EL PI DE SANT JOSEP, PUIG HORTÓS I SAGRAT COR

Tenia ganes d'anar cap a la zona del Pi de Sant Josep. És un lloc molt interessant per tots els vessants d'accés i feia dies que no hi anava. He pujat per l'SPA de Sant Ferriol tot travessant el Junyell i al km 5 (paiella d'esquerres) he seguit la pista cap a la dreta a buscar l'accés a la carena que ha d'anar a trobar el GR i que un cop net podria ser un enllaç interessant. He fet 1,8 km bastant planers passant basses de senglar, algún arbre al terra i un petit collet ple de fóssils molt similar al que vam passar fa dues desfrenades al camí de Can Bet. 

Quan s'ha acabat la pista hi tenía d'anar a peu m'ha fotut mandra, m'he situat una mica i he decidit recular (ja hi faré una exploració complerta el dia que quedi amb un biker de pagés, que és l'amo d'aquest territori) Continúo pujant fins al Collet de Besalú del Pi de Sat Josep.

La idea inicial era anar a Briolf a buscar el Coll de guixeres i tornar per Ca n'Illa, però vaig tard i decideixo fer un dels descensos més ben parits de la zona: el descens de Puig Hortós (m'el coneg molt bé i baixo molt i molt fletxat !) Ja hi vam passar en una prova de l'open natura de fa uns quants anys i la gent hi va flipar bastant. Un cop a baix m'en vaig cap a Can Roset i com que encara falta una hora per anar a buscar l'hereu, pujo al Sagrat Cor per la pista normal i baixo per la trialera de l'Ametller a tot gas i a buscar l'anella verda, can batlle i cap a casa. Bona ruta, divertida, amb zones fangoses al pi de sant josep però que compensa molt, sobretot pel fabulós descens de Puig Hortós. La propera vegada que pedali per la zona tinc ganes d'anar a Briolf, Coll de Guixeres i tornar a pujar al pi de Sant Josep per ca n' Illa per baixar per Puig Hortós, o sigui: integrat al Pi de Sant Josep.

Total: 31 km i 890 metres desnivell a 14km/h en 2:15 hores aproximadament.

autorretratu al collet de Besalú

Ara m'en vaig una setmaneta a esquiar a Andorra en família, o sigui que toca aparcar l'eina uns dies i encerar esquís, fer la maleta i pensar amb el banyador per desintoxicar-me a Caldea... quina mandra tant ben parida !

ON ÉS LA VEDELLA DE L'ALBERTO ?

Sant tornem-hi, avui tocava pedalar. Tot i les poques ganes, quan he pujat a la burra pensava més en el proper dia d'esquí que no pas a pedalar, però m'he anat animant de mica en mica i he decidit fer carretera amb la flaca (flaca autèntica: grassa amb rodes primes; lo d'en willis & Cia. és anorèxica o filiprímica, amb carinyo carreterus) He pujat a Beuda i tot seguit cap a Maià de Montcal, llavors he seguit la general cap a Queixàs i a Cabanelles he anat cap a Crespià. El cap començava a barrinar i ha estat quan he passat davant d'una colla de vedells que m'he preguntat: com és possible que la penya s'empassi lo de la vedella de l'Alberto ? On és la bèstia culpable del clambuterol ? jo la faría declarar davant del jutge per aclarir l'assumpte. Vés a saber, si hi habia una vedella contaminada i deu haber-hi una granja, i si hi ha una granja, potser n'hi ha més d'una... en definitiva, el més perjudicat de tot això és el vedell, en pau descansi amén. Total, estem tots pleferts de dosis dopants al cos. Ara resulta que es tracte d'un assumpte d'importàcia global, ja no parlem d'esport, parlem de la roja, del toro i el pollastre, d'en rajoi i l'haznar, del sabater... Ara escolto el TN i han incautat 14000 dosis de substàncies dopants per ciclistes amateurs i d'èlit , culturistes, triatletes i menors! (entre les substàncies:  EPO i clambuterol !) Això al jutjat d'Olot, i és que "a Olot passa de tot" a que m'ha quedat xulo aquest eslògan ? Ja ho veieu, a aparescut el clambuterol, a veure si estirant el fil surt la vedella de l'Alberto i la granja o granges que suministren aquestes dosis. La meva pregunta és, com ho fan: injecten directe a la vedella o al bistec ? no ho sé pas, però voleu dir que no s'injecte directe a la vena ?, i quan sigui possible directe al pedalier. Quan m'he adonat de tot plegat ja habia passat Esponellà i Melianta i estava entrant a Besalú.

