divendres, 26 de novembre de 2010

MALVEÍ, UNA PERLA A L'ALTA GARROTXA

Aquest matí he tingut la sort de fer un recorregut realment espectacular, bonic, una perla... Pedalar pel Puig de Malveí i Sant Miquel de Coma de Roure sempre és agradable, hi he anat molt però mai m'havia sortit un recorregut tant i tant bonic. No he trobat ningú, ni tant sols a l'asfalt que he fet servir per acostar-mi i així poder escalfar degudament. M'ha vingut al cap unes paraules que em va dir un dels millors escaladors de l'història, el qual he tingut la sort de conéixer personalment: Àlex Hubber. Ell em deia que se sentia motivat quan sentia que formava part de la roca, de la muntanya i no se sentía intrús escalant les seves rutes. Així m'he sentit avui, completament identificat en el territori on pedalava.
He sortit del Pavelló per la carretera vella fins al pont de Burró, Sales de Llierca fins a la cruïlla de Can Bosc (10 km. / 35 min.) Vaig direcció Can Bosc fins al gran revolt d'esquerres a pocs metres de la casa (14 km. / 1 hora) Ara vaig per la pista que puja a Malveí on hi he baixat moltíssimes vegades però mai hi habia pujat. La pujada és magnífica, de bon ciclar i amb un paisatge realment bonic de veure i que baixant no tens temps de contemplar degudament: La Calma, el puig de Bassegoda i la bonica vall de Monteia i l'Orri amb la plana del Fluvià i el Puigsacalm de fons, el Taga, el Puigmal, Gra de Fajol, Bastiments, Costabona i el Canigó que quan agafes alçada surt darrera el Bassegoda ben nevat. Us trobareu diverses cruïlles: totes a la dreta. Arribo a la casa de fusta (no sé que collons hi pinta) i tot seguit, al km. 17 s'obre una balconada amb el puig de Bassegoda digne de veure. Arribo a la pista que puja a Sant Miquel de Coma de Roure des de Sales al km. 18 (1:30 hores) Faig un merescut descans a la balconada que tinc al davant sobre la Vall del Fluvià. Estic dubtant, no sé si anar fins a Sant Miquel i voltar el Malveí fins a Espinau... però al final decideixo baixar per la pista de Sales fins al km 21. Trenco a l'esquerra a trobar l'esqueletu de Malveí (algún torrecullons es va emportant ossos quan hi passa, recordo fa uns anys estava gairabé complert...) A partir dels quatre camins decideixo posar la cidereta de la ruta: vaig cap a Beuda i al dipòsit de coll de Jou vaig a fer els corriols de Sant Domingo i tot seguit a buscar la magnífica trialera de la Desfrenada de can Met Riu fins el Viaducte, can Barraca i cap a casa. Aneu a fer-la, si no heu pujat mai al Malveí per can Bosc, segur que us agradarà.
Total: 35 km i 1000 metres de desnivell a 14,7 km/h en 2:20 hores.

L'esqueletu de Malveí amb un biker de pagés fa uns anys...quan encara hi habia una pota sencera.

Per cert, si voleu veure la meva porra sobre les eleccions de demà, o avui o ahir (en funció de quan llegiu aquest post)  visiteu la pàgina cavòries d'aquest bloc
La del Barça - Madrid és de quatre a zero, si l'encerto perfecte, sino, tres a zero ja va bé... tot lu atre: oju peligru !

1 comentari:

  1. bona ruta, jo le fet amb el mateix sentit que tu, pero m'agrada agafar el corriol que surt a coll d'Espinau (es la majoria ciclable) i com dius els ultims corriols et deixen amb un bon regust!!

    ResponElimina