coll complicat de 5416 metres i uns 4-5 dies de ciclabilitat molt baixa, o sigui... bici a coll, alforges a coll...

Primer farem 4 dies 100% ciclables per pistes des de Kathmandú fins a Besisahar, passant pel riu Trisuli i Ghorka. A Besisahar farem el trekking dels Annapurna, però en bici i serà aquí on trobarem la dificultat del nostre projecte. Passat el coll del Thoung La de 5416 metres un vertiginos descens ens conduirà fins a Jomosom i Pokhara, fi de l'aventura, Comptem fer-ho amb uns 14 dies aproximadament, encara que en aquests tipus d'aventures només saps quan comença...

Aquesta és la ruta del Annapurna Bike Circuit, però nosaltres sortirem des de Kathmandú, o sigui que hem d'afegir 4 etapes entre Kathmandu i Besisahar.
Probablement el trekking dels Annapurna és dels més bonics de l'Himàlaia i un dels que hi va més gent, això si, i van a peu.

CRONICA 3 NACIONS

L'any passat em vaig estrenar en aquesta marxa al cicloturisme i em va agradar molt, tenía de repetir! Vaig sortir el dissabte al matí amb la família cap a Puigcerdà.  Ens trobem a la tarda al breafing en Garrison, Pont, Gerard, Molas, Lidia i un servidor. Ja habiem parlat amb la Lidia que la fariem junts... però a la sortida la reina enlloc... Comencem a pedalar tots plegats direcció Puigcerdà per Martinet, ritme molt ràpid amb una mitja que ronda els 50 km/h, desbocat al principi però al km 25 aproximadament anem agafant el to. Un parell d'accidents, no massa potents semble, i anar tirant amb un grup molt gran on estàs en constant tensió, la veritat, ja tinc ganes de començar el coll i relaxar-me una mica.

Abans d'entrar a la Seu ja veig la Lidia, per fi apareix! i anem plegats fins l'arribada. Agafem un ritme alegre però soportable fins Andorra la Vella a l'avituallament. Quina passada passar la duana a tota llet amb la bici... Parem 5 minuts a menjar meló, sindria, beure i omplir bidons. Ens despedim de la colla i tirem amunt amb un ritme alegre, sense ser mai dur, però constant i no parem fins a dalt el Port d'Envalira. Durant l'ascensió anem trobant coneguts, bé, la Lidia que coneix a tot quisqui, i anem disfrutant d'una escalada molt ben parida, dia assolellat on podem contemplar el fabulós Pic Negre d'Envalira on veig el corredor Central que l'he pujat en un parell d'ocasions i l'esperò Nord, una escalada molt maca en roca ferma, quins records em venen d'escalades i descensos amb esquís d'aquesta zona... El descens fins al Pas de la Casa el fem ràpid i l'ascensió al Port de Pymorent també, el descens llavors es torna més ràpid encara i quan veig el 78 km/h al comptequilòmetres ja m'espanto i redueixo una mica.

Ara bé el tram que em feia més por, els planers dels darrers 15 km. Estic bé i em poso a tirar, al cap d'una estona em giro i darrera meu, a part de la Lidia i porto 8 o 10 ciclistes... apreto una mica i als 2 minuts afluixo de cop i ja tenim un relleu ! als 2 minuts el paio fa el mateix i passo al davant, i així anem tirant. Ho hem fet bé i arribem al darrer km de pujada cansats però amb ànims i cames preparades per fotre-li gas, ja no ens queda res...

Al final ens surten 142 km i 2050 metres de desnivell positiu en 5:13 hores (26,75 km/h)

M'ho he passat molt bé, molt bona conexió amb la Lidia (sort que entrenu) i hem estat intel.ligents en anar en grups bons al planer.

Felicitats a tots els Desfrenats, és una marxa dura i crec que el sol fet d'anar-hi i fer-la ja diu molt del nivell, no oblidem que tots nosaltres som cicloturistes i no pas màquines!

...i diumenge la MONTCAL BIKE !!!

