QUE GRAN ÉS EL MONT !

Amb la idea d'acompanyar a un company de dues rodes, que per cert, encara no ens coneixem... coses de la xarxa, a fer una ruta al Mont, avui he anat a veure camins que si bé coneixia, no habia empalmat mai d'aquesta manera. Ha sortit una ruta molt interessant per anar al Mont, sense massa asfalt apart dels 10 km obligats de pujada des de la pista de coll Sacreu fins al cim. He anat reseguint el Fluvià per la Confiança, la Salida i can Vila per agafar la pista que puja a Caixàs pels jaciments. Travesso la carretera (m'ha fet mandra fotre'm a dins el túnel per no creuar la carretera) i em dirigeixo cap a Santa Magdalena, pujo pel corriol que hi ha tant xulo i que vam passar-hi per la Montcalbike, amb la trista sorpesa que ja no hi ha corriol xulo... ara és pista, collons ! bé, passo davant l'esglèsia i agafo el camí que surt a la primera paella per arribar a ca n'Alzina i pujo a Coll Sacreu fins a la carretera de la Mare de Déu del Mont. Faig els 10,5 km d'asfalt fins al cim. La vista avui és esplèndida: la plana de l'Empordà amb les Salines, el pantà de Boadella, el Pení i el Golf de Roses... el Montgrí, l'estany de Banyoles i Rocacorba... la vall del Fluvià amb Besalú i tots els pobles de la vall... el Puigsacalm, el Gra de Fajol i el Bastiments a la llunyania, amb el Costabona a un costat i el Puigmal a l'altre... el Pedraforca semble el vigía de tant bonica estampa. Llavors més a prop, el Comanegre, els ferrans i Bestracà... més aprop la Calma i Malveí amb Sant Miquel de Coma de Roure vigilant de prop Espinau i la Tossa, el Bassegoga magestuós com sempre i quan faig la darrera paella a 200 metres del cim, el Canigó em somriu mentre Mossen Cinto, inmòbil, s'ho mira des del cim (que poc m'agrada l'estàtua de Mossen Cinto... per la seva ubicació i posat, perdoneu, però algú ho habia de dir !) Que gran és el Mont !!! Amb les piles carregades de tant bones vistes ni m'en recordava de l'asfalt... però ara, ara cuidao ! que la trialera de Falgars comença xunga! Els primers trams són per acostumar-se al que ha de venir... un parell de paelles de mal fer amb algun peu a terra i avall, la veritat feia molt temps que no hi baixava i la trobo més ciclable que abans... es nota que hi passen cavalls. El problema és que han obert moltes pistes de desboscar i em costa trobar la que porta a Falgars...ara tiro avall per la carretera que he pujat durant poc més d'un km per agafar el camí de Segueró. Aquest és un tram ciclable però molt tècnic a trams, sobretot a l'inici, no per la pendent, sino per les pedres sueltes que sumades als arbres i al pendent... és millor no parar, sense córrer pero amb ritme. Cap al final el camí és d'una disfrutada extraordinària. Arribo a Segueró, m'en vaig a Beuda, font de la Quera i coll de Jou, can Terrades i Sant Domingo de Palera. Ara m'arribo a Can Lletanis per agafar la trialera de Can Met Riu, túnel d'en Racó i cap a casa.

Total: 51 km i 1350 metres de desnivell positiu en 3:40 h (14,4 km/h)

Monestir de Sant llorenç de Sous, molt a prop del cim de la Mare de Déu del Mont