divendres, 12 de novembre de 2010

EL FLUVIÀ i EL SER

Avui tenia ganes de fer una ruta planera per mirar un recorregut pels nens de la Bike Escola de cares a la sortida de Desembre, al final però, un cop he fet el recorregut ja m'he liat i he acabat fent una sortida força "pata negre" i m'ho he passat com un nen petit fent cagar el tió.
He anat cap a la Confiança, granges de Can Marçal de Dosquers, can Vila i anar seguint el riu Fluvià. Hem pensaba quedar enfangat com un senglar, però la veritat és que la pista estava molt bé, alguna bassa, però en molt bones condicions, a l'alçada del trecant que va als Jaciments Paleontològics de Queixàs m'ha travessat davant meu un visó americà. Un cop a Sant Bartomeu del Portell he anat a veure el temple troglodític de Sant Miquel de la Roca (10 km). He baixat a Crespià, Esponellà i pista de les centrals. He pujat a Martís fins a Serinyà on he agafat el camí del cementiri fins a la font de Gatielles (21 km) A partir d'aquí s'ha d'anar a buscar el Gr fins a Can Roset i Besalú. Aquesta es la ruta que vull fer amb els nens. Com que ja ho tenia clar, a la font de Gatielles vaig fins a ca n'Illa per fer la fabulosa pujada de Puig Hortós i Pi de Sant Josep. El Ser va gros i al passallís corre l'aigua força depressa. Semble que han desboscat o volen arreglar la carretera, ja em ve el mal rollo del post d'en Gerard sobre la destrossa que explica al seu blog... De cop, la pista continúa com abans i amb un plus afegit: degut a les pluges, els famosos clots que hi ha a la pista són encara més grans i tècnics per pujar pedalant, vaig bé i m'els passo a zero, que per mí està molt bé. He fet aquesta pujada moltes vegades i mai l'habia trobada tant dura (per tècnica) com avui. Un cop a dalt decideixo fer el cami de Puig Hortós on fa 3 setmanes vaig fer un quilo de roveions. El camí està net, bonic, ràpid... flipo. Descens a tota llet a buscar la pista i cap a Can Roset, Juinyà i Besalú. Itinerari molt bonic i variat, ràpid, però amb una escalada molt tècnica i xula de veritat. Aneu a fer-la que us agradarà.
Total: 37 km i 725 metres de desnivell a 17,3 km/h en 2:07 hores.


Visó americà que està infectant el Fluvià i crea greus problemes amb la Llúdriga autòctona del territori.

Per no confondrel's, els visons són negres i normalment més petits que les llúdrigues i amb el morro més punxegut. Les Llúdrigues són grises, més rodonetes de morro i normalment més grosses.

 a que és més xula que el visó ?

Dilluns passat també vaig fer festa i vaig anar a fer un doble Sagrat Cor. Vaig pujar per can Willis i tot seguit baix pujar per Basses de Bet fins a Planells i Sant Ferriol. Un cop a Can Costa vaig pujar pel coll de Bruc. Va ser molt dur. La pista estava molt humida i la gravilla que posen (encara no habien passat el roleu) s'enganxava a la coberta. Va ser la pujada més dura que he fet mai a Coll de Bruc des de que han arregat la carretera. Tot seguit vaig repetir Sagrat Cor, trialera de l'Ametller i cap a casa. Crec que ara mateix la gravilla ja deu haber agafat i es deu pujar de collons.

Que tingueu bones pedalades el cap de setmana, afanyeu-vos que la setmana vinent ve fred i pluja...això diuen



2 comentaris:

  1. Lato,el que has vist no hes un viso,era un mirall, jajaja,que quan t'envalas amb la bici sembles una "mustela",que ja ens cineixem ....

    ResponElimina
  2. ami les lludrigues son el meu animal faborit
    a casa meva en tinc deu a la piscina

    ResponElimina