BON ANY 2012 BIKERS !

Us desitjo lo millor companys i companyes, us desitjo un any millor que aquest, lu bó del cas és que probablement serà fàcil superar-lo, de totes maneres: som aquí, i això ja és molt, de fet, ho és tot. A veure si entre tots anem aixecan aquest país perque si no pinten bastus a tort i a dret... pujaran l'IVA, privatitzaran el que puguin... i ens posaran un Barça-Madrid per distreure el personal i ja estarem a sota terra quan obrim els ulls...el problema serà que no tindrem temps d'obrir-los... ai ai ai... però, encara manda en Nuñez al Barça? i en Pujol, encara es el President? Franco a muerto? encara valen les pessetes ?, pero, tu no estavas en el paro? coi de memòria, ens cardaran inclús la memòria ! brbrbrb... Sigueu feliços, creieu-me, és la millor opció. No penseu massa... que al final NO és gratis.

M'acaba de trucar la Lidia i em comenta que ja tinc la doble arreclada, collons que bé! tot i que no l'he trobat a faltar ja que he pedalat amb la Cannondale a Besalú i amb la india a Olot. Avui he fet la darrera pedalada de l'any fins a Xenacs i demà probablement descansaré per estar en forma el dia 1 de Gener per estrenar l'any pedalant si el xampany no m'hi posa entrebancs. He acabat l'any amb 3500 km aproximadament hi he pedalat 147 dies al 2011 que crec és molt bon registre per un dumingueru com jo. La meva ruta preferida ha estat la més repetida: 51 colls de Bruc al 2011. És una ruta molt complerta i interessant pel temps que disposo normalment per pedalar: 45 minuts, 350 metres de desnivell, 12 km... pujada supermegabenparida i descens a sacupacu !

En fi, paseu-ho bé, mengeu raïms, trenqueu-vos la caixa de riure i a esperar un 2012 millor.

Coll de Bruc, Sagrat Cor, l'Ametller

BON NADAL BIKERS !

El temps passa a tota pastilla, i entre pitus i flautes, ja som Nadal. Sortosament per nosaltres el bon temps i les temperatures agradables han fet un novembre i desembre òptim per pedalar. Ara toca sopars de feina, de companys, engreixar el tió, treure's la cartera i gastar-se la paga... és així de trist i simple, però, que collons ! un bon regal, una copa de cava i un sopar en bona companyia no me'l treu ni cristu, i més ara com està el pati, que com està ? collons! ara tindrem de pagar 1 lerdu per recepte...si et poses malalt, prepara la cartera ! i tot just comença la traca d'anar pagant, que així sant pere canta, collons si canta! Ahir vaig fer la meva escalada a Xenacs i aquest matí he anat a Planells i al Sagrat Cor, quina tranquilitat hi ha ara mateix a la muntanya, semble mentida que la gent ens repleguem en tant poc espai i deixem tant i tant d'espai lliure. Vet aquí però la resposta a que collons i vaig a fer a Planells un dimecres al matí: desconectar, no trobar ni cristu i ser feliç. Arribat a Besalú però, les pulsacions se m'han disparat... anava per la carretera general i un vehicle em surt sense fer stop i he tingut de fotre un frenasso que m'ha anat d'un pel, s'ha parat al semàfor (que era vermell) i li he fet obrir el vidre i li he dit perque no feia stop abans de sortir i m'ha dit que el que tenia de fer era mirar si venia un cotxe, tot seguit li he fotut un cop de puny al sostre del cotxe i m'he emprenyat com una mona... al final m'ha demanat perdó, crec que perque m'ha vist emprenyat, gràcies per no atropellar-me senyor... Que en som de vulnerables els ciclistes, avui ho puc explicar gràcies a uns frens que te cagues, però avui m'han sorgit moltes preguntes i sobretot una gran resposta: el temps per un vehicle és molt ampli, però per un ciclista és inmediat.

Per cert, vaig comprar un llibre que vaig trobar molt i molt interessant i crec que és un bon regal de Nadal pels bikers, es llegeix molt ràpid i és una aventura molt interessant: Asia a 15 por hora d'Ivan Faure, més de 12000 km en 16 països asiàtics.