Diumenge dia 16, la XVI MONTCAL BIKE a Maià de Montcal. Personalment no hi podré assistir...fa dos mesos que estic inscrit a la ruta Pirinenca de les 3 Nacions a Puigcerdà, collons quina mala pata! en fi, els habituals ja ho sabeu, els que no hi heu anat mai dir-vos que us encantarà, una gran pedalada: circuits molt ben treballats i organització impecable. Ah! i farà bon dia, sol solet i gass a la burra...serà un gran dia de BTT a Maià!

CONDREU i EL FAR

Sortim de Besalú no massa puntuals...en Pont ha d'inflar la roda, manxa fort però no la reventis carcamal! Fem patxoca i tot: Quim, Gerard, Pont, Molas, Garrison i un servidor...un moment, arriba en Farcy! ja pudem nari! Comencem maricon l'ultim com sempre... massa acelerats. En Farcy que surt poc i s'estrena amb nusatres ens deu maleïr els ossos però tira com un campió. A sobre Castellfollit tirem cap a Sant Joan. Qui va davant tira i que va darrera protesta i passa a davant per portar un ritme més de diumenge tranquil...però encara tira més...un cristu. Vial Sant Jordi i s'afegeix en Sararols...ni ens parem, s'enganxa com pot i gass a la burra, quin començament. Agafem el trencant de la Pinya i fem la Parcelària, Sant Quintí i passem Hostalets d'en Bas fins al trencant que marca l'inici de Coll de Condreu. Ens agrupem força fins al Coll d'Uria on en Garrison s'imposa a l'esprint special que fa amb mí...collons quina potència! ja tiro la tovallola 100 metres abans d'arribar. Ara comença el tram final, més constant i llarg fins a Condreu. Ens escapem en Molas, en Quim i un servidor i posem un ritme alegre, però soportable fins que en Quim i jo ens nem picant i tirant fort, cada vegada més fort, ens nem mirant i de cop...zas! Anem plegats fins al trecant de La Salut, queda el darrer km que és sens dubte el tram més dur de la pujada a Condreu. En Quim s'escapa i ja no puc seguir el seu ritme final, tot i així arribo un centenar de metres darrera seu. Collons quin pedaleo ha imposat...sort que va fent! m'agradat la pujada anb en Quim, un plaer. Arriben al cap de mitja hora p tres quarts en Garrison, en Molas, l'Albert, en Pont i en Gerard...bueno, 5 minuts mal contats, no cardem... En Farcy tenia de ser a Besalú a 2/4 de 12 i m'ha trucat que gira al trencant de La Salut. Anem cap al Far, no hi habia pujat mai en bici, val la pena: ràpid, ben parit i amb una vista espectacular: Pirineu, Garrotxa, tota la Vall del Fluvià fins les Illes Medes, un premi. En Gerard diu que no està fi i que vol na de cadaver, no m'estranya, en Sararols encara no ha suat. La baixada és fa ràpida com és d'esperar i tornem per Olot i Besalú. En Gerard ha abandonat el cadàver que duia i va a tot gas, en Pont a trencat el cable del frenu de darrera i en Sararols que baixa amb nosaltres a arreglat la cala i no va descalç. Probem de fer relleus una mica en seriu... i ja us podeu imaginar quin fracàs, ja podem practicar de veritat sino nirem sempre com caballs desbocats.

Bona ruta i 100 km més a l'agenda. Bon entrenu pel 3N

apala! hastaluegulukas!

Santuari d'el Far

Coll de Condreu

en Gerard fent de cadàver assegut al Far

ESQUIVANT L'AIGUA...

Semble que el diluviu universal no s'acaba... i ja cansa! Passat Remences he pedalat bastant, esquivant l'aigua i només em vaig mullar un dia baixant de Batet. Diumenge passat amb els Desfrenats anar buscant camins per la Desfrenada també em vaig mullar i molt... però als peus, ala! anar travessant rius i rieres amb l'aigua a mija clavia, es lo que té la Btt i sortir amb senglars, això sí, vam riure a cabassos sobretot quan en Quim va rebentar i al cap de 2 minuts i va tornar...en Marc va trobar la pua!!! collons quina pua!

Avui he pedalat amb dues màquines que m'han deixat baldat: la Lidia i la Surià a la Mare de Deu del Mont. Hem sortit amb la Lidia de Besalú i hem pujat per Beuda, el cel seré però ja es veien a la llunyania uns núbols d'aquells tamt lletjos. Com si res, a partir de la primera paella de veritat, parem de xerrar i gass i amunt, la tornem a petar a Rocapastora una estona, però aviat tots dos callats  i na patint, m'acabo d'adonar que tinc que canviar pneumàtic del darrera, em patina a les pendents de més del 12% amb la carretera humida...ai el descens! Comença a fer fred de debó i just quan veig la paella d'Espinau trobem la Nuri que baixa (ella ha sortit de Figueres i ha pujat per Cabanelles) ens torna a acompanyar al cim i la petem una curta estona, fa fred, a dalt el Mont. Baixem plegats amb cuidadin palandrin! carretera humida i un fred de peus i mans que no sentia des del Desembre! arribem a Cabanelles i ens despedim de la Nuri que torna a Figueres, nosaltres tirem cap a Crespià, Esponellà i Banyoles. Volta a l'Estany de rigor i pujada de la Creu Roja fins a Besalú. Algun dia ens enganxarà un aiguat que tindrem de tornar en barca...
Besalú - El Mont: 1:28

Apala! a entrenar que aviat s'acosta el 3 Nacions!

Esperem que al Juny el temps sigui més generós, amén. Ala! neu a posar un ciri a Sant Libradu!!!

El Mont, jugant amb el temps...

En Quim i en Xevi buscant la pua...

REMENCES

Ens trobem al bar sport a fer el café... tot són nervis i ganes que comenci ja la cursa. Aparquem a les naus que hi ha a la rotonda dels tunels de bracons, en Gerard que és el gat vell de remences així ho prepara. Molt d'ambient ja a l'aparcament i molt impressionant a Sant Esteve, 3000 ciclistes fan patxoca. En Quim, en Marc i la Lidia fan la llarga...amén. Els humans que fem la curta: en Molas, en Pont, en Gerard, en Garrison, en Sararolsm en Farcy  i un servidor. Sortim plegats i travessem Olot pel centre, tot controlat (carrers tallats, així com els ports) alegres però tampoc desbocats, això sí, anem adelentant gent, em sortit molt al darrera. Quan comença el Capsacosta ja vaig sol i contacto amb en Jordi, anem tirant cadascú al seu ritme. S'em fa molt agradable el Capsacosta, me'l coneg bé i l'he pujat tranquil però sense tonteries, al darrer km dono més gas per tal d'agafar un grup que m'ha semblat interessant per arribar a Ripoll. Mala elecció, porten un ritme bastant frenètic i no puc seguir-los. En Jordi contacte amb mi i arribem amb un grup petit a Ripoll, trobem un accident abans d'arribar a Ripoll que m'entren ganes de plegar...però nois, la bici a velocitat alta i en grup porta nalauradament a caigudes freqüents. Em trobo molt bé i pujo alegre el primer tram del port. A l'avituallament m'enganxo amb 5 ó 6 que tiren fort al planer i em va de collons. Un cop arribat a Vallfogona pujo els 4 km molt ràpid, concient que és el darrer cartutxo i tindré 14 km de baixada per recuperar. El descens una mica salvatge amb un grup de 7 ó 8, el comptequilòmetres marca 72 km/h però em sento segur i feliç com un tornabís... ep! veig la Lidia i anem junts una curta estona, la veig molt bé i això també m'anima, ella fa la llarga i l'he vist ben preparada per pujar Bracons, apala! gass i que vagi bé. A la corda segueixo amb un grup de 8 o 10 que el final només aguanta un i jo al ritme que anem...queda poc i fem relleus cada 30 segons fins l'arribada. Collons, avui el cor semblava una ballarina de flanmencu... estic satisfet i tinc una gana i una set que en breu quedarà recompensada. Organització impecable, crec que poc millorable, un aplaus!

Felicitats a tots els Desfrenats, els de la curta hem arribat tots en un quart d'hora de marge, o sigui que molt bé. Però els de la llarga si que us felicito (i no us canvio les cames...ara)... tot un repte,  us aplaudeixo. L'any que bé si estic com ara....segur que m'hi apunto.

Temps:
3:03 hores (31,13 km/h) 41 de 296 (Cat. C) i  215 de 1313 (General) diploma d'OR