LOS ANGELES DE CHARLIE

Oh! qui no recorda amb nostàlgia aquesta sèrie i les diferents reposicions al cinema ? El dijous, el dia de la Pepa, tenia de ser una encerrona cap als potents colls de la Garrotxa amb la flaca. Un cop espantada la penya la cosa es va anar suavitzant, millor així... al final vam decidir anar als Angels i només vam encerronar a un: en Charlie, si si, en Charlie però no el de los Angeles (California) sino en Willis (Sat Ferriol) Els tres angeles amb el següent repartiment: Jaclyn Smith, Farrah Fawcett y Kate Jackson, o sigui: Pont, Lidia i Lato.

Molt bona ruta aquesta, pensada per rodadors: llarga, ràpida i només una pujada amb pendent suau i de tant sols 6 km. Sortim de Besalú i anem cap a Banyoles, Cornellà de Terri i Medinyà. Aqui trenquem direcció Figueres a la NII fins a la cruïlla de Verges, Parlavà i Corçà. Ara ens dirigim a Monells i Madremanya. En Willis va seguint amb el ganxo al coll però ferm com un estaferm. Iniciem la pujada als Angels de 6 km, molt suaus i que permeten pujar a bon ritme i molt bona cadència. A dalt fot goig de veritat: per un costat les illes Medes i el Montgrí i a l'altre el Pirineu que ja mostre un aspecte blanquinós. Molts ciclistes amb mtb i flaques reposant i bentant retratus. Després de menjar una mica comencem a baixar direcció Girona, baixada llarga i amb trams planers que no deixen agafar massa velocitat fins al tram final. Entrem a Girona pel cementiri, en willis encara aguanta i no cal parar-se, plaça catalunya i cap a Sarrià de Ter i anar fent via fins a Banyoles, pujada del cementiri, en willis rufa el nas, però tapoc es para i gas cap a Besalú. Molt bona sortida de Los Angeles de Charlie, si us plau: un aplaus per en Charlie, un campió !

Total: 111 km i 985 m de desnivell acumulat amb una mitja de 24 km/h

Los Angeles...

...de Charlie

Farrah Fawcett

Jaclyn Smith i Kate Jackson

 

MOTIVACIONS SI US PLAU...

Arriba el fred, arriba el temps de motivar-se en síriu per no perdre la forma. Aquest és sens dubte el principal objectiu per a mí quan arriba el fred. Les ganes d'anar a esquiar ja em fan tremolar les mans... a més aquest any tinc ganes d'esquí de muntanya, a veure si torno a agafar el fil de fer cims amb esquís com anys enrera i poguer fer descensos ketecagues, oh! quina emoció!!! però de moment la mandre al matí pel fred que fot és un gran obstacle per anar a pedalar. Sortosament i vaig als migdies de dues a dos quarts de quatre de la tarda i normalment fa una temperatura més que acceptable per fer-ho, tot i aixó costa més que dies enrera. Ara mateix l'objectiu que tinc en ment abans d'acabar aquest any és fer la ruta amb la flaca de Besalú, Olot, Bracons, Manlleu, Condreu, Santa Pau, Banyoles, Besalú. A veure si muntem una encerrona abans de Nadal... La setmana passada vaig fer un dia Bracons, l'altre Condreu i l'altre Canes. La veritat és que son colls molt xulos a fer. Bracons és curt i dret com un ciri, Canes és llarg i Condreu és senzillament magnífic, bonic, ara ple de fulles i cap cotxe als migdies, per mí el més ben parit de la zona d'Olot sens dubte. Aquesta setmana amb el fred que fot he anat fent parcelàries com el tio vibu: quasi em marejo...i la veritat, és el que em fa més falta: rodar i rodar per fer cames, però nois, em costa... m'agrada massa, crec jo, pujar colls. En fi, a veure si ens encerronem tots i abans d'acabar l'any fem aquesta ruta que és la part de la volta llarga de la Remences que no passa la curta, però sortint de Besalú, crec que poden sortir uns 130 km aproximadament.

