WALTER 2000, NEAR SEVEN HOUSE...

Gran dia de bici, quan em vaig encaparrar anar a Vallter pensava amb la "baixada" que feiem abans... però avui es tractava de pujar primer, abans de baixar. En Quim, l'Angel, en Gerard, en Jordi i un servidor hem quedat a les 8 al pavelló. Sortim puntuals i a Sant Jaume s'afegeix en Paco. Anem tranquils tot pensant en la que ens espera i quan ens donem compte ja estem enfilant el Capsacosta. Collada maca, molt maca que ja faig almenys un cop al mes als migdies a sac, però avui disfruto moltíssim de la pujada. El "falso llano" ens condueix a Maibosc, com recordo encara els entrecots de 600 g ! Ens plantem a Sant Pau i Nafent fins a Camprodon, avui és mercat però semble que la crisi també ha arribat aquí dalt, poc moviment i poca gent. El tram de Camprodon a Setcases és prou agraït i puja molt suaument, parem a fer un pipi i drogem a l'Angel i a mí mateix i gas cap amunt. Aquí la cosa ja es complica, sobretot els primers 4 km. està senyalitzat igual que a Rocacorba amb rètols que indiquen el que resta fins a dalt. El tram de la barrera de Coma d'Orri és el més dur sens dubte, llavors va pujant però les paelles van bé per guanyar alçada i fer quilòmetres. Arriba un planer molt bó que et permet posar el plat gran i fer un km a uns 20 per hora que t'anima molt, ja veus l'Hostal de Pastuira i l'estació al fons. Les darreres paelles són molt xules i aquí ja ho dóno tot fins a dalt. L'Angel s'ha quedat a la barrera de coma d'Orri, una llàstima ja que un petit esforç de 2 km hagués arribat al planer (però no t'amuinis, ja hi tornarem) en Paco es queda al parking del Pastuira i los 4 maníficus fem un café amb llet calent per refer-nos un xic al bar de l'Estació de Vallter 2000. Fa bona temperatura i poc vent però la suor acumulada fa que estar a fóra no sigui, diguessim massa aconsellable. Baixada ràpida, però sense risc i a donar relleus. Parem a Sant Pau a repostar aigua i sant tornem-hi cap al Capsacosta, des d'aquí però és de més bon fer i curt que la pujada al Candell. He flipat força amb en Jordi tirant de grup molta estona i anar la resta amb el ganxo tot darrera, un gel però m'ha donat ales i he arribat carregat de cames però molt feliç per la gesta d'avui. En Gerard avui ha fet bondat i no ens ha escalfat gaire... sort!

Us ho recomano, com deien a Tele 5 a les notícies fa uns anys Walter 2000, near seven house,

Total: 136,5 km i 2250 m de desnivell positiu en 6 hores (22,5 km/h)

Foto Quim Pujiula

WERTgonyós

...Els nens aprenen el cara al sol, amb la camisa vieja (estem en crisis) deu avemaries i catorze crec en un deu (un, només un de deu... almenys el tindrem identificat) i el català queda abolit per cutre, separatista i contagiós de virus independentista i altres arguments democràtics no aptes per assolir la una grande y libre deseada por todos los españoles, defensores de la patria unica indivisible, amén. Arriba españa, si, si, arriba !...arriba la sanchez camacho (semble que s'ha triat els cognoms...) per representar la cataluña auténtica y real de la "ñ", quina ràbia que fa...

Quin mal són he tingut!!! però cuidao!: tanques, bazocas y otros intringulis bélicos ens apunten... som una diana, però ens convenen aquests polítics espanyols, incults i idiotes, ens convenen per aconsegir el nostre objectiu. No oblidem però que el nostre enemic és l'Estat Espanyol, en cap cas Espanya.

......Catalunya és declara Estat propi, independència, o país normal (tan se val) comencen les obres del túnel que ha de comunicar Espanya amb Europa, fa un grapat de km. i passa per sota l'Aneto... l'Asnar és el nou director de Salvame Deluxe, en Rajoy fa de xòfer de la Merkel i el barça guanya la lliga espanyola, deunostre senyor es declara independentista i por lu tant la gent de l'españa profunda deixa d'anar a missa, l'exèrcit español declara la guerra a Andorra, pas previ a envair Catalunya per la Tor de Querol...però mentrestant els cossos de la Generalitat: mossos, bombers, sanitaris i altres individus públics saquegen el Banco de España, el museo del prado i el santiago bernabéu deixant cendra al seu pas... Obama posa pau, però no troba petroli enlloc, finalment la Merkel despatxa al xòfer i agafa la TEISA, el cobrador de la Teisa és en Mas, que li regala el bitllet a canvi d'anar cap a Europa.

No patiu, he pres bolets tòxics i se m'en va la pinça !!!

Senyor Wert, estàs molt verd per ser tant madur... gràcies.

VALLTER: INSCRIPCIONS OBERTES

Una setmana refredat, tancat a casa... però fent un parell d'escapades per no perdre la forma i per més inri no acabar de fer net, no puc estar quiet. En fí, ja n'hi ha prou de jaure, ens hem de refer, igualment ens fotràn el general de brigada de la guàrdia civil a la cantonada i ja la tenim liada, millor que ens agafi amb el traje de luces posat en direcció coll d'Ares...

Com dic a la capcelera del post: VallTer, inscripcions obertes. Besalú, Vall de Bianya, Capsacosta, Camprodon, Vallter. Tornar ja fa baixada.

Diumenge dia 14 o dia 21 d'Octubre, us va bé alguna data ?

Va nois, gass!! que sino arribarà el glaç! 

POSEU DATA i NÁRI !!!

