CONDREU i EL FAR

Sortim de Besalú no massa puntuals...en Pont ha d'inflar la roda, manxa fort però no la reventis carcamal! Fem patxoca i tot: Quim, Gerard, Pont, Molas, Garrison i un servidor...un moment, arriba en Farcy! ja pudem nari! Comencem maricon l'ultim com sempre... massa acelerats. En Farcy que surt poc i s'estrena amb nusatres ens deu maleïr els ossos però tira com un campió. A sobre Castellfollit tirem cap a Sant Joan. Qui va davant tira i que va darrera protesta i passa a davant per portar un ritme més de diumenge tranquil...però encara tira més...un cristu. Vial Sant Jordi i s'afegeix en Sararols...ni ens parem, s'enganxa com pot i gass a la burra, quin començament. Agafem el trencant de la Pinya i fem la Parcelària, Sant Quintí i passem Hostalets d'en Bas fins al trencant que marca l'inici de Coll de Condreu. Ens agrupem força fins al Coll d'Uria on en Garrison s'imposa a l'esprint special que fa amb mí...collons quina potència! ja tiro la tovallola 100 metres abans d'arribar. Ara comença el tram final, més constant i llarg fins a Condreu. Ens escapem en Molas, en Quim i un servidor i posem un ritme alegre, però soportable fins que en Quim i jo ens nem picant i tirant fort, cada vegada més fort, ens nem mirant i de cop...zas! Anem plegats fins al trecant de La Salut, queda el darrer km que és sens dubte el tram més dur de la pujada a Condreu. En Quim s'escapa i ja no puc seguir el seu ritme final, tot i així arribo un centenar de metres darrera seu. Collons quin pedaleo ha imposat...sort que va fent! m'agradat la pujada anb en Quim, un plaer. Arriben al cap de mitja hora p tres quarts en Garrison, en Molas, l'Albert, en Pont i en Gerard...bueno, 5 minuts mal contats, no cardem... En Farcy tenia de ser a Besalú a 2/4 de 12 i m'ha trucat que gira al trencant de La Salut. Anem cap al Far, no hi habia pujat mai en bici, val la pena: ràpid, ben parit i amb una vista espectacular: Pirineu, Garrotxa, tota la Vall del Fluvià fins les Illes Medes, un premi. En Gerard diu que no està fi i que vol na de cadaver, no m'estranya, en Sararols encara no ha suat. La baixada és fa ràpida com és d'esperar i tornem per Olot i Besalú. En Gerard ha abandonat el cadàver que duia i va a tot gas, en Pont a trencat el cable del frenu de darrera i en Sararols que baixa amb nosaltres a arreglat la cala i no va descalç. Probem de fer relleus una mica en seriu... i ja us podeu imaginar quin fracàs, ja podem practicar de veritat sino nirem sempre com caballs desbocats.

Bona ruta i 100 km més a l'agenda. Bon entrenu pel 3N

apala! hastaluegulukas!

Santuari d'el Far

Coll de Condreu

en Gerard fent de cadàver assegut al Far

ESQUIVANT L'AIGUA...

Semble que el diluviu universal no s'acaba... i ja cansa! Passat Remences he pedalat bastant, esquivant l'aigua i només em vaig mullar un dia baixant de Batet. Diumenge passat amb els Desfrenats anar buscant camins per la Desfrenada també em vaig mullar i molt... però als peus, ala! anar travessant rius i rieres amb l'aigua a mija clavia, es lo que té la Btt i sortir amb senglars, això sí, vam riure a cabassos sobretot quan en Quim va rebentar i al cap de 2 minuts i va tornar...en Marc va trobar la pua!!! collons quina pua!

Avui he pedalat amb dues màquines que m'han deixat baldat: la Lidia i la Surià a la Mare de Deu del Mont. Hem sortit amb la Lidia de Besalú i hem pujat per Beuda, el cel seré però ja es veien a la llunyania uns núbols d'aquells tamt lletjos. Com si res, a partir de la primera paella de veritat, parem de xerrar i gass i amunt, la tornem a petar a Rocapastora una estona, però aviat tots dos callats  i na patint, m'acabo d'adonar que tinc que canviar pneumàtic del darrera, em patina a les pendents de més del 12% amb la carretera humida...ai el descens! Comença a fer fred de debó i just quan veig la paella d'Espinau trobem la Nuri que baixa (ella ha sortit de Figueres i ha pujat per Cabanelles) ens torna a acompanyar al cim i la petem una curta estona, fa fred, a dalt el Mont. Baixem plegats amb cuidadin palandrin! carretera humida i un fred de peus i mans que no sentia des del Desembre! arribem a Cabanelles i ens despedim de la Nuri que torna a Figueres, nosaltres tirem cap a Crespià, Esponellà i Banyoles. Volta a l'Estany de rigor i pujada de la Creu Roja fins a Besalú. Algun dia ens enganxarà un aiguat que tindrem de tornar en barca...
Besalú - El Mont: 1:28

