dijous, 10 de gener del 2013

NOU ANY, NOUS REPTES

Comença un any molt interessant i intens, ja tenim en marxa la nostre expedició a l'Himàlaia en Btt i en breu ja tindrem via lliure: bitllets d'avió, visats, confecció de la ruta.... Si res no es torça, l'Octubre anirem al Nepal a pedalar al circuit dels Annapurna, unes 12 etapes amb cota màxima de 5400 metres. Un recorregut pensat per fer a peu i on tindrem de trescar bastant amb la bici a l'esquena, que deunostrusenyor ens empari. Després de l'experiència a la India crec que estem preparats per intentar el repte, i el més important, la il.lusió de tornar a Nepal i a l'Himàlaia de nou ja paga la pena tirar-si de caps. Porto la Btt abandonada des del mes de Novembre i ara tindré de començar a fer les paus amb la "gruessa" el primer objectiu que tinc és pujar al Mont per Can Oliveres amb la bici a l'esquena i baixar per Falgars o per Can Trias per començar a patir el que ens espera, de totes maneres, el meu "romance" amb la flaca continúa i el primer objectiu és el que no vaig poder fer al 2012 per falta de dies: Rocacorba - el Mont. La flaca m'està donant molta alegría ja que pedalo dia si, dia no des de fa mig any i em permet estar actiu i sentir-me còmode damunt la bici. No sé que passarà quan agafi la "gruessa" potser s'emprenya de tant temps fent-li el salt, però nois, així és la vida i el més important és fer el que et motiva en cada instant i això ho estic aconseguint intentant fer efectiu la dita tibetana del meu bloc: "El coratge més gran és el de ser feliç"... com un tornabís.

Durbar square de Kathmandú

dilluns, 31 de desembre del 2012

ENDAVANT 2013 !!!

Us desitjo a tots un molt bon any 2013, felicitats i força pedals !!!
Per cert, objectiu de 6000 km al 2012 assolit !


Bona ruta !!!

dijous, 20 de desembre del 2012

OBJECTIU 6MIL

La darrera setmana ha estat interessant i entretinguda. El dilluns amb en Gerard vam anar a fer la ruta del foc: Avinyonet de Puigventós, Llers, Terrades, Cistella, Tarabaus, Navata, Besalú. Ruta molt interessant, per fer amb tranquilitat o per fotre-li gas si estàs en forma. El paisatge és penós... arbres negres, cendre, boscos talats... una llàstima, i el pitjor és que ja no ho tornarem a veure com era. Parlant de la ruta, no del paisatge, és molt bonica, amb bon asfalt, pobles molt quemaqus i pedalar alegre, a més amb en Gerard de collons, tot el que li pugui treure pujant, ell m'ho recupera i em trinxa al planer, molt b company ! 
Un dia amb la idea de pujar a Capsacosta.... vaig recular a la benzinera de Bianya... anava a 15 km/h i ho donava tot, collons de vent! vaig decidir recular i vaig arribar a la Canya a 45 km/h. Feliç com un tornabis i envalat com un coet cap a Castellfollit... quina feinada tornar a Olot per Sant Cosme... realment patètic, semblava un cargol treubanyes...
Avui he anat a fer una volta molt maca, ja l'he fet diverses vegades: Olot, Capsacosta, Sant Pau de Seguries, Sant Joan les Abadeses, Coll de Santigosa, Coll de Coubet, Olot. Són 54 km per fer en 2- 2:15 hores. La veritat és que creia que estaría humit a les obagues... i no, està perfecte! l'unic coll problemàtic des d'Olot en aquesta època és Condreu ja que és més a l'Obaga i el descens pot ser més perillós.
Acaba l'any i és hora de començar a fer resum, aquest ha estat un any molt important per mí: he descobert la flaca, i la veritat: enganxat, enganxat. L'any passat vaig pedalar 3500 km i em vaig proposar fer-ne 5000 aquest any. He començat a fer númerus i ja en porto 5800, o sigui que peti qui peti he d'arribar als 6MIL!
Pel 2013 arriba una nova aventura majúscula: torno a l'Himàlaia en btt ! cap a Nepal a pedalar als Annapurna !!!
A veure si en Rajol s'apunta i l'estampu a la glacera! collons! volia desfogar-me...
Ah! com als darrers anys, pedalada Sant Silvestre a fer un coll de Bruc anb btt...que ja li surten teranyines...
 
