divendres, 18 de gener de 2013

QUO VADIS LANCE?

Indignat, trist, xafat, casumdena! Ara que feia tants anys que tenia un heroi, un paio que la veritat, em queia molt bé, no sé perque però inclús quan ja era clar el seu dopatge em costava creure-ho i fins i tot esquivaba les noticies per no caure en això. Recordo veure'l passar com un cohet supersònic pujant al Mont... qui el va parir!
He tingut un inici d'any molt i molt mandrós... diumenge em vaig anar amb Btt, notícia! des del Novembre que no l'agafava. Amb els Desfrenats vam pujar al Pi de Sant Josep, corriol de Puig Hortós fins als camps de Can Illa i vam remuntar a la pista de Cufí per uns camins molt xulos de la marxa de Serinyà (molt recomanable) pocs km, però "pata negre" Aquesta setmana només he sortit amb la flaca avui a fer un Coll de Canes... De dilluns a dijous em mirava la bici i em fotía mandra. Avui per fí m'ha vingut la motivació hi he pogut sortir. He estat repasant les meves pujades a Canes (700 m de desnivell en 14 km) i és curiós que de les 10 darreres pujades totes han estat entre 58 i 59 minuts... no hi ha manera de baixar temps, quan apreto al principi estic just als 2 darrers km i quan vaig més tranquil llavors s'em fa tard recuperar. De totes maneres és una pujada molt feixuga i llarga, que faig sovint i que ara a l'hivern és interessant ja que la carretera està sempre seca i a mí em motiva molt.
Apala, Lance ! òstia que l'has feta grossa malparit ! De totes maneres, gràcies pel que m'has donat.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada