Em fa feliç encetar un post amb optimisme i alegría. La veritat, ens carden tantes òsties per tots els vessants que crec és bó exterioritzar els ànims quan són positius... ja tindrem temps, massa temps, per estar emprenyats i desmoralitzats. Vet aquí el proverbi indi del Ladakh: "El coratge més gran és el de ser feliç" és per a mí el camí a seguir cada dia, de tant en tant s'aconsegueix i llavors ten dones compte de que a la vida el més important és ser feliç, tot lo altre va al darrera. Aquesta és la meva filosofía. Una hipoteca, deutes a punta pala, la novia que et fot les banyes... però feliç com un tornavís !
Aquesta setmana he pedalat tres dies: un coll de Bruc, una pujada a Xenacs i avui fins a Vallfogona pel coll de Canes i tornar (des d'olot)
El darrer dia que vaig pujar a l'Area recreativa de Xenacs va ser molt ben parit. Surto d'olot pel carril bici fins a Les Preses i faig els 5 km de pujada a Xenacs amb la tranquilitat de saber que no passaran vehicles. Al principi és humit i perillòs quan baixes, ple de fulles de la fageda i a mesura que guanyes alçada i tens la vall als peus, el Puigsacalm a davant i el Canigó nevat al fons... unes pessigolles al cos per ser afortunat de ser allà dalt em fan feliç. Avui he sortit a 2/4 de dues direcció coll de Coubet i coll de Canes que hi he arribet a 2/4 de 3, vaig bé de temps o sigui que baixo els 4 km fins a Vallfogona, mentre baixo fot fred però tornen les pessigolles al cos quan veig el Pedraforca al fons, dono una volta al poble i torno a pujar a Canes, coll de Coubet i 5 minuts abans de 2/4 de 4 sóc a Olot. Menjo un carpatxo de Ciurenys, arròs, un ou dur, una llauna de tonyina i una mandarina. Vaig a fer un café i a treballar que començo a 2/4 de 5, però avui un altre cop, feliç com un tornavís.
Creieu-me, feu la prova. No es tracte de pedalar, es tracte de fer el que tens ganes de fer, oblidar-se de tot i centrar-se en un mateix. No valen excuses, ja ho diu el proverbi, per ser feliç s'ha de tenir coratge, ser feliç és difícil, però és possible.
Va per tú, tururú... i per tots vosaltres també.
Perfil Olot - coll de Coubet - coll de Canes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada