dilluns, 21 de gener del 2013

RETORN A LA BTT i BENVINGUDA A L'ESQUI

El diumenge vam xalar de valent! un total de 12 beteterus desfrenats vam sortir a fer corriols dels xulos! en Kel, alies senglar, ens va muntar una ruta magnífica: curta però intensa, molt de corriol ciclable i ambient 100% btt de senglar. Anem cap a l'Hotel de Sant Ferriol per travesar el Junyell i a la primera paella d'esquerres agafem el camí que ens porta a Coll Salom, amb el fang, una mica complicat però del tot ciclable a excepció d'un escalo a mig camí i la part final, només apte per cracks (que ja n'hi habien i així van demostrar-ho) El descens de Coll Salom ens vam perdre amb en Gerard, en Garrison i en Pont. Va ser més una tocada de collons pels que ens esperaven a can Jofre, ja que nosaltres (tot i perdren's) vam gaudir del magnific camí del Gr fins a la pista i tot seguit del corriol de l'antic Gr fins retrobar-nos amb la colla a Can Jofre. Una pista de molt bona traçada ens portà al Ser i tot seguit vam enfilar una pista nova fins la Bruguera, les granges i Besalú. Molt bona ruta, amb sec magnífica i humida com la vam fer, dura i complicada, però no menys interessant, un 10 pel senglar d'en Kel.
Avui per fí m'he estrenat esquiant, ja era hora: 7200 meres de desnivell en 14 magnífiques baixades a La Masella en una prova ski test 2014, alguna alegría em de tenir els profesionals del tema... esquiar entre setmana, sense gent i a sac amb esquís de la temporada 2014. Hi habia 20 cm de neu nova i una temperatura ideal per esquiar, uns -3º, sense vent i amb visibilitat total. Gran dia d'esquí!

diumenge btt

dilluns esqui

divendres, 18 de gener del 2013

QUO VADIS LANCE?

Indignat, trist, xafat, casumdena! Ara que feia tants anys que tenia un heroi, un paio que la veritat, em queia molt bé, no sé perque però inclús quan ja era clar el seu dopatge em costava creure-ho i fins i tot esquivaba les noticies per no caure en això. Recordo veure'l passar com un cohet supersònic pujant al Mont... qui el va parir!
He tingut un inici d'any molt i molt mandrós... diumenge em vaig anar amb Btt, notícia! des del Novembre que no l'agafava. Amb els Desfrenats vam pujar al Pi de Sant Josep, corriol de Puig Hortós fins als camps de Can Illa i vam remuntar a la pista de Cufí per uns camins molt xulos de la marxa de Serinyà (molt recomanable) pocs km, però "pata negre" Aquesta setmana només he sortit amb la flaca avui a fer un Coll de Canes... De dilluns a dijous em mirava la bici i em fotía mandra. Avui per fí m'ha vingut la motivació hi he pogut sortir. He estat repasant les meves pujades a Canes (700 m de desnivell en 14 km) i és curiós que de les 10 darreres pujades totes han estat entre 58 i 59 minuts... no hi ha manera de baixar temps, quan apreto al principi estic just als 2 darrers km i quan vaig més tranquil llavors s'em fa tard recuperar. De totes maneres és una pujada molt feixuga i llarga, que faig sovint i que ara a l'hivern és interessant ja que la carretera està sempre seca i a mí em motiva molt.
Apala, Lance ! òstia que l'has feta grossa malparit ! De totes maneres, gràcies pel que m'has donat.





dijous, 10 de gener del 2013

NOU ANY, NOUS REPTES

Comença un any molt interessant i intens, ja tenim en marxa la nostre expedició a l'Himàlaia en Btt i en breu ja tindrem via lliure: bitllets d'avió, visats, confecció de la ruta.... Si res no es torça, l'Octubre anirem al Nepal a pedalar al circuit dels Annapurna, unes 12 etapes amb cota màxima de 5400 metres. Un recorregut pensat per fer a peu i on tindrem de trescar bastant amb la bici a l'esquena, que deunostrusenyor ens empari. Després de l'experiència a la India crec que estem preparats per intentar el repte, i el més important, la il.lusió de tornar a Nepal i a l'Himàlaia de nou ja paga la pena tirar-si de caps. Porto la Btt abandonada des del mes de Novembre i ara tindré de començar a fer les paus amb la "gruessa" el primer objectiu que tinc és pujar al Mont per Can Oliveres amb la bici a l'esquena i baixar per Falgars o per Can Trias per començar a patir el que ens espera, de totes maneres, el meu "romance" amb la flaca continúa i el primer objectiu és el que no vaig poder fer al 2012 per falta de dies: Rocacorba - el Mont. La flaca m'està donant molta alegría ja que pedalo dia si, dia no des de fa mig any i em permet estar actiu i sentir-me còmode damunt la bici. No sé que passarà quan agafi la "gruessa" potser s'emprenya de tant temps fent-li el salt, però nois, així és la vida i el més important és fer el que et motiva en cada instant i això ho estic aconseguint intentant fer efectiu la dita tibetana del meu bloc: "El coratge més gran és el de ser feliç"... com un tornabís.

Durbar square de Kathmandú