Apala! a entrenar que aviat s'acosta el 3 Nacions!

Esperem que al Juny el temps sigui més generós, amén. Ala! neu a posar un ciri a Sant Libradu!!!

El Mont, jugant amb el temps...

En Quim i en Xevi buscant la pua...

REMENCES

Ens trobem al bar sport a fer el café... tot són nervis i ganes que comenci ja la cursa. Aparquem a les naus que hi ha a la rotonda dels tunels de bracons, en Gerard que és el gat vell de remences així ho prepara. Molt d'ambient ja a l'aparcament i molt impressionant a Sant Esteve, 3000 ciclistes fan patxoca. En Quim, en Marc i la Lidia fan la llarga...amén. Els humans que fem la curta: en Molas, en Pont, en Gerard, en Garrison, en Sararolsm en Farcy  i un servidor. Sortim plegats i travessem Olot pel centre, tot controlat (carrers tallats, així com els ports) alegres però tampoc desbocats, això sí, anem adelentant gent, em sortit molt al darrera. Quan comença el Capsacosta ja vaig sol i contacto amb en Jordi, anem tirant cadascú al seu ritme. S'em fa molt agradable el Capsacosta, me'l coneg bé i l'he pujat tranquil però sense tonteries, al darrer km dono més gas per tal d'agafar un grup que m'ha semblat interessant per arribar a Ripoll. Mala elecció, porten un ritme bastant frenètic i no puc seguir-los. En Jordi contacte amb mi i arribem amb un grup petit a Ripoll, trobem un accident abans d'arribar a Ripoll que m'entren ganes de plegar...però nois, la bici a velocitat alta i en grup porta nalauradament a caigudes freqüents. Em trobo molt bé i pujo alegre el primer tram del port. A l'avituallament m'enganxo amb 5 ó 6 que tiren fort al planer i em va de collons. Un cop arribat a Vallfogona pujo els 4 km molt ràpid, concient que és el darrer cartutxo i tindré 14 km de baixada per recuperar. El descens una mica salvatge amb un grup de 7 ó 8, el comptequilòmetres marca 72 km/h però em sento segur i feliç com un tornabís... ep! veig la Lidia i anem junts una curta estona, la veig molt bé i això també m'anima, ella fa la llarga i l'he vist ben preparada per pujar Bracons, apala! gass i que vagi bé. A la corda segueixo amb un grup de 8 o 10 que el final només aguanta un i jo al ritme que anem...queda poc i fem relleus cada 30 segons fins l'arribada. Collons, avui el cor semblava una ballarina de flanmencu... estic satisfet i tinc una gana i una set que en breu quedarà recompensada. Organització impecable, crec que poc millorable, un aplaus!

Felicitats a tots els Desfrenats, els de la curta hem arribat tots en un quart d'hora de marge, o sigui que molt bé. Però els de la llarga si que us felicito (i no us canvio les cames...ara)... tot un repte,  us aplaudeixo. L'any que bé si estic com ara....segur que m'hi apunto.

Temps:
3:03 hores (31,13 km/h) 41 de 296 (Cat. C) i  215 de 1313 (General) diploma d'OR

MARATO BTT CAP DE CREUS

Feia 1 mes que no agafava la btt...només caretera. El divendres vaig a fer un coll de Bruc per can Costa per trobar sensacions. Agafo la rígida i vella Conor (que només queda el cuadre d'origen) i decideixo al final posar rodes de 2.0 i treure els semi slicks de 1.75, també retallo una mica el manillar, me'l trobo massa ample. El diumenge és el gran dia, em feia molta il.lusió fer la Marató del Cap de Creus per la singularitat de la prova: és per equips, sense marques enlloc (et donen el track i a seguir gps) i el paisatge esplèndit de la zona. Això sumat a que feia equip amb la Lidia va fer que hi anés molt animat.

