diumenge, 25 de juliol de 2010

COSTABONA

Com cada any a l'estiu anem a buscar la fresca de l'alta muntanya... Sortim a les 7 de Besalú i a les 8 fem la primera feina del dia, l'angel una carta i un servidor encarregar el dinar, no fos cas quedessim en gana. Quan sortim ja en tenim un a dalt, collons ! a sortit de Setcases i ens espera a dalt l'estació de bon matí... farà un dia assolellat ? farà fresca ?
Fot un un vent de Nord que et tira a terra, de fet ja era previsible, encara que manteniem l'esperança. Plan B i cap a Setcases. Pugem per la pista, de molt bon pedalar per cert, fins a prop del Coll que comunica amb Espinavell al peu del Costabona. Pugem fins el refugi i al veure que hem d'anar a coll de Pal i intuim, bona intuició per cert, que serà complicat creuar al vessant Est, tirem per vall i pugem fins el coll del pas a Espinavell. Mentre mengem en Güell esponja i en patricio Serrano busquen una pua a l'eina de l'Ayats o d'en Bob, com volgueu. Trobada i aniquilada la pua esmorcem plegats. Tirem per vall ara tú ara jo fins que els moteros baixen com una bala, jo m'apunto fins on arribo i ens perdem (bé, equivoquem, com cada any) l'angel ens truca i diu, és aquí al costat d'un arbre entrebassat el camí, no val la pena comptar l'infinitat d'arbres caiguts al camí... rostos avall i com cada any trobem el camí (de fet em fet lo mateix de l'any passat) i crec que em predré cada any. Hi han algunes petites incidencies entre l'angel i una costella i quatre miges voltaretes mal contades. L'aigua he freda que no us podeu imaginar... però tres o quatre no neden perque no hi ha cap gorga. Jo amb l'aigua fins a mig junei ja n'he fet prou. Porró de cervessa, menjar, més menjar, beure i més beure i cap a casa. Crec que han sortit 25 km. i 760 metres aproximadament. Força light però molt divertit, bàsicament perque erem força colla: 13 sonats.
Aquesta foto me l'ha passat en Mañas, jo no duia càmera de ventar retratos ni màquina de cardar fotos, en el blog d'en Gerard en trobareu més
Ja ho veieu, ahir esquivant la turista del pont tant xula i avui vaques i vadells, el món és així d'absurd i complert, de totes maneres em quedo amb el vadell... sobretot si m'el puc fotre amb salsa de ceps !

1 comentari:

  1. Ni que hi haguessim anat junts. Sense haver llegit la teva cronica, m'ha sortit clavada a la teva. Bob i Patricio uns cracks mundials. Sortida que val molt la pena en tots els sentits !!! de les que fan afició!!!

    ResponElimina