Total: 43 km i 500 metres de desnivell a 24 km/h en 1:50 hores.
Li vaig agafant gustillu a la meva flaca, a veure si tindré de buscar una filiprímica...

Pels vegetariants, dues pastilles al bidó i no cal menjar bistec

APROFITANT EL TEMPS...

Avui he pedalat... ja era hora ! porto un mes molt pobre en km. però ja ho sabia, a més, entre la visita del meu cosí brasiler i un viatge llampec a Munich de 3 dies no trobo temps enlloc... La ciutat de Munich és del tot recomanable, si no hi heu estat us ho recomano. Sempre hi he anat per feina i ara em plantejo fer-hi una escapada en família, són només dues hores de pàjaru i n'hi ha molts cada dia. La veritat és que el senyor tú eres muy malo no es mereix una ciutat tant xula per entrenar el Bayern de Munich. Avui he agafat la Conor amb rodes primes ja que volia fer la prova del comptaquilòmetres que no funciona; el faig servir a les dues bicis i m'he dit: potser no és el comptaquilòmetres que falla sino el sensor de velocitat de la Spezialized. Collons Lato ! a la Conor funciona! he estat a punt d'adquirir un aparell de 200 lerdus i ara passaré en 20 comprant un sensor per la burra Spezialized. I és que primer s'ha de pensar i llavors actuar... serà el poc temps que tinc per pensar... He pujat a Sant Ferriol per la normal, l'Om, Can Badia, font de Planells, Basses de Bet, Coll de Bruc, Sagrat Cor i he baixat per la pista (les rodes primes no funcionen massa bé per la trialera), La Creu de Campanyà, anella Verda i cap a casa. Total: 22 km i 560 metres de desnivell a 15,6 km/h en 1:25 hores. Intentaré agafar la Conor de tant en tant, la veritat, puja com un coet amb les rodes primes, la baixada però, és una altre història. No sé quan podré tornar a pedalar, diumenge esquí, dilluns esquí test... o sigui que fins divendres de la setmana que bé.

La fabulosa Marienplatz de Munich, aneu a una terrassa i us preneu una Weissbier, la millor cervesa que us podeu pendre a Munich.

