dilluns, 28 de març del 2011

BTT EN ESTAT PUR A SANT JORDI DESVALLS

Sens dubte la pedalada de Sant Jordi Desvalls ha estat de molta qualitat, m'atreviría a dir inclús difícil de superar en tots els sentits, probablement no descubreixo res, especialment als que vau fer la pedalada ja que va ser el comentari més habitual un cop acabada la cursa. Hi dic cursa i no pedalada popular, ja que ens agradi o no, tothom va a treure la melça des de la primera pujada, jo el primer... perfecte ! els HUMANS que assistim a les pedalades populars també ens mereixem una competició a la nostre mida: amb el premi d'haber fet un bon paper dintre les nostres possibilitats. La Btt està canviant, la gent va amb unes màquines per fer salts i baixar per trialeres a tot tai, encanvi hi ha poques marxes que apostin per camins tècnics i adecuats per les eines que tenim. Personalment crec que el problema s'acabarà aviat, vull dir que els que hem de canviar som nosaltres (els bikers) aprendre a pujar i sobretot a baixar per llocs tècnics i complicats, ja que el material ja el tenim, ens falta el nivell. La Tramunbike, per exemple, és una mostre única de Btt en estat pur (que per cert ja hi estic inscrit amb l'eruk i el presi) i ja veureu que d'aquí a poc temps hi hauràn moltes marxes tipus Tramunbike, que és sense cap mena de dubte el futur inmediat de la Btt. La Pedalada de Sant Jordi Desvalls, si bé no es pot comparar de cap manera amb la Tramunbike (molt més tècnic i el doble en quilometratge), sí que li vaig veure la intenció d'acostar aquest estil de pedalar a la marxa. Felicitats bikers de Sant Jordi Desvalls ! Heu posat molt i molt car superar la vostre marxa.
De Besalú vam sortir 11 Desfrenats i vam quedar tots molt satisfets de la pedalada i del nostre paper, especialment l'Angel que va "patir" el problema d'ajudar a tres noies... El paperàs per en Jordi Molas, primer de la colla amb diferència i del seu fill David, que té una tècnica increíble i si vol farà grans coses a cavall de la bici, només li cal entrenar, entrenar i ser masell, masell...

Perseguint una gazela i esperant el moment oportú...
Foto VERACHAM

divendres, 25 de març del 2011

GARBELLAR FUM...

Semble que els humans tenim als gens lu que els espanyols en diuen rizar el rizo...els catalans d'endins, vull dir de molt endins, en diem garbellar fum. Talk of  the devil, parlant del rei de Roma... que passa que encara van donant voltes a la vedella de l'Alberto, deixeu-la tranquila pobre bèstia, tanqueu el tema si us plau, siguin quines siguin les consequències i ja està, ah no ! anar garbellant fum a veure que trobem a la gressala. En fí, cosa de gens. Després de pedalar quatre dies seguits, he descansat tres dies i avui he tornat a pujar a la burra, volia anar a l'Alta Garrotxa, però m'he adormit. Així que he sortit a 2/4 d'11 a fer el circuit del Capellada, molt trecacames: Can Ring, corriol al Capellada, can Camps, Papelquimia, volta a l'estany d'en Racó, Papelquimia, viaducte, can Barraca i can Ring. Tot segit he pujat al Candell, camping, can Costa i coll de Bruc. Tinc ganes de pedalar i així que vaig direcció Sant Ferriol, em vaig animant i agafo la  trencada pujada de les Basses de Bet, volto el Turó de les Ofrenes, Font de Planells i Can Badia fins a Sant Ferriol. Ara baixo cap a Besalú i a Can Costa m'animo o tornar a pujar al coll de Bruc, arribo al Sagrat Cor i baixo per la trialera de l'Ametller. Un cop a Besalú agafo l'anella Verda a Cal Campaner, Pla de la Margenera, Can Batlle i cap a casa. Bona pedalada, amb desnivell i terreny molt adherent i ràpit.
Total: 31 km i 850 metres de desnivell a 15,5 km/h en 2 hores.

