SANTA BARBARA DE PRUNERES - SADERNES "la perla" d'aquest any... de moment

Avui l'hem clavada ! sortida "pata negre" només apte per malalts del btt autèntic, en definitiva: BALL DE RAMS !!! Sortim a les 8  del matí amb l'Angel, Willis, Rescalvo, Carles, Eruk, Mañas i un servidor,  amb els bikers que erem ja es preveia una sortida en condicions. Malauradament en David ha de fer marxa enrera molt aviat i tornar a casa. Travessem el Burró, Argelaguer, cabanyes d'en tarzan i Sant Jaume. Pugem al cementiri i agafem una pista a la dreta que passa per una casa fins a trobar al carril bici de Montagut. Tot seguit una pista i a trams camí que es comença a empinar direcció al Cos. Arribem a la pista principal a 3 km. del Cos i continuem per un bonic camí molt ràpid fins a trobar la carretera de Sant Eudalt. Ara agafem la pista que puja al pedró i troba el camí que vé del Pont del Llierca des de Sadernes. Continuem pujant fins a Santa Bàrbara de Pruneres on fem un merescut descans i contemplem el Comanegre, el Pic de les Bruixes, Oix amb el Mont Petit i Mont Major, la fabulosa casa del Pairé de Bestrecà, el Ferrans i magestuós com sempre: el Puig de Bassegoda. La idea era baixar pel Gr fins a Oix, tal i com va preparar la ruta d'avui l'Angel, però veiem un camí que ens agrada i parlem amb un paio que semble del país i decidim fer-lo. El camí és magnífic i a trams tècnic ens porta a Sadernes. Ara ja fem tard i tirem per la pista que baixa fins a Sant Jaume de Llierca tot travessant el Llierca en un parell d'ocasions amb força cabal. Pista del Fluvià fins a Can Quei on fem una merescuda cerveseta. La veritat és que ha estat una pedalada TRAMUN en alguns sectors del descens a Sadernes, en general molt ciclable i ràpida amb algun tram tècnic sobretot a l'arribada a la riera prop de Sadernes. Total: 46 km i 950 metres de desnivell a 13 km/h en 3:30 hores aproximadament. Un dia amb més temps i sense "Ram" hem de fer la baixada pel Gr fins a Oix, pujar a Talaixà pel Baquer, Sadernes i tornar pel Gr del pont del Llierca, això però ja serà un altre dia. Una perla de ruta ! si sou "Tramun", del ram de la muntanya i una mica mesells o animals de mena no us la perdeu, us caurà la baba!

Recorregut Santa Bàrbara de Pruneres - Sadernes

Darrerament estic una mica vago... ni càmera de ventar retratus, ni màquina de cardar fotus... pel tema fotogràfic visiteu el blog d'en willis segur que en penja alguna.

BUSCANT CAMINS

Després d'un cap de setmana intens i sobretot molt gratificant, això de fer coses pels nens omple molt... també hi han nervis, però la recompensa de veure els nens i nenes amb ilusió a cavall de la bicicleta no té preu. La Pedalada Infantil (5ª edició) que fem els Desfrenats amb l'Ampa ha estat un èxit sense cap mena de dubte. Dit això, porto una setmana amb dos colls de Bruc i una pedalada per allà on alguns Desfrenats apunten que ha d'anar la 5ª Desfrenada. No habia vist encara el camí, però crec que si al final fem el camí que he vist... fliparem tots! que per on va ? no ho sé, si el final el Club decideix per aquí ja o veureu l'Onze de Setembre. Només dir-vos que és a la garrotxa més salvatge sense cap mena de dubte i que qui tingui algún podai, si us plau que el comenci a esmolar. La veritat es que tinc les cames plenes d'esgarrinxades i alguna espina clavada a les mans... o sigui que probablement ens ve feina...

Ara tinc la Spezialized al veterinari: pedalier, coixinets, algu raid petat, forquilla que perd oli... collons, quin panorama...ara el nen s'ha apoderat de la conor i m'ha dit que si vull pedalar que agafi la de 24". M'en vaig a fotre canya al veterinari... si no, no pedalo.

Apa, salut a tots, a veure si m'inspiro millor al proper post, això de no tenir bici crema.