La Lídia ja m'ha parlat de la Quebranta... a veure si ens apuntem una colla i tenim sort !

apa-la! visc a Catalunya, per cert, ja he penjat l'estalada, no la penjava del balcó des que la benemérita me la volia fer treure al 1988... a plogut, però l'he trobat en el bagul de los recuerdos ah, ah, ah. I que collons, em fotia hasta vergonya no tenir-la al balcó, gràcies fill per engrescar-me a penjar-la !

El Puigsacalm des de la Vall d'en Bas

SANT POL QUINORÉ

les 9 del matí... arribem a Sant Pol en Pont, Gerard, Sararols i un servidor. Allà ens espera en Garrison que ens ha muntat una sortida "pata negre" que promet. El primer entrebanc, en Gerard no li ha portat el culot llarg... o sigui que a ensenyar les cuixes cap al Montseny. Comencem pujant molt suaument cap a Collsacreu fins a Sant Celoni, passen molts ciclistes amunt i avall i el dia promet. Quan arribem al peu del Montseny anem cap al nostre objectiu: el Turó de l'Home.

El paisatge és molt bonic, castanyers i fagedes ens envolten de colors i fulles. La pujada és suau però llarga i el temps amenaça pluja, ja veiem una cortina d'aigua cap a l'est i que intuim ens atraparà en algun moment...

Passat el túnel comença a ruinejar i en Sararols va una mica despenjat, l'esperem a la primera cruïlla i continuem fins a la darrera pujada de 6 km. Es tracte d'una pujada molt assequible però amb un asfalt més apte per Btt que no pas per la flaca. A partir d'aquí mariconlultim, ara plou una mica  però veien la proximitat del cim tot és pàtria.

Abans d'arribar a dalt trobem una cursa de runners: avituallaments, gent, cotxes, boira... arribo a dalt esquivant la cursa dels de peu i en 5 minuts ja tinc en Gerard i tot seguit en Pont que s'ha entrebancat amb el bisu i no ha pogut atrapar en Gerard... En Garrison i en Sararols els ha espantat l'aigua i han reculat a mitja pujada. Fot un fred que pela i tirem avall. A la cruïlla ens esperen en Garrison que fa parar els cotxes per demanar fulls de diari pel descens, al final aconsegueix una capsa de cartró que reparteix a tots els assistents. En Sararols ha perdut un parell de cargols i la bota la té enganxada al pedal i volta descalç... al final amb les eines d'en Gerard consegueix fer una reparació de luju per tirar avall.

Descens xulo, llàstima d'un Peugeot 206 que ens fa de tap... la pujada a Collsacreu es fa feixuga, sobretot per alguns, però el final esperat: en Gerard fot un sprint i m'adelanta (quasi foto finish) i en Sararols quan veu l'acera a prop del cotxe no té n'hi esma per arribar-hi pedalant...

Al final un bon dinar, molt bona ruta i excel.lent companyia !