Coll de Santigosa
Collada de Capsacosta
Amb en Gerard, camí de Terrades


dissabte, 8 de desembre del 2012

LOS ANGELES DE CHARLIE

Oh! qui no recorda amb nostàlgia aquesta sèrie i les diferents reposicions al cinema ? El dijous, el dia de la Pepa, tenia de ser una encerrona cap als potents colls de la Garrotxa amb la flaca. Un cop espantada la penya la cosa es va anar suavitzant, millor així... al final vam decidir anar als Angels i només vam encerronar a un: en Charlie, si si, en Charlie però no el de los Angeles (California) sino en Willis (Sat Ferriol) Els tres angeles amb el següent repartiment: Jaclyn Smith, Farrah Fawcett y Kate Jackson, o sigui: Pont, Lidia i Lato.
Molt bona ruta aquesta, pensada per rodadors: llarga, ràpida i només una pujada amb pendent suau i de tant sols 6 km. Sortim de Besalú i anem cap a Banyoles, Cornellà de Terri i Medinyà. Aqui trenquem direcció Figueres a la NII fins a la cruïlla de Verges, Parlavà i Corçà. Ara ens dirigim a Monells i Madremanya. En Willis va seguint amb el ganxo al coll però ferm com un estaferm. Iniciem la pujada als Angels de 6 km, molt suaus i que permeten pujar a bon ritme i molt bona cadència. A dalt fot goig de veritat: per un costat les illes Medes i el Montgrí i a l'altre el Pirineu que ja mostre un aspecte blanquinós. Molts ciclistes amb mtb i flaques reposant i bentant retratus. Després de menjar una mica comencem a baixar direcció Girona, baixada llarga i amb trams planers que no deixen agafar massa velocitat fins al tram final. Entrem a Girona pel cementiri, en willis encara aguanta i no cal parar-se, plaça catalunya i cap a Sarrià de Ter i anar fent via fins a Banyoles, pujada del cementiri, en willis rufa el nas, però tapoc es para i gas cap a Besalú. Molt bona sortida de Los Angeles de Charlie, si us plau: un aplaus per en Charlie, un campió !
Total: 111 km i 985 m de desnivell acumulat amb una mitja de 24 km/h

Los Angeles...
...de Charlie
Farrah Fawcett
Jaclyn Smith i Kate Jackson
 

dijous, 29 de novembre del 2012

MOTIVACIONS SI US PLAU...

Arriba el fred, arriba el temps de motivar-se en síriu per no perdre la forma. Aquest és sens dubte el principal objectiu per a mí quan arriba el fred. Les ganes d'anar a esquiar ja em fan tremolar les mans... a més aquest any tinc ganes d'esquí de muntanya, a veure si torno a agafar el fil de fer cims amb esquís com anys enrera i poguer fer descensos ketecagues, oh! quina emoció!!! però de moment la mandre al matí pel fred que fot és un gran obstacle per anar a pedalar. Sortosament i vaig als migdies de dues a dos quarts de quatre de la tarda i normalment fa una temperatura més que acceptable per fer-ho, tot i aixó costa més que dies enrera. Ara mateix l'objectiu que tinc en ment abans d'acabar aquest any és fer la ruta amb la flaca de Besalú, Olot, Bracons, Manlleu, Condreu, Santa Pau, Banyoles, Besalú. A veure si muntem una encerrona abans de Nadal... La setmana passada vaig fer un dia Bracons, l'altre Condreu i l'altre Canes. La veritat és que son colls molt xulos a fer. Bracons és curt i dret com un ciri, Canes és llarg i Condreu és senzillament magnífic, bonic, ara ple de fulles i cap cotxe als migdies, per mí el més ben parit de la zona d'Olot sens dubte. Aquesta setmana amb el fred que fot he anat fent parcelàries com el tio vibu: quasi em marejo...i la veritat, és el que em fa més falta: rodar i rodar per fer cames, però nois, em costa... m'agrada massa, crec jo, pujar colls. En fi, a veure si ens encerronem tots i abans d'acabar l'any fem aquesta ruta que és la part de la volta llarga de la Remences que no passa la curta, però sortint de Besalú, crec que poden sortir uns 130 km aproximadament.
La Lídia ja m'ha parlat de la Quebranta... a veure si ens apuntem una colla i tenim sort !
apa-la! visc a Catalunya, per cert, ja he penjat l'estalada, no la penjava del balcó des que la benemérita me la volia fer treure al 1988... a plogut, però l'he trobat en el bagul de los recuerdos ah, ah, ah. I que collons, em fotia hasta vergonya no tenir-la al balcó, gràcies fill per engrescar-me a penjar-la !

