dimarts, 22 de maig de 2012

ESPERANT LA TRAMUN !

Ja queda poc... una setmana més d'entrenar i cap a la TRAMUN, serà la meva cinquena i cada vegada que hi vaig em fa una ilusió com de nen petit amb sabates noves ! A primer cop d'ull espanta, molta trialera, més trialera, fang, més fang... pujadetes etes etes...esperem que aquest any s'aguanti el temps i no plogui els 3 o 4 dies abans, el mateix dia, tal i carda, un cop allà: gassss!, però que deunostrusenyor ens empari... 2800 de desnivell positiu i 3200 de negatiu (confio que no serà tant, però segur que arriba als 2500) Cada any hi han corriols nous i aquest any semble ser que a partir de Santa Brígida. Sortida a les Preses al Caprabo, abans de sortir ja et dones compte que és una marxa diferent, els que estem acostumats a anar a marxes populars trobem uns torerus diferents a les altres marxes, més muntanyeru que ciclista, per dir-ho d'alguna manera, mesells de mena i enamorats dels camins xungus i de fer cabrioles. L'inici però, és el camí pendent per fer de la TRAMUNBIKE la reina del tingladu, però més val que calli que ja em veig pujant a Xenacs pel corriol amb la bici a l'esquena. Porto la setmana entrenant amb la flaca: Capsacosta, Condreu i dijous a Bracons que va molt bé per fer cames amb el compact i pinyó de 25 que porto a la flaca. La setmana vinent em posaré a cavall de la doble a fer corrioleres de Beuda i Sagrat Cor per agafar posició i baixar com un tiru, per cert, i vaig amb l'Eruk i com que vol fer primer...de ca n'Oms, ja m'escaparé a la pujada a Xenacs perque sino no el veuré passar...
M'agradaría animar a fer la marxa als beteterus que els hi fot mandra pel fet de veure el perfil o de sentir els comentaris de les trialeres. Jo a la meva primera TRAMUN i vaig anar amb Conor rígida i cap problema, força trams a peu (més pel tureru que pel toru) però recordo com si fos avui la meva arribada a Salt deu fer 8 ó 9 anys: trinxat, amb rampes, moll, fos, però feliç com un tornabís, i així han estat sempre les arribades a Salt. Creieu-me, feu-la, és la marxa de les marxes. Només cal estar fort per no patir, les trialeres s'aprenen a baixar en marxes com aquesta, són llargues i tècniques i al final n'apren's, et fots de llorus, t'aixeques, i tornes, vas a peu, a cavall i al final has aprés més el dia de la TRAMUN que durant tot l'any fent corrioleres curtes.
Apala, ens veiem a la TRAMUN !

més info aquí

3 comentaris:

  1. Bueno, bueno.... l'any que ve tu ves al Remences.. i nosaltres venim a la Tramun... o no...

    ResponElimina
  2. Estic repensant-m'ho... i es que l'any passat vaig patir molt la nit abans, amb una pluja a bots i barrals!!!
    Com molt be dius, s'aprèn més en aquesta cursa que tot l'any d'anar fent corriolets.

    Tu domines aquesta tècnica corriolera de collons, i ara amés l'hi fots a la flaca... no vull ni pensar com aniràs aquest any.

    Salut!!!

    ResponElimina
  3. Gerard, completament d'acord! de totes maneres encara hi ets a temps d'apuntar-te aquest any a la tramunbike...
    Xevi, la TRAMUN és per gaudir-la, l'any passat vaig tenir 2 rebentons, vaig perdre el Polar de 200 euros, el vaig buscar... al final 7 hores! no és per correr sino per disfrutar-la, crec que es pot fer bé en 6 hores, però aniré en grup i a disfrutar. Vinga anima't!

    ResponElimina