La keka d'en Puyol a estat localitzada, a Líbia !

divendres, 18 de març del 2011

LES BRUIXES SE PENTINEN

Després del diluviu universal ha sortit el Sol: benvingut ! i ja se sap: plou, fa sol i ara les bruixes se pentinen... o sigui que he agafat la bici ben clenxinada i a veure els camins de la zona, tenia el neguit de veure si l'aigua ho habia xafat tot o tant sols habia llempiat el bosc. Ha estat un bé de Déu aquesta pluja: pantanus plens, bosc humit, basses del senglar assegurades, aigua a dojo a Planells... en fi, una verdor i humitat al bosc que agrairem a la primavera. He pujat a Sant Ferriol i tot seguit a Can Badia i font de Planells, només he trobat la bassa del senglar de l'Om i que he pogut esquivar, la resta del camí perfecte per ciclar, l'aigua ha corregut i no hi ha fang enlloc en aquest tipus de terreny. El descens al collet de Montiró podia córrer molt ja que la pista humida però sense fang ni basses era ideal per l'adherència, així com el descens del Mor fins a la pista de La Miana on he trobat la pista en perfecte estat (precària com sempre) però ràpida i direcció Sant Fruitós he trobat tre u quatre cotxes en busca de múrgules...M'he enfilat cap al Puig Cornador on la pista continúa en molt bon estat i passada la cruïlla del Collet de les 3 pedres una petita esllavissada a la carretera ha estat l'unic indici destacable de les pluges dels darrers dies. A dalt el Sagrat Cor si estava bé, el Pirineu blanc com mai i un Fluvià generós de cabal era el vertader protagonista de la postal. La trialera de sortida estava també en bon estat, però com que ja tinc una edat no he baixat per la trialera de l'Ametller ja que segur que el fang hagués sigut el protagonista principal de la pedalada. Baixo per Can Terradas,  mansió oficial d'un biker de pagés, la Creu de Campanyà, anella Verda i cap a casa. Està clar que després de pluges es pot pedalar perfete en aquest sector (amb alguna petita excepció: carena del Mor a la Miana, zona de l'ametller i del Pi de Sant Josep), encanvi  a la zona de Beuda es més complicat: moltes rieres i Torrents que baixen de l'Alta Garrotxa.
Total: 30 km i 800 metres de desnivell en 2 hores a 15 km/h.

El Pont Vell de Besalú ahir. 

Ara escolto les notícies i resulta que ara que en Gadafi ja ho ha trinxat tot, ara França i Anglaterra han aconseguit enviar tancs i catapultes a Líbia... mentrestant els americans han dit: collons ! si hi ha guerra nosaltres també ens hi apuntem, o sigui que preparem-nos per veure una altre guerra en directe per la tele, perque en Gadafi ja ho té clar: veniu, veniu que aniré cardant tirus fins que acabi les bales... el Sabater diu que també ha inscrit a Espanya a la guerra, no hem d'oblidar que REPSOL és la companyía amb més força a Líbia i si ara el gasoil és car, prepareu la cartera.

Els americans ja són a la Meditarrània, no fos cas fessin tard a la guerra

divendres, 11 de març del 2011

A TREBALLAR AMB LA FLACA

Ahir al vespre estava rumiant com aprofitar el temps i matar almenys tre u quatre pàjarus d'un tiru. O sigui que agafo la retallada i començo a disparar...van sortir un grapat d'arguments per anar a treballar en bici i el meu propòsit és anar-hi almenys un cop per setmana. Quina sort treballar a Olot, si treballés a Vic o a Girona, probablement otru gallu cantaría, bé, segur que quedaría mut el gall.... He aconseguit contaminar menys, estar gens pendent de la velocitat variable, bé jo li dic velocitat marejable, no gastar gasoil i a més fer esport. Els que tingueu un destí de treball similar al meu, 50 km anar i tornar, a veure si us ho plantejeu, de fet, si tothom ho fes hi hauria una catàstrofe econòmica a les benzineres i no dependriem tant d'energúmenus com en Gadafi, eh broma.... però reflexiuneu-hi... potser no tanta broma. Pujant a Olot he passat per Sant Joan (21km/h) i a la tornada per Begudà (25 km/h), crec que és una bona opció, encara que semble que tornar és molt més ràpit que pujar, no és cert. He anat a Olot diverses vegades i baixes en 10 minuts menys que pujar, o sigui que la cosa enganya, és sens dubte a causa del vent al pla de politjer i a Argelaguer.