El Puigsacalm des de la Vall d'en Bas

dilluns, 12 de novembre del 2012

SANT POL QUINORÉ

les 9 del matí... arribem a Sant Pol en Pont, Gerard, Sararols i un servidor. Allà ens espera en Garrison que ens ha muntat una sortida "pata negre" que promet. El primer entrebanc, en Gerard no li ha portat el culot llarg... o sigui que a ensenyar les cuixes cap al Montseny. Comencem pujant molt suaument cap a Collsacreu fins a Sant Celoni, passen molts ciclistes amunt i avall i el dia promet. Quan arribem al peu del Montseny anem cap al nostre objectiu: el Turó de l'Home.
El paisatge és molt bonic, castanyers i fagedes ens envolten de colors i fulles. La pujada és suau però llarga i el temps amenaça pluja, ja veiem una cortina d'aigua cap a l'est i que intuim ens atraparà en algun moment...
Passat el túnel comença a ruinejar i en Sararols va una mica despenjat, l'esperem a la primera cruïlla i continuem fins a la darrera pujada de 6 km. Es tracte d'una pujada molt assequible però amb un asfalt més apte per Btt que no pas per la flaca. A partir d'aquí mariconlultim, ara plou una mica  però veien la proximitat del cim tot és pàtria.
Abans d'arribar a dalt trobem una cursa de runners: avituallaments, gent, cotxes, boira... arribo a dalt esquivant la cursa dels de peu i en 5 minuts ja tinc en Gerard i tot seguit en Pont que s'ha entrebancat amb el bisu i no ha pogut atrapar en Gerard... En Garrison i en Sararols els ha espantat l'aigua i han reculat a mitja pujada. Fot un fred que pela i tirem avall. A la cruïlla ens esperen en Garrison que fa parar els cotxes per demanar fulls de diari pel descens, al final aconsegueix una capsa de cartró que reparteix a tots els assistents. En Sararols ha perdut un parell de cargols i la bota la té enganxada al pedal i volta descalç... al final amb les eines d'en Gerard consegueix fer una reparació de luju per tirar avall.
Descens xulo, llàstima d'un Peugeot 206 que ens fa de tap... la pujada a Collsacreu es fa feixuga, sobretot per alguns, però el final esperat: en Gerard fot un sprint i m'adelanta (quasi foto finish) i en Sararols quan veu l'acera a prop del cotxe no té n'hi esma per arribar-hi pedalant...
Al final un bon dinar, molt bona ruta i excel.lent companyia !

Total: 101 km i 2175 metres de desnivell acumulat en 5 hores de pedaleo


dijous, 1 de novembre del 2012

VOLTA DE SANTA PAU

Ahir, gràcies a les noves tenologíes: uatsap !!! si, si, ho escric tal com sona, i què! vam organitzar una pedalada amb la flaca. La Lidia i la seva colla sortien de Figueres i ens recollirien a Besalú, els esperavem en Gerard i jo. Els d'Olot en diuen la Volta de Banyoles, els de Banyoles i Figueres en diuen la volta d'Olot, lògic, però i els de Besalú, co n'em de dir? Jo voto per la volta de Santa Pau. Aclarit el tema geografic anem fent via cap Olot, abans però, a la rotonda de Begudà ens abandonen els tres companys de la Lidia, una noia semble que no té el dia, aixi és el ciclisme: avui et toca a tú i demà a mí. Agafem el vial Sant Jordi (la ronda d'Olot) i cap a Santa Pau, anem tirant alegres però a ritme molt bó de pedalar, anem els tres junts i petant la xerrada, arribem a ca la guapa i baixem fins a Santa Pau i anar fent km fins a Mieres. Anem cap al Collell on fem un pipi i una barreta, no hi habia passat mai i crec que és més xulo que per la carretera principal. Passem Sant Miquel de Campmajor i quan ens adonem ja som a Banyoles. Ara per acompanyar a la Lidia que ha d'anar a Figueres fem la pujada del cementiri (hi ha més vius que morts avui), Melianta i a la recta apreta el vent però primer en Gerard i tot seguit un servidor a estirar la corda... la Lidia com que va sobrada deu pensar, que s'espavilin ! Esponellà, Crespià i Can Vilar. Ens despedim de la Lidia, qui la va parir com tira ! només li fa falta menjar algun entrecot de tant en tant, Mariona porta-li algun bistec de tant en tant, ni que sigui amagat a l'amanida ! Anem tirant amb en Gerard cap a Besalú nafent, però noi! als trencacames de Caixàs m'ha vingut una pàjara d'aquelles que et fant treure el plat gan, collons! sort que queda poc ! m'ha vingut de cop, cada vegada veig en Gerard més lluny, el mal parit tirava com un possesso... m'espera a Can Bellsolà i acabem d'arribar a Besalú, jo arribo fos, però feliç com un tornabís.
Avui he aprés que tinc que menjar una mica més abans de sortir per mirar d'evitar aquestes pàjares, a Vallter vaig esmorçar bastant una hora abans de sortir i avui en prou feines un café, també tinc que portar algun gel de reserva per si de cas. Ara ja estic recuperat, m'he cardat un platat de macarrons que se m'han posat de collons ! També he vist a la Lidia molt forta i motivada, continúa així, una crack!
Total: 86 km i 975 metres de desnivell acumulat en 3:30 hores a 24,5 km/h aproximadament.

També en podriem dir la ruta de Soldats de Salamina