dilluns, 22 d’abril de 2013

LES GOGES

He arribat molt bé a les Goges i em feia molta il.lusió fer-la, de fet era tant sols la meva segona marxa cicloturista, prop de casa i camí conegut. Abans amb la meva mentalitat hagués anat a fer la llarga, però tinc un altre visió de les marxes ara mateix: curta a disfrutar o llarga a patir... a disfrutar! Sortim puntuals de Besalú... buenu... en garrison esmorça i es posa el traje de luces dins el cotxe. Sortim davant el pavelló cap a Melianta i al pla de Martís els mossos paren la cursa, els calents de davant em semble que han estat apunt d'atropellar algun cotxe... no em d'oblidar que és una cicloturista, que tothom dóna tant com pot, però nois amb seny... Anem molt agrupats i la roda del davant d'en Garrison s'enganxa amb el meu canvi: raids petats i llanta reventada...collons quin panorama, la veritat és que ens la podiem fotre forta. Malauradament en Garrison ha d'abandonar, ara qui ens estirarà? em sap greu company. Anem tirant a bon ritme amb en Gerard i a la pujada sobtada de Cabanelles em salta la cadena i el canvi falla...em quedo sol, però per uns instants m'he sentit important al pilot: una fregoneta és para desegida, baixa corrents un mecànic amb la caixa d'eines i m'arregla el canvi (uns 10 minuts) arrenco i comença la meva aventura en solitari, les pulsacions a tope a veure si puc pillar en Gerard...a la pujada de Vilademires atrapo la Lidia i anem unts una estona, ella fa la llarga amb dues mosses que van darrera seu a uns metres. Al final la deixo i tiro un altre cop, pulsacions a tope. Quan passo per Maià veig en Pere de Pedal Maià que em saluda des del balcó i això m'anima molt. Des que he deixat la Lidia vaig sol en tierra de nadie...a la pujada a Coll de Jou adelanto a 10 o 12 ciclistes i de sobte em torna a saltar la cadena... m'adelanten de nou però m'enganxo a ells i els adelanto un altre cop baixant de Beuda...baixo molt gambat de Beuda a Besalú, d'en Gerard ni rastru. Ara veig el seu pare que tira fotus amb en Paco Botei a can Sanz i torno a cardar gas... he d'atrapar el teu fill! Al final crec que el veig i m'uneixo a ell prop del pomt de Burró, el mal parit va ben acompanyat... un parell de noies guapes i un paio amb unes cuixes com pernils que tira del grup. Al desviament de la llarga quedem menys i anem força alegres de ritme, també hi ha en Vilar de Serinyà que li fan de suport: fotos, bidons...quin nivell! A la rotonda del trencant de Santa Pau em patina la roda i quasi acabo a la cumeta...quin sust! Ara agafo un ritme alegre però que em va molt bé, em coneg la pujada de Can Xel i això es nota. S'ha afegit un paio a roda d'en Gerard de Molins de rei que també li va bé el nostre ritme...relevos nada, però tampoc calia. A Sant Miquel de Campmajor...paaa! rebenton a la roda del davant...com diria en Jepi: sort que no hi ha els pinyons! L'arribada per l'estany en Gerard agafa un ritme trepidant que em costa seguir, però ara ja tot si val. Al tram final m'ha deixat passar primer a l'arribada, tot un detall. El malparit però, ja ha calculat que amb el xip es posicionaría davant meu. Al final 4 hores justes i una mitja propera a 27km/h que per nosaltres els mortals està prou bé. I el més important, ens ho he passat molt bé. Ara Marató del Cap de Creus amb la Lidia i llavors Remences !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada