Recordo amb nostàlgia les cabanyes amb canyes que feiem a prop del riu, les escapades al bosc i moltes històries viscudes quan erem nens... recordo el teu sentit de l'humor, el teu riure constant: dels altres i sobretot de tú mateix. Recordo tantes coses que avui no he trobat prou espai per recordar-les totes. El que si recordaré sempre és la teva disposició a col.laborar en infinitat d'esdeveniments. Un personatge curiós, molt singular, amb moltes cavòries, però tot cor. Encara no hi habia els carrers posats i ja baixaves de Sant Ferriol... quan jo hi anava, tú ja en venies. L'adéu d'un company abans d'hora és una mala jugada i avui en Jepi no tenia trunfus.
Siempre te saludaba con una sonrisa.
ResponElimina