LLEVANTADA ... CAP AL MONT

Si, sí, per fí una llevantada com Déu mana ! temporada d'esquí garantida... feia falta. Tindrem un Febrer d'esquí extraordinari ! M'he llevat a les 8 ho he preparat tot i he fet el ronso, sort que el marquès m'ha despertat a 3/4 de 9 ! esmorçar xipitiriflàutic, traje de luces i nari ! En Xevi, en Jordi, en Marc i en Quim han volgut anar cap a la Creu i Crespià. El Marquès, en David i jo cap al Mont, voliem tocar neu ! Tot asfalt. La veritat no és que m'agradi, però amb fang a les pistes i neu garantida al Mont, és una magnífica ruta per pedalar avui i gaudir d'una pedalada diferent, on la fabulosa vista del Mont serà sens dubte la sidereta del pastís. Anem tranquils, però alegres, al ser tres avancem ràpid, passem per la cantera i a Can Trias ja poso el mitjà que no deixaré fins a la cruïlla de la muntanya del Sucre. Fa fred però com que hi ha calma tot és soportable, ambient de muntanya i ningú enlloc. Quan passem per Roca Pastora em bé la nostalgia pensant amb els fabulosos dies d'escalada compartits amb en Pia i sobretot amb el Marqués, amb el qual vam xalar molt ara fa uns anys. La part més dura arriba i a Sous em dopo una mica, no crec que em retirin la llicència ni el Tour del divendres... Un cop al Pla del Solls veiem les primeres plaques de gel, tímides i que amb el sol marxaran però l'ambient és xulo, arbres enblanquinats i bones sensacions a cavall de l'eina, tot i que el comptequilòmetres encara no va (definitivament l'he de canviar) En David em porta un avantatge considerable, està molt fort i el seu doping va directe a la vena, o no, a més ja s'ha escalfat sortint del camping... el marqués va vinguent a poca distància. Just a la darrera paiella del vessant nort d'Espinau, el que hem vingut a buscar: quatre dits de neu a la carretera, la justa per pujar pedalant, molt divertit ! A anat bé , tothom al seu ritme, tothom feliç i un cop tots a dalt tiro una foto i no hi ha batería, collons lato ! un dia com aquest, amb aquesta vista ... el Canigó és una massa de neu, així com tot el Pirineu, magnífic, el Bassegoda empolssimat, la plana de l'Empordà molt bonica, l'estany de Banyoles és preciós de veure amb un núvol de boira a sobre degut a la diferència de temperatura de l'aire i l'aigua, ara mateix la boira puja pel Castellot i definitivament em considero priviligiat d'estar aquí. Hi he pujat moltíssimes vegades al Mont, però sempre i trobo alguna cosa que no habia vist el darrer dia. El Mont és especial, ja ho deia Mossen Cinto.

Total: 44 km i 1150 metres de desnivell en aproximadament 2:40 hores (1:45 hores per pujar)

Cim del Mont (foto mòvil del marquès... eh lo que hi hà)

FOT UN FRED QUE SIGALASSA !!!

El despertador sóna a les 8 del matí i fot un fred que sigalassa o que t'arronsa la tita, com volgueu... mi giro fins a 2/4 de 9, un got de pinso (espaguetis en format cacaulat espès, altrament dit doping) em poso el traje de luces hivernal i cap al pavelló. Quan surto de casa penso, amb aquesta fred no hi haurà ningú... o sigui que agafo l'MP3. Sorpresa ! almenys una dotzena de bikers, però que us passa malalts ! amb el fred que fot ! En Raul amb uns companys, suposo de Lladó, van a fer la 4ª Desfrenada. Els altres anem a buscar el sol cap a Beuda. Sortim l'Angel, en David, en Xevi, en Quim, en Paco, en David del camping, en Carles i jo, ah! i en Jepi que va calça curt i sense casco com sempre, aviat però ens abandonarà... suposo de fred de cames; el termòmetru de l'Angel marca -5ºC. M'estranya no veure en Gerard, que deia al seu blog que s'apuntava el diumenge, s'està bé al llit eh murri ? El comptaquilòmetres no funciona gaira bé, fa d'intermitent: ara sí, ara no, o sigui que en tindrem d'ametllevar un de nou, i és que aixó de la bici ja ho té: com no tens reventons a sac, es trenca el canvi, petes quatre raids, el pedalier... sempre hi han òsties per poder consumir i així colaborar a aixecar el país... Ens ha sortit un recorregut força xulo, curtet, facilot, a ritme tranquil i molt interessant per un dia fredeluc com aquest: Can Batlle, camí de la Bruguera de Gircós des de la rotonda, Boaranc, el Carles, Torrent de la Codina, Can Nierga, Can Terrades, trialera de can Felip, el pou, tobogans del Carbonet (aquí hem fet un most) Sant Domingo, Pi de Conques, carretera de Palera, trialera de Lligordà, carretera de l'abocador, camí del pont, avions i tornada pel túnel, la Confiança, escales del Merenderu i cerveseta a Can Quei.

Total: 25 km i 550 metres de desnivell en aproximadament 1:45 hores (ara mateix vaig a cegues amb km i temps)

 Petit descans al Carbonet

Després de dinar he pensat que el mes de Febrer no podré anar en bici cap Diumenge (coses que té l'esquí) o sigui que he anat a fer un coll de Bruc per Can Costa fins al Sagrat Cor i tornada per la trialera de l'Ametller i així arrodonir un dia completo, dia comansi !!!

