Si, sí, per fí una llevantada com Déu mana ! temporada d'esquí garantida... feia falta. Tindrem un Febrer d'esquí extraordinari ! M'he llevat a les 8 ho he preparat tot i he fet el ronso, sort que el marquès m'ha despertat a 3/4 de 9 ! esmorçar xipitiriflàutic, traje de luces i nari ! En Xevi, en Jordi, en Marc i en Quim han volgut anar cap a la Creu i Crespià. El Marquès, en David i jo cap al Mont, voliem tocar neu ! Tot asfalt. La veritat no és que m'agradi, però amb fang a les pistes i neu garantida al Mont, és una magnífica ruta per pedalar avui i gaudir d'una pedalada diferent, on la fabulosa vista del Mont serà sens dubte la sidereta del pastís. Anem tranquils, però alegres, al ser tres avancem ràpid, passem per la cantera i a Can Trias ja poso el mitjà que no deixaré fins a la cruïlla de la muntanya del Sucre. Fa fred però com que hi ha calma tot és soportable, ambient de muntanya i ningú enlloc. Quan passem per Roca Pastora em bé la nostalgia pensant amb els fabulosos dies d'escalada compartits amb en Pia i sobretot amb el Marqués, amb el qual vam xalar molt ara fa uns anys. La part més dura arriba i a Sous em dopo una mica, no crec que em retirin la llicència ni el Tour del divendres... Un cop al Pla del Solls veiem les primeres plaques de gel, tímides i que amb el sol marxaran però l'ambient és xulo, arbres enblanquinats i bones sensacions a cavall de l'eina, tot i que el comptequilòmetres encara no va (definitivament l'he de canviar) En David em porta un avantatge considerable, està molt fort i el seu doping va directe a la vena, o no, a més ja s'ha escalfat sortint del camping... el marqués va vinguent a poca distància. Just a la darrera paiella del vessant nort d'Espinau, el que hem vingut a buscar: quatre dits de neu a la carretera, la justa per pujar pedalant, molt divertit ! A anat bé , tothom al seu ritme, tothom feliç i un cop tots a dalt tiro una foto i no hi ha batería, collons lato ! un dia com aquest, amb aquesta vista ... el Canigó és una massa de neu, així com tot el Pirineu, magnífic, el Bassegoda empolssimat, la plana de l'Empordà molt bonica, l'estany de Banyoles és preciós de veure amb un núvol de boira a sobre degut a la diferència de temperatura de l'aire i l'aigua, ara mateix la boira puja pel Castellot i definitivament em considero priviligiat d'estar aquí. Hi he pujat moltíssimes vegades al Mont, però sempre i trobo alguna cosa que no habia vist el darrer dia. El Mont és especial, ja ho deia Mossen Cinto.
Total: 44 km i 1150 metres de desnivell en aproximadament 2:40 hores (1:45 hores per pujar)
Cim del Mont (foto mòvil del marquès... eh lo que hi hà)
Aquesta foto sembla feta amb el Photoshop, je je. Salut.
ResponElimina