Total: 101 km i 2175 metres de desnivell acumulat en 5 hores de pedaleo

VOLTA DE SANTA PAU

Ahir, gràcies a les noves tenologíes: uatsap !!! si, si, ho escric tal com sona, i què! vam organitzar una pedalada amb la flaca. La Lidia i la seva colla sortien de Figueres i ens recollirien a Besalú, els esperavem en Gerard i jo. Els d'Olot en diuen la Volta de Banyoles, els de Banyoles i Figueres en diuen la volta d'Olot, lògic, però i els de Besalú, co n'em de dir? Jo voto per la volta de Santa Pau. Aclarit el tema geografic anem fent via cap Olot, abans però, a la rotonda de Begudà ens abandonen els tres companys de la Lidia, una noia semble que no té el dia, aixi és el ciclisme: avui et toca a tú i demà a mí. Agafem el vial Sant Jordi (la ronda d'Olot) i cap a Santa Pau, anem tirant alegres però a ritme molt bó de pedalar, anem els tres junts i petant la xerrada, arribem a ca la guapa i baixem fins a Santa Pau i anar fent km fins a Mieres. Anem cap al Collell on fem un pipi i una barreta, no hi habia passat mai i crec que és més xulo que per la carretera principal. Passem Sant Miquel de Campmajor i quan ens adonem ja som a Banyoles. Ara per acompanyar a la Lidia que ha d'anar a Figueres fem la pujada del cementiri (hi ha més vius que morts avui), Melianta i a la recta apreta el vent però primer en Gerard i tot seguit un servidor a estirar la corda... la Lidia com que va sobrada deu pensar, que s'espavilin ! Esponellà, Crespià i Can Vilar. Ens despedim de la Lidia, qui la va parir com tira ! només li fa falta menjar algun entrecot de tant en tant, Mariona porta-li algun bistec de tant en tant, ni que sigui amagat a l'amanida ! Anem tirant amb en Gerard cap a Besalú nafent, però noi! als trencacames de Caixàs m'ha vingut una pàjara d'aquelles que et fant treure el plat gan, collons! sort que queda poc ! m'ha vingut de cop, cada vegada veig en Gerard més lluny, el mal parit tirava com un possesso... m'espera a Can Bellsolà i acabem d'arribar a Besalú, jo arribo fos, però feliç com un tornabís.

Avui he aprés que tinc que menjar una mica més abans de sortir per mirar d'evitar aquestes pàjares, a Vallter vaig esmorçar bastant una hora abans de sortir i avui en prou feines un café, també tinc que portar algun gel de reserva per si de cas. Ara ja estic recuperat, m'he cardat un platat de macarrons que se m'han posat de collons ! També he vist a la Lidia molt forta i motivada, continúa així, una crack!

Total: 86 km i 975 metres de desnivell acumulat en 3:30 hores a 24,5 km/h aproximadament.

També en podriem dir la ruta de Soldats de Salamina

WALTER 2000, NEAR SEVEN HOUSE...

Gran dia de bici, quan em vaig encaparrar anar a Vallter pensava amb la "baixada" que feiem abans... però avui es tractava de pujar primer, abans de baixar. En Quim, l'Angel, en Gerard, en Jordi i un servidor hem quedat a les 8 al pavelló. Sortim puntuals i a Sant Jaume s'afegeix en Paco. Anem tranquils tot pensant en la que ens espera i quan ens donem compte ja estem enfilant el Capsacosta. Collada maca, molt maca que ja faig almenys un cop al mes als migdies a sac, però avui disfruto moltíssim de la pujada. El "falso llano" ens condueix a Maibosc, com recordo encara els entrecots de 600 g ! Ens plantem a Sant Pau i Nafent fins a Camprodon, avui és mercat però semble que la crisi també ha arribat aquí dalt, poc moviment i poca gent. El tram de Camprodon a Setcases és prou agraït i puja molt suaument, parem a fer un pipi i drogem a l'Angel i a mí mateix i gas cap amunt. Aquí la cosa ja es complica, sobretot els primers 4 km. està senyalitzat igual que a Rocacorba amb rètols que indiquen el que resta fins a dalt. El tram de la barrera de Coma d'Orri és el més dur sens dubte, llavors va pujant però les paelles van bé per guanyar alçada i fer quilòmetres. Arriba un planer molt bó que et permet posar el plat gran i fer un km a uns 20 per hora que t'anima molt, ja veus l'Hostal de Pastuira i l'estació al fons. Les darreres paelles són molt xules i aquí ja ho dóno tot fins a dalt. L'Angel s'ha quedat a la barrera de coma d'Orri, una llàstima ja que un petit esforç de 2 km hagués arribat al planer (però no t'amuinis, ja hi tornarem) en Paco es queda al parking del Pastuira i los 4 maníficus fem un café amb llet calent per refer-nos un xic al bar de l'Estació de Vallter 2000. Fa bona temperatura i poc vent però la suor acumulada fa que estar a fóra no sigui, diguessim massa aconsellable. Baixada ràpida, però sense risc i a donar relleus. Parem a Sant Pau a repostar aigua i sant tornem-hi cap al Capsacosta, des d'aquí però és de més bon fer i curt que la pujada al Candell. He flipat força amb en Jordi tirant de grup molta estona i anar la resta amb el ganxo tot darrera, un gel però m'ha donat ales i he arribat carregat de cames però molt feliç per la gesta d'avui. En Gerard avui ha fet bondat i no ens ha escalfat gaire... sort!