CANVI DE XIP... ESQUÍ A SAC !!!

Per motius profesionals he estat 4 dies a Cerler a provar les novetats d'esquí pel 2011-12. La veritat, aquest canvi de xip a l'hora de fer esport m'ha anat molt bé. He tingut el privilegi d'esquiar amb un centenar d'esquiadors d'alt nivell d'arreu de l'estat espanyol, amb esquís d'altes prestacions, inclús vam fer un slàlom amb una tercera porta bastant complicada pel meu nivell amb crono inclós, no us penseu... a 12 segons del primer. El primer dia per escalfar vam fer 7250 metres i 17 baixades i el segon dia 11090 metres i 23 baixades (rècord personal de desnivell i baixades en un dia !), tres d'elles per la pista més llarga del Pirineu: 9 km, i sempre d'una tirada sense parar, collons les cames ! Pels del ram dels palillos dir-vos que el Rocker s'incorpora definitivament a l'esquí i que funciona molt bé, a més pots anar amb mides més altes i per tant guanyar estabilitat i velocitat en nivells de turista. Jo que avitualment esquio en 160, vaig disfrutar molt amb un 172 cm (ara mateix la meva mida tot i la meva alçada: 165 cm). Ara tinc mono d'esquí, encara que també de tornar a rodar amb la bici. Ah! si, si, no hi ha gaire neu, però la que hi ha (80% de l'estació oberta) de collons, sens dubte és UNA LLEGENDA URBANA que no hi ha neu, per les estacions i els restauradors és un problema aquesta llegenda, pels esquiadors de veritat encanvi, un privilegi ja que no hi ha esquiadors a les pistes. Si no heu estat mai a Cerler aneu-hi, és una molt bona estació, això sí, aparqueu a Ampriu (a dalt) i no a baix a Cerler.

DISFRUTANT LA 4ª DESFRENADA

Feia molt temps que no anava a fer el circuit llarg de la darrera desfrenada... la vaig fer tantes vegades en cotxe, a peu, en bici, amb el podai i la desbrossadora que des del setembre no la feia complerta. La veritat és que el circuit està magnífic, només hi ha un petit tram (10 metres) que has de baixar per travessar el tallafocs que hi ha baixant de can met riu, semble ser però, que l'estant netejant. He comprobat també que els corriols estan fresats per motos, amb la qual cosa hi ha dues lectures: la primera és que pots baixar a tot drap en bici i l'altre que has d'anar amb compte hi no sortir de la traça si vas una mica enxufat. La pujada al Lluert Negre (les antenes) continúo pensant que és el tram més dur (almenys per a mí), a la Tribana s'hi puja molt bé si tens cames per no posar molinet, amb el molinet l'assumpte canvia. El descens des del Montcal a la part de dalt està molt divertit i a baix molt gratat pel senglar, la primera paiella es passa recte! no ho habia probat però es passa tú, la segona ho deixaré de moment per en Mañas... llàstima que hagin aplanat la sortida... li donava un punt de tècnica més interessant. Abans però, he fet un capgirell hi he sortit per davant de la bici amb el resultat de comptaquilòmetres trencat (bé, s'ha trencat l'enganxe del manillar, l'aparell semble que va bé encara que hi surten unes formes rares al display que no em fan ser massa optimista) Un cop a la Confiança m'ha vingut una pàjara o un pàjaru, no ho ser ben bé, el que si tinc clar és que m'ha vingut per dos motius: només duia un bidó i res per menjar i no he parat en cap moment. Collons amb la Desfrenada !! Molt xula nois, aneu-la fer que està en molt bon estat.

Total: 36 km i 1000 metres de desnivell en 2:30 hores. Si segueixo la dieta que us detallo en un parell de mesus baixaré 8 ó 10 minuts segur !

Calçotada "casera": calçots de l'hort del meu pare i salsa romesco recepte "lato"... pica que te cagues!
Acompanyada de tai a la brasa ple de clambuterol: cansalada, xorrascu i ossus d'espinada, allioli i enciam i escarola per baixar la fortor del tema...