Perfil de Bicivicigarrotxa

PAINT EL ROSTIT DE SANT PRIM

Setmana diferent i entretinguda, amb refredat mal curat, però massa suai per reposar... o sigui que trigarem a curar-lo... Entre autoxocs i parada del tiro he anat sortint, em va saber greu no anar a la Tondo, però amb el refredat i anar-hi sol com un mussol (tothom tenia ressaca el dissabte) em va semblar millor no anar-hi. El dijous vaig anar a La Salut, pujada maca i que tinc ja molt controlada, amb suau pendent sostinguda i una vista inmillorable. El dissabte vaig anar al Mont en solitari i em va anar bé, dues hores pujar i baixar per Beuda a bon ritme i sobretot bones sensacions, a les tardes de festa major anava a fer la meva ruta de Beuda i Maià per pair el rostit, els cargols, canalons i altres plats culinaris tipics de casa per Sant Prim. La cirereta de tota la setmana ha estat sens dubte la sortida d'avui amb en Pont i en Gerard, un trencacames molt bonic. Hem sortit a les nou i escaig primer amb la idea d'anar a fer la volta de Banyoles i Olot per Mieres i Santa Pau, però al final a colat la meva proposta... Anem cap a Burró i pugem a Sales de Llierca i Tortellà, Montagut i cap a Sant Eudald. El tram de Sant Eudald fins a Can Bundanci és dels trams més macus per fer amb la flaca per la seva bellesa, és ràpid i molt agraït de pedalar, a més, no hi han cotxes. Sense córrer però alegres anem direcció la Vall del Bac fins al Collet de Colldecarrera, la cosa comença a trempar i tothom dóna el que pot, o sigui, poc, però amb ganes. Un cop a Colldecarrera ja et sens salvat, però queda un tram molt dur, el Coll Mariner i que no recordava fins a Sant Pau de Seguríes. En Gerard si hagués tingut l'escopeta de balins de la parada del tiro ens fot quatre ràfegues de balins a les rodes! La idea era anar cap a Sant Joan i tornar per Santigosa, però amb el llarg (quin temps fa aquí dalt) em cregut millor tornar per Capsacosta, no fos cas que que en Sancho Panza ens apedregui... De sobte a posat un ritme infernal a Capsacosta que no podia seguir a roda, a prop, però massa lluny per atacar-lo. A la baixada m'he sortit amb la meva però me l'ha clavat un parell de vegades. El descens del Capsacosta ha estat molt ràpid, divertit i a voltes, perillòs. A l'hora de donar relleus tothom es feia el distret i parem a la font de Bianya a omplir els bidons. Continuem donant relleus, quasi per la part dels collons, fins a la Canya, que dur i mal parit que és el vent...Abans d'arribar a la rotonda de Can Guell en Gerard carda gas i ens deixa amb un pam de nas fins a Besalú, collons quina tàctica, digne d'un profesional. Bona ruta, trencacames i divertida i sobretot per fer en colla (si dónen relleus millor)

Al final el comptequilòmetres deia: 76 km, 1250 metres de desnivell positiu i 3:19 hores sobre la bicicleta (23km/h) amb rampes màximes a Colldecarrera del 19%

Crec que al mes que bé estaré preparat pel repte de Rocacorba-el Mont, però ara n'ha sortit un altre: Vallter que proposa en Gerard, i aquest tindrà de ser aviat, sinó tindrem d'anar-hi amb cadenes...

Perfil de Colldecarrera i Coll Mariner per Can Bundanci (bicivici garrotxa)

Goigs de Sant Prim i Sant Felicià

objectiu: Rocacorba - el Mont

Arriba la tardor, una època perfecte per pedalar abans no arribi el fred. Puges de collons i t'abrigues quan baixes. L'altre dia amb en Gerard vam anar al Mont, estreno amb la flaca, ja era hora, em va agradar molt i crec que empalmar amb Rocacorba pot sortir una ruta "pata negre" Vaig arribar a la conclusió que és més dur Rocacorba que el Mont, però d'un pal semblant. Com quasi tothom, sóc home de reptes i ara el que tinc entre cella i cella és pujar a Rocacorba i al Mont al mateix dia. El meu dubte és que pujar primer si Rocacorba o bé El Mont... d'entrada crec que el millor és anar a Banyoles pujar Rocacorba i pujar al Mont per Cabanelles, de totes maneres la que més m'atrau és pujar primer al Mont per Beuda,baixar per Cabanelles i cap a Crespià... com ho veieu ?

JA SÓC AQUÍ !!!

De fet ja fa dies... però l'arribada de la Desfrenada m'ha posat en estat de mandra contínua per dir alguna cosa al bloc. La veritat és que he pedalat molt i currat per la desfrenada que quan arribava a casa queia tot llarg al sofà sense ganes de dir res i enxufar l'ordinador. Han passat moltes coses... potser masses, però el més important és que amb els companys de pedals hem gaudit preparant la marxa, tant que ja estem pensant en la propera. Des d'aquí vull felicitar tot-hom, als participants, als més de 50 col.laboradors de la desfrenada (que estic entre ells), a l'Isra, no es veuen ciclistes d'aquesta talla en una marxa popular, a l'Assamblea nacional Catalana (delegació de Besalú) els quals tenen el meu incondicional suport i que van posar la nota reivindicativa a la pedalada, a l'alcalde, perque no ens va fallar i va fer l'esperat discurs i va recordar als nostres companys Jepi i Joan.

ah! IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

TANCAT PER VACANCES !

Bé... ja era hora, m'en vaig de vacances. Hem trobareu com un llagardaix a Cala Joncols una setmana. M'emporto la "flaca" per treure'm el mono.... però aigua, molta aigua, caiac i més aigua !

apa-la ! feu bondat... que en quatre dies arriba la desfrenada !!!