Repsol, principal empresa petrolífera a Líbia


 Evolució del preu del petroli


Ja veig que tindré d'ametllevar una bici filiprímica, això d'anar amb la Btt i rodes primes no és ni carn ni peix...

dilluns, 7 de març del 2011

INTEGRAL AL PI DE SANT JOSEP

Ja feia quinze dies que li donava voltes a fer aquesta ruta i avui m'he llevat amb ganes de pedalar i sobretot de pujar, que és el que necessitava per encarar aquest circuit de tres pujades fortes i poder disfrutar-lo al màxim, la veritat us el recomano: és un recorregut tipus willis però per camins principals amb pujades estil lato. Passo per Campanyà, can willis, Hotel SPA a buscar el Junyell i enfilo la primera ascenció al Pi de Sant Josep, algún tram una mica fangós però del tot ciclable. Un cop a dalt segueixo el recorregut 5 de les rutes del Pla de l'Estany passant per Briolf, el camí està una mica trencat en algun tram i faig un capgirell sense més consequència que fotre'm de morros sense fer-me mal... la pujada de les lloses m'agrada molt i vaig una mica cremat però la disfruto molt, ara el camí baixa alegre fins a prop de Sant Miquel on agafo el camí de Collet de Guixeres. La pujada és maca i ferma per una pista que si bé és de bon ciclar té trams tècnics de pedra solta i zones amb fang com ja era previsible. A la cruïlla de Merlant tiro avall a tot tai i travesso el Ser un parell de vegades, una d'elles a punt de fotre-mi de caps...abans he abandonat la ruta 5 del pla de l'estany per dirigir-me prop de can Illa on la torno agafar fins dalt el Pi de Sant Josep. Aquesta ascenció és força tècnica i durilla en algun tram, m'ho passo bé, olé! gas i amunt amb un parell de peus, casum l'olla ! Just abans del collet de Besalú agafo el  ràpid camí de Puig Hortós i  em foto de morros... pujant ! una branca se m'ha fotut enmig del canvi ... he estat a punt de trencar-lo, amb paciència aconsegueixo posar-lo bé i baixo fins la pista principal, Can Roset i Besalú on faig l'anella verda, Can Batlle i circuit del Capellada per arribar als 40 km. Tindré de repassar el canvi, ha quedat una mica guerxo i no canvia correctament...
Total: 40 km i 1200 metres de desnivell a 14,4 km/h en 2:50 hores.



Arribant al Pi de Sant Josep

divendres, 4 de març del 2011

BYE BYE SKI, HELLO BIKE !

Si bé no dóno per tancada la temporada d'esquí, ja s'ha acabat el curset d'esquí a la Masella i la setmana blanca. Cinc dies d'esquí a Grandvalira sense veure el sol, però amb neu pols, visibilitat acceptable i temperatura ideal per esquiar (-10 a les 9 del matí i -4 a les 12 del migdia) i sense vent destacable. Vam agafar el Funicamp (més de 6km de funicular, el més gran d'Europa diuen) És una opció perfecte ja que des d'Encamp et plantes en 15 minuts a la cota 2500 de Grau Roig. Neu pols, fóra pista (amb compte ja que anava amb l'hereu) i excursions molt maques travessant Grau Roig i Soldeu el Tarter fins al Pas de la Casa. Un cop a Andorra la Vella és que no hi pots passejar... gastar, gastar i gastar... Tot surt a compte, o si gui que t'engresques, però això és una altre història. El gasoil a 1,08 euros, collons! d'on la treuen la gasolina aquesta gent ? Crec que a l'estiu miraré d'engrescar algú per pedalar a Andorra, amb les muntanyes que hi ha, segur que els camins hi deuen ser vertiginosos i divertits. Sortim d'Andorra a les 12 i dinem a Can Quei. Després de dinar plou un xic, però quan para, no em puc resistir i agafo la bici per fer un Sagart Cor que he arrodonit amb la volta a can batlle i el circuit del Capellada per fer els meus primers 20 km. post vacances. Hello bike !!!

Fóra pista a Grau Roig

Bar-iglú de Grandvalira