 

Prop de 60 equips prenem la sortida que és neutralitzada prop de 4 km fins travessar Roses, agafem una primera pista per arribar a l'asfalt de la volta al Pení i la travessem per continuar pujant probablement la pujada més forta, però molt assequible i nois, tot just comencem: cames fresques i gass a la burra. Pistes i camins 100% ciclables i molt ràpids, un petit tram d'arrossegar la bici en un costerut llom i ens plantem a El Port de la Selva. Aquí tenim una errada de navegació i perdem uns minuts i 2 km extre, al final trobem el camí bó i comencem a pujar amunt fins a les muntanyes que donen accés al descens cap a Cadaqués. Travessem Cadaqués pel centre i fem la bonica pujada de les cases blanques on es gaudeix de les millors vistes amb Cadaques i el mar als peus. Una pista molt ràpida i ja coneguda d'alguna sortida amb els Desfrenats ens deixa a Cala Jóncols on ja no hi ha cap invent extrany: cala Montjoi, el Bulli i Roses.

El millor el tram fins a El Port de la Selva i la zona de Cadaqués. La part final de Jóncols a Roses massa evident i aborrit, però entenc la complexitat de la marxa. Molt bona ruta, al revés molt dura em semble.

Al final ens han sortit 77 km i 1700 metres de desnivell positiu repartit en 4 pujades i 5 hores damunt la bici.

Si algú vol fer-la trobarà el track aquí 

 

apala! i diumenge...Remences!

 

LES GOGES

He arribat molt bé a les Goges i em feia molta il.lusió fer-la, de fet era tant sols la meva segona marxa cicloturista, prop de casa i camí conegut. Abans amb la meva mentalitat hagués anat a fer la llarga, però tinc un altre visió de les marxes ara mateix: curta a disfrutar o llarga a patir... a disfrutar! Sortim puntuals de Besalú... buenu... en garrison esmorça i es posa el traje de luces dins el cotxe. Sortim davant el pavelló cap a Melianta i al pla de Martís els mossos paren la cursa, els calents de davant em semble que han estat apunt d'atropellar algun cotxe... no em d'oblidar que és una cicloturista, que tothom dóna tant com pot, però nois amb seny... Anem molt agrupats i la roda del davant d'en Garrison s'enganxa amb el meu canvi: raids petats i llanta reventada...collons quin panorama, la veritat és que ens la podiem fotre forta. Malauradament en Garrison ha d'abandonar, ara qui ens estirarà? em sap greu company. Anem tirant a bon ritme amb en Gerard i a la pujada sobtada de Cabanelles em salta la cadena i el canvi falla...em quedo sol, però per uns instants m'he sentit important al pilot: una fregoneta és para desegida, baixa corrents un mecànic amb la caixa d'eines i m'arregla el canvi (uns 10 minuts) arrenco i comença la meva aventura en solitari, les pulsacions a tope a veure si puc pillar en Gerard...a la pujada de Vilademires atrapo la Lidia i anem unts una estona, ella fa la llarga amb dues mosses que van darrera seu a uns metres. Al final la deixo i tiro un altre cop, pulsacions a tope. Quan passo per Maià veig en Pere de Pedal Maià que em saluda des del balcó i això m'anima molt. Des que he deixat la Lidia vaig sol en tierra de nadie...a la pujada a Coll de Jou adelanto a 10 o 12 ciclistes i de sobte em torna a saltar la cadena... m'adelanten de nou però m'enganxo a ells i els adelanto un altre cop baixant de Beuda...baixo molt gambat de Beuda a Besalú, d'en Gerard ni rastru. Ara veig el seu pare que tira fotus amb en Paco Botei a can Sanz i torno a cardar gas... he d'atrapar el teu fill! Al final crec que el veig i m'uneixo a ell prop del pomt de Burró, el mal parit va ben acompanyat... un parell de noies guapes i un paio amb unes cuixes com pernils que tira del grup. Al desviament de la llarga quedem menys i anem força alegres de ritme, també hi ha en Vilar de Serinyà que li fan de suport: fotos, bidons...quin nivell! A la rotonda del trencant de Santa Pau em patina la roda i quasi acabo a la cumeta...quin sust! Ara agafo un ritme alegre però que em va molt bé, em coneg la pujada de Can Xel i això es nota. S'ha afegit un paio a roda d'en Gerard de Molins de rei que també li va bé el nostre ritme...relevos nada, però tampoc calia. A Sant Miquel de Campmajor...paaa! rebenton a la roda del davant...com diria en Jepi: sort que no hi ha els pinyons! L'arribada per l'estany en Gerard agafa un ritme trepidant que em costa seguir, però ara ja tot si val. Al tram final m'ha deixat passar primer a l'arribada, tot un detall. El malparit però, ja ha calculat que amb el xip es posicionaría davant meu. Al final 4 hores justes i una mitja propera a 27km/h que per nosaltres els mortals està prou bé. I el més important, ens ho he passat molt bé. Ara Marató del Cap de Creus amb la Lidia i llavors Remences !

