TRAMUN... LA MARXA "DIFRENT"

A 2/4 de 8 fem un queixalic al Vertisol, tradició obligada abans de sortir. Em trobo coneguts i patem la xerrada, tothom està nerviós pel tram nou de Santa Brígida... es parla d'unes pedres sueltes i una pujada molt tècnica... el cel amenaça pluja, però sembla que pot aguantar, jo ja firmo que ho faci fins a l'hostal del fang. La pujada a Xenacs és ràpida com sempre, intento adelantar el màxim de gent possible per tal d'arribar al corriol inicial amb poca cua.... que llavors has d'anar a peu massa troç, el comptaquilòmetres NO funciona... collons!, comencem bé, però para'm...tapoc. Ho he acoseguit, la cosa s'estira i em poso a roda d'un pàjaru que va bé, a més i per art de màgia el comptaquilòmetres comença a comptar (semble com si també esperés les trialeres) com deia: el pàjaru de davant meu troba una cua just abans de les lloses i el tiu comença a dir: Oju que passo, que passo, derecha joder que passo ! jo com si fos el seu sherpa, tot darrera quasi tocant la seva roda i baixant pedalant i adelantant a la penya... cuidao! que no tinc frenus parteu-se que baixo! Bueno, hem passat el primer tram tècnic i no tenim gent a davant, o sigui que de collons. Anem una dotzena de bikers a bon ritme, a tots ens va bé i ningú adelanta ningú, de cop semble que no veiem cintes.... collons  deuen haber caigut, si, si, es per aquí, amont i gas... una cruïlla de tres corriols amb cap cinta: ens hem perdut !!! vols dir ?, no han decidit no posar cintes en aquest tram!, que l'any passat era per aquí! tira avall collons, que no hi han cintes !!! tirem avall i ja veig l'Eruk (ens habiem jugat un sopar a veure qui arribava primer) que també s'ha perdut, bé nosaltres ja fa dos km que baixem o sigui que tots avall a retrobar el bon camí....5 km extre i 20 minuts perduts, casum l'olla ! el problema però es que ara trobem gent més lenta i és complicat adelantar, però el pajaru del derecha joder que paso, pues passa... i jo tot darrera. Ens despellaguem d'una colla de bikers i sembla que tornem a anar una mica millor fins que... catacraks!!! em foto de llorus... dono una voltareta, em cauen les olleres daltabaix d'una marge... adiós ulleres, un truc al genoll on mi queda marcat el botó de bloquejar la suspenssió i m'adelanten 4 ó 5 bikers: oju, passo, que passo por la derecha... malparits ! com s'en carden ara al veure que estic viu. M'aixeco ràpid, veig que estic bé i gas, ja em la conya al cap uns 10 minuts els hi dic: oju que passo otra vez.... Abans de l'Hostal del Fang un biker es fot una galeta considerable i va plafert de sang a la cara, per sort sembla que és més esgarrifós que res més hi li ha passat davant d'un control. Arribo a l'hostal del Fang, menjo una mica, parlo amb en Sergi de Bicis Esteve, trobo a la Ruth amb la mainada, i ja m'afanyo a pedalar, que no es pot refredar la musculatura... ni esperar a l'Eruk, no fos cas que plogui (és com en Rossi en terreno mullat) Estic bé, vaig pujant molt tranquil i disfrutant de la pedalada, uns quants bikers han abandonat a l'Hostal del fang com cada any i s'han dirigit a Salt pel carril bici. Els camins de Sant Aniol i ara santa Brígida molt ben parits, però la pujada de les pedres sueltes: lamarequelavaparir, molt tècnica, has de moure't constanment per tal de pujar bé i es fa feixuc, més que res pel que ja portes a sobre. Un magnific descens, molt ràpid ens porta a tota vora de riu Ter que l'anem resseguint fins creuar-lo per una pont que s'han currat amb palets i cables, ja era hora ! estava ja força tip de travessar el Ter amb aigua fins a la caixa d'eines. Arribada i just quan em poso a sota la carpa a fer una cervesa es fot a ploure, que plogui collons ! que tot és sec. Dutxa, una altre cervessa i a petar-la un rato amb la penya. En Xevi Comas de l'escoleta un crac, li feien por els corriols i mite'l, menys de 6 hores, com un tiru! els Aspres i altres energúmenus Tramun de cada any, en Climent que ha fet 4:55 hores (39ª posició) és un màquina. Trobo en Rovira dutxat i em pregunto... si no l'he vist passar... ha agafat la drecera del Fang. Al cap de mitja hora arriba l'Eruk que l'ha agafat una mica la pluja i deu minuts després en Kel. Prova superada! Temps: 6:34 h. Volia baixar de 6 hores i si no m'hagues perdut probablement ho hagués aconseguit, en qualsevol cas ho he vist factible.

Com cada any un 10 a l'organització, si bé el troç que ens hem perdut 3 grups de gent diferent podia estar més ben marcat, la culpa ha estat bàsicament nostre per mirar el cul del de davant i no fixar-nos més en les cruïlles quan vas ràpid. Els avituallaments, senzillament PERFECTES i la gent molt maca i ben parida com cada any. Ha estat la meva sisena TRAMUN i per mí la més ben parida, també la més dura i amb més corriols. FELICITATS !!!

passallís del Ter...quina currada !