Us ho recomano, com deien a Tele 5 a les notícies fa uns anys Walter 2000, near seven house,

Total: 136,5 km i 2250 m de desnivell positiu en 6 hores (22,5 km/h)

Foto Quim Pujiula

WERTgonyós

...Els nens aprenen el cara al sol, amb la camisa vieja (estem en crisis) deu avemaries i catorze crec en un deu (un, només un de deu... almenys el tindrem identificat) i el català queda abolit per cutre, separatista i contagiós de virus independentista i altres arguments democràtics no aptes per assolir la una grande y libre deseada por todos los españoles, defensores de la patria unica indivisible, amén. Arriba españa, si, si, arriba !...arriba la sanchez camacho (semble que s'ha triat els cognoms...) per representar la cataluña auténtica y real de la "ñ", quina ràbia que fa...

Quin mal són he tingut!!! però cuidao!: tanques, bazocas y otros intringulis bélicos ens apunten... som una diana, però ens convenen aquests polítics espanyols, incults i idiotes, ens convenen per aconsegir el nostre objectiu. No oblidem però que el nostre enemic és l'Estat Espanyol, en cap cas Espanya.

......Catalunya és declara Estat propi, independència, o país normal (tan se val) comencen les obres del túnel que ha de comunicar Espanya amb Europa, fa un grapat de km. i passa per sota l'Aneto... l'Asnar és el nou director de Salvame Deluxe, en Rajoy fa de xòfer de la Merkel i el barça guanya la lliga espanyola, deunostre senyor es declara independentista i por lu tant la gent de l'españa profunda deixa d'anar a missa, l'exèrcit español declara la guerra a Andorra, pas previ a envair Catalunya per la Tor de Querol...però mentrestant els cossos de la Generalitat: mossos, bombers, sanitaris i altres individus públics saquegen el Banco de España, el museo del prado i el santiago bernabéu deixant cendra al seu pas... Obama posa pau, però no troba petroli enlloc, finalment la Merkel despatxa al xòfer i agafa la TEISA, el cobrador de la Teisa és en Mas, que li regala el bitllet a canvi d'anar cap a Europa.

No patiu, he pres bolets tòxics i se m'en va la pinça !!!

Senyor Wert, estàs molt verd per ser tant madur... gràcies.

VALLTER: INSCRIPCIONS OBERTES

Una setmana refredat, tancat a casa... però fent un parell d'escapades per no perdre la forma i per més inri no acabar de fer net, no puc estar quiet. En fí, ja n'hi ha prou de jaure, ens hem de refer, igualment ens fotràn el general de brigada de la guàrdia civil a la cantonada i ja la tenim liada, millor que ens agafi amb el traje de luces posat en direcció coll d'Ares...

Com dic a la capcelera del post: VallTer, inscripcions obertes. Besalú, Vall de Bianya, Capsacosta, Camprodon, Vallter. Tornar ja fa baixada.

Diumenge dia 14 o dia 21 d'Octubre, us va bé alguna data ?

Va nois, gass!! que sino arribarà el glaç! 

POSEU DATA i NÁRI !!!

Perfil de Bicivicigarrotxa