UNA DE NEU...PRIMAVERA

Després d'uns dies carregat de bicicleta avui he trencat per poder agafar motivació de nou. Diumenge 110 km per l'Empordà,, dimarts coll de Condreu, dimecres Capsacosta... necessitava un canvi. Avui he pujat amb la Lidia a Vallter a fer esquí de muntanya, bona ruta, bona neu i bon temps! Hem deixat el cotxe dalt l'estació i hem enfilat fins a Marmotes, Coll de la Geganta, estanys de Bacibers i amunt fins dalt. Ja veia que seria un gran dia, la neu dura del vessant nort contrastava ja amb la transformació de la neu als vessant Sud, i així ha estat: la pala de Bacibers ha estat un plaer: neu primavera sense pedres enlloc i fàcil, fàcil de conduïr. Tot seguit hem enfilat pel vessant Nort Oest de Bastiments fins el cim. La pala de Bastiments també estava perfecte i el descens un plaer. De totes maneres si la meteo continua igual tindrem de matinar més o ja es transformarà de primavera a pasta... de boniatu...jeje

Ara a preparar les Goges la setmana que bé i començar a entrenar pel Remences, a part d'això tinc ganes de començar a preparar la bici pel viatge a Nepal i començar a carregar la bici a coll per entrenar pel que ens espera a l'Himàlaia.

pujant a Bacibers

posant pells per pujar Bastiments

Cim de Bastiments

Cim de Bacibers

a la creu de Bastiments

CICLOTURISME EMPORDANÉS

Avui he sortit sol en plan cicloturista, a rodar planer i conéixer país. La bicicleta et dóna molt, es podria definir com a turisme actiu, a vegades molt actiu. Entrenes mentre observes el territori i ho fas a una velocitat que et permet fer quilòmetres i per tant conéixer prous espais per entretenir la teva activitat física. Amb la velociat d'un cotxe no et permet visualitzar i a peu no et permet desplaçar-te massa. Un aplaus per la bici! Surto de Besalú cap a Banyoles, dóno la volta a l'Estany on sempre trobes carreterus, caminantes i alguna btt que travessa la carretera per enfilar camins, sens dubte fa goig Banyoles en aquesta faceta. Passo la xocolata Torres fins a Cornellà de Terri per arribar a Medinyà on agafo la NII per trencar cap a Cebrià, Sant Jordi Desvalls (on he vist algun control de la marxa en BTT i que avui hi anaven els Desfrenats, a mí m'ha fotut mandra...), Jafre i Verges. Arribo a l'Armentera i Sant Pere Pescador, Vilamacolum i Vilamalla. Vaig direcció Girona per agafar la carretera d'Ordis on faig la primera parada a menjar un plàtan i aixecar el cul de l'assientu que el tinc enrrampat. Arribo a la N260 passo Navata, Can Vilar i cap a Besalú. En total 105 km en 4 hores, he passat per 5 comarques: Garrotxa, Pla de l'Estany, Gironès, Alt i Baix Empordà. Bon entreno rodador per encarar les Goges i la Remences i un matí de tursme actiu ineressant on destaco la IX Cavallada que feien a Sant Pere Pescador: els carrers plens de cavalls engalanats, amb carretes, gent pels carrers i que estaven tallats per aquesta diada... he tingut de donar tres voltes al poble per trobar la sortida. També m'ha impressionat el contrast del Montgrí amb la blancor del Canigó i tota la serralada del Pirineu Oriental des del Costabona al Puigmal, blanc, blanc. Espero trobar un dia la setmana que bé per fer un Bastiments i Bassibers amb esquís, ara val la pena aprofitar-ho.

apa-la, habemus diumenjus a tope!

Nepal.. ja ens espera !!!