Podeu trobar el llibre a qualsevol llibreria de viatges i on-line per 20 euros

FELIÇ COM UN TORNAVÍS

Em fa feliç encetar un post amb optimisme i alegría. La veritat, ens carden tantes òsties per tots els vessants que crec és bó exterioritzar els ànims quan són positius... ja tindrem temps, massa temps, per estar emprenyats i desmoralitzats. Vet aquí el proverbi indi del Ladakh: "El coratge més gran és el de ser feliç" és per a mí el camí a seguir cada dia, de tant en tant s'aconsegueix i llavors ten dones compte de que a la vida el més important és ser feliç, tot lo altre va al darrera. Aquesta és la meva filosofía. Una hipoteca, deutes a punta pala, la novia que et fot les banyes... però feliç com un tornavís !

Aquesta setmana he pedalat tres dies: un coll de Bruc, una pujada a Xenacs i avui fins a Vallfogona pel coll de Canes i tornar (des d'olot)

El darrer dia que vaig pujar a l'Area recreativa de Xenacs va ser molt ben parit. Surto d'olot pel carril bici fins a Les Preses i faig els 5 km de pujada a Xenacs amb la tranquilitat de saber que no passaran vehicles. Al principi és humit i perillòs quan baixes, ple de fulles de la fageda i a mesura que guanyes alçada i tens la vall als peus, el Puigsacalm a davant i el Canigó nevat al fons... unes pessigolles al cos per ser afortunat de ser allà dalt em fan feliç. Avui he sortit a 2/4 de dues direcció coll de Coubet i coll de Canes que hi he arribet a 2/4 de 3, vaig bé de temps o sigui que baixo els 4 km fins a Vallfogona, mentre baixo fot fred però tornen les pessigolles al cos quan veig el Pedraforca al fons, dono una volta al poble i torno a pujar a Canes, coll de Coubet i 5 minuts abans de 2/4 de 4 sóc a Olot. Menjo un carpatxo de Ciurenys, arròs, un ou dur, una llauna de tonyina i una mandarina. Vaig a fer un café i a treballar que començo a 2/4 de 5, però avui un altre cop, feliç com un tornavís.

Creieu-me, feu la prova. No es tracte de pedalar, es tracte de fer el que tens ganes de fer, oblidar-se de tot i centrar-se en un mateix. No valen excuses, ja ho diu el proverbi, per ser feliç s'ha de tenir coratge, ser feliç és difícil, però és possible.

Va per tú, tururú... i per tots vosaltres també.

Perfil Olot - coll de Coubet - coll de Canes

COMA DE ROURE

Hi han indrets de l'Alta Garrotxa realment sensacionals, lluny d'aglomeracions i amb vistes i camins perfectes per anar en bicicleta. Totes les pistes que volten i pugen al Puig de Malveí en són un clar exemple. Avui hem sortit del Pavelló l'Angel, en Willis, en David, l'altre David del camping, en Paco, en Xevi i un servidor. Amb les lleganyes als ulls i el bocata de nocilla a la boca ja mel's trovo apunt per encarar una excursió d'aquelles gratificants: Sant Miquel de Coma de Roure. Després de veure'n les opcions diferents per anar-hi, que són moltes, anem per asfalt fins a Banyils, Sales de llierca i cap a Can Bosc. A la pujada de l'emporlanat he mantingut un pique molt xulo amb en David del camping, com m'agrada anar a roda d'un paio com ell ! i és que quan et piques amb un company lo millor que et pot passar es que vagis a la mateixa velocitat, això sí, les meves pulsacions i respiració bastant més elevada que la seva. Hem continuat tirant i prop de Can Bosc em esperat a la colla en un revolt a solei. L'ombre ha estat total durant la bonica pujada a Malveí fins a dalt el mirador de Sant Miquel, un lloc molt interessant i preciós per estar-hi una estona, abans però hem fet un descans a la cabana. El descens ràpid i divertit fins a la cruïlla de l'esqueletu, que encara penja de l'alzina. Una mica de fang més avall, però res destacable. En total han sortit 32 km i 900 metres de desnivell, és lu que hi ha, si vols planer... has d'anar a la costa ! Per cert, tinc la doble a cal metge, crec que hi faré el darrer arreclu, ja amb més de 16000 km potser li toca anar al cementiri... de moment però a veure fins quan aguanta, aquesta setmana una artroscòpia a la suspensió i la forquilla ja li han donat la jubilació anticipada. Encara dubto entre 26 i 29... però crec que és l'hora de la 29... d'aquí a 2 o 3 mil quilòmetres com a molt em tindré de decidir.

La foto no és d'avui... més aviat de fa 3 ó 4 anys... però està intacte !

El paio que penja no el coneg... el que pedala és en willis, que avui també hi era.