 5ª Pedalada Infantil

DUATLÓ DE PORQUERES

Diumenge vam anar a la 1ª Duatló popular de muntanya de Porqueres. Vam fer dos equips: en Mañas (btt) i l'Eruk (cursa a peu) i en Serra (cursa a peu) i jo (btt) Personalment m'estrenava i vaig flipar força... si els bikers a les curses populars van a tot tai, els runners ja us ho podeu imaginar: a tota llet ! Eren dues voltes a un circuit de 4 km a peu (8km) + 2 voltes a un circuit de 8 km en btt (16 km) + 1 volta al circuit a peu (4 km) Encara no sé el temps de l'organització però va estar entre 1:50 i 2 h. aproximadament. La primera decisió ja va ser errònea i vaig agafar la Conor amb slicks. Arriba en Serra em posa la polsera i a tota llet surto com un coet... a la primera zona de bosc em salta la cadena i m'adelenten 10 o 12 paios... pujo arrossegant la bici per solventar el problema a dalt... collons! quins nervis amb la "popular"... a tot tai tothom, poso la cadena i al segon repetxon em torna a saltar i opto per fer les pujades tècniques a peu, les baixades si bé no són massa tècniques amb els slicks vaig una mica més reprimit i una zona de fang al final em fa anar una mica borratxo. Un cop a la part alta del circuit oblido el canvi a plat petit pels repetxons de pujada i vaig sempre amb el mitjà i el gran als planers i baixades. La segona volta pinta més bé i vaig més còmode, de totes maneres el circuit és molt trencacames. Al darrer descens ja tinc en Mañas a darrera i faig mans i mànigues perque no em passi, quasi opto per fotre-li un cop de colze, però al final l'esportivitat s'imposa i em passa... ja t'espavilaré un altre dia. Arribo i poso les dues polseres a en Serra que surt com un coet. Una experiència molt xula, ara bé, la gent que no va gaire en bici potser massa trencacames, així ho vaig poder veure quan adelantava a corredors, que els faltava més aviat tècnica que no pas preparació física. Una mitja de 16,4 km/h en btt.

 Circuit de btt (8 km)

 Cara de mal cuat just després d'avançar-me


Classificació:
Serra - Lato 1:49:04 (17 de 29 en parelles i 33 de 112 a la general)
Mañas - Eruk 1:50:53 (18 de 29 en parelles i 39 de 112 a la general)


Fotos i més info: I duatló de muntanya de Porqueres

BTT EN ESTAT PUR A SANT JORDI DESVALLS

Sens dubte la pedalada de Sant Jordi Desvalls ha estat de molta qualitat, m'atreviría a dir inclús difícil de superar en tots els sentits, probablement no descubreixo res, especialment als que vau fer la pedalada ja que va ser el comentari més habitual un cop acabada la cursa. Hi dic cursa i no pedalada popular, ja que ens agradi o no, tothom va a treure la melça des de la primera pujada, jo el primer... perfecte ! els HUMANS que assistim a les pedalades populars també ens mereixem una competició a la nostre mida: amb el premi d'haber fet un bon paper dintre les nostres possibilitats. La Btt està canviant, la gent va amb unes màquines per fer salts i baixar per trialeres a tot tai, encanvi hi ha poques marxes que apostin per camins tècnics i adecuats per les eines que tenim. Personalment crec que el problema s'acabarà aviat, vull dir que els que hem de canviar som nosaltres (els bikers) aprendre a pujar i sobretot a baixar per llocs tècnics i complicats, ja que el material ja el tenim, ens falta el nivell. La Tramunbike, per exemple, és una mostre única de Btt en estat pur (que per cert ja hi estic inscrit amb l'eruk i el presi) i ja veureu que d'aquí a poc temps hi hauràn moltes marxes tipus Tramunbike, que és sense cap mena de dubte el futur inmediat de la Btt. La Pedalada de Sant Jordi Desvalls, si bé no es pot comparar de cap manera amb la Tramunbike (molt més tècnic i el doble en quilometratge), sí que li vaig veure la intenció d'acostar aquest estil de pedalar a la marxa. Felicitats bikers de Sant Jordi Desvalls ! Heu posat molt i molt car superar la vostre marxa.

De Besalú vam sortir 11 Desfrenats i vam quedar tots molt satisfets de la pedalada i del nostre paper, especialment l'Angel que va "patir" el problema d'ajudar a tres noies... El paperàs per en Jordi Molas, primer de la colla amb diferència i del seu fill David, que té una tècnica increíble i si vol farà grans coses a cavall de la bici, només li cal entrenar, entrenar i ser masell, masell...

Perseguint una gazela i esperant el moment oportú...

Foto VERACHAM

GARBELLAR FUM...

Semble que els humans tenim als gens lu que els espanyols en diuen rizar el rizo...els catalans d'endins, vull dir de molt endins, en diem garbellar fum. Talk of  the devil, parlant del rei de Roma... que passa que encara van donant voltes a la vedella de l'Alberto, deixeu-la tranquila pobre bèstia, tanqueu el tema si us plau, siguin quines siguin les consequències i ja està, ah no ! anar garbellant fum a veure que trobem a la gressala. En fí, cosa de gens. Després de pedalar quatre dies seguits, he descansat tres dies i avui he tornat a pujar a la burra, volia anar a l'Alta Garrotxa, però m'he adormit. Així que he sortit a 2/4 d'11 a fer el circuit del Capellada, molt trecacames: Can Ring, corriol al Capellada, can Camps, Papelquimia, volta a l'estany d'en Racó, Papelquimia, viaducte, can Barraca i can Ring. Tot segit he pujat al Candell, camping, can Costa i coll de Bruc. Tinc ganes de pedalar i així que vaig direcció Sant Ferriol, em vaig animant i agafo la  trencada pujada de les Basses de Bet, volto el Turó de les Ofrenes, Font de Planells i Can Badia fins a Sant Ferriol. Ara baixo cap a Besalú i a Can Costa m'animo o tornar a pujar al coll de Bruc, arribo al Sagrat Cor i baixo per la trialera de l'Ametller. Un cop a Besalú agafo l'anella Verda a Cal Campaner, Pla de la Margenera, Can Batlle i cap a casa. Bona pedalada, amb desnivell i terreny molt adherent i ràpit.

Total: 31 km i 850 metres de desnivell a 15,5 km/h en 2 hores.

La keka d'en Puyol a estat localitzada, a Líbia !

LES BRUIXES SE PENTINEN

Després del diluviu universal ha sortit el Sol: benvingut ! i ja se sap: plou, fa sol i ara les bruixes se pentinen... o sigui que he agafat la bici ben clenxinada i a veure els camins de la zona, tenia el neguit de veure si l'aigua ho habia xafat tot o tant sols habia llempiat el bosc. Ha estat un bé de Déu aquesta pluja: pantanus plens, bosc humit, basses del senglar assegurades, aigua a dojo a Planells... en fi, una verdor i humitat al bosc que agrairem a la primavera. He pujat a Sant Ferriol i tot seguit a Can Badia i font de Planells, només he trobat la bassa del senglar de l'Om i que he pogut esquivar, la resta del camí perfecte per ciclar, l'aigua ha corregut i no hi ha fang enlloc en aquest tipus de terreny. El descens al collet de Montiró podia córrer molt ja que la pista humida però sense fang ni basses era ideal per l'adherència, així com el descens del Mor fins a la pista de La Miana on he trobat la pista en perfecte estat (precària com sempre) però ràpida i direcció Sant Fruitós he trobat tre u quatre cotxes en busca de múrgules...M'he enfilat cap al Puig Cornador on la pista continúa en molt bon estat i passada la cruïlla del Collet de les 3 pedres una petita esllavissada a la carretera ha estat l'unic indici destacable de les pluges dels darrers dies. A dalt el Sagrat Cor si estava bé, el Pirineu blanc com mai i un Fluvià generós de cabal era el vertader protagonista de la postal. La trialera de sortida estava també en bon estat, però com que ja tinc una edat no he baixat per la trialera de l'Ametller ja que segur que el fang hagués sigut el protagonista principal de la pedalada. Baixo per Can Terradas,  mansió oficial d'un biker de pagés, la Creu de Campanyà, anella Verda i cap a casa. Està clar que després de pluges es pot pedalar perfete en aquest sector (amb alguna petita excepció: carena del Mor a la Miana, zona de l'ametller i del Pi de Sant Josep), encanvi  a la zona de Beuda es més complicat: moltes rieres i Torrents que baixen de l'Alta Garrotxa.

Total: 30 km i 800 metres de desnivell en 2 hores a 15 km/h.

El Pont Vell de Besalú ahir. 

Ara escolto les notícies i resulta que ara que en Gadafi ja ho ha trinxat tot, ara França i Anglaterra han aconseguit enviar tancs i catapultes a Líbia... mentrestant els americans han dit: collons ! si hi ha guerra nosaltres també ens hi apuntem, o sigui que preparem-nos per veure una altre guerra en directe per la tele, perque en Gadafi ja ho té clar: veniu, veniu que aniré cardant tirus fins que acabi les bales... el Sabater diu que també ha inscrit a Espanya a la guerra, no hem d'oblidar que REPSOL és la companyía amb més força a Líbia i si ara el gasoil és car, prepareu la cartera.

Els americans ja són a la Meditarrània, no fos cas fessin tard a la guerra

A TREBALLAR AMB LA FLACA

Ahir al vespre estava rumiant com aprofitar el temps i matar almenys tre u quatre pàjarus d'un tiru. O sigui que agafo la retallada i començo a disparar...van sortir un grapat d'arguments per anar a treballar en bici i el meu propòsit és anar-hi almenys un cop per setmana. Quina sort treballar a Olot, si treballés a Vic o a Girona, probablement otru gallu cantaría, bé, segur que quedaría mut el gall.... He aconseguit contaminar menys, estar gens pendent de la velocitat variable, bé jo li dic velocitat marejable, no gastar gasoil i a més fer esport. Els que tingueu un destí de treball similar al meu, 50 km anar i tornar, a veure si us ho plantejeu, de fet, si tothom ho fes hi hauria una catàstrofe econòmica a les benzineres i no dependriem tant d'energúmenus com en Gadafi, eh broma.... però reflexiuneu-hi... potser no tanta broma. Pujant a Olot he passat per Sant Joan (21km/h) i a la tornada per Begudà (25 km/h), crec que és una bona opció, encara que semble que tornar és molt més ràpit que pujar, no és cert. He anat a Olot diverses vegades i baixes en 10 minuts menys que pujar, o sigui que la cosa enganya, és sens dubte a causa del vent al pla de politjer i a Argelaguer.

Repsol, principal empresa petrolífera a Líbia

 Evolució del preu del petroli

Ja veig que tindré d'ametllevar una bici filiprímica, això d'anar amb la Btt i rodes primes no és ni carn ni peix...