ANNAPURNA BIKE, OBJECTIU AL SAC

L'expedició al Nepal va estar un èxit i vam poder completar l'aventura. Onze etapes, 325 km i 10.000 metres de desnivell positiu. Vam sortir de Dumre, situat a 400 m d'altitud i vam poder pedalar al 100% fins al poble de Manang situat a 3500 m d'altitud, això sí el 90% del trajecte plat petit i pinyó gran perque us feu a la idea. A partir de Manang va començar el porteig de la bici i vam solventar la situació a l'estil alpí com si d'una expedició alpinística es tractés, o sigui, portejar la bici uns 300-500 metres més amunt, baixar caminant a dormir i l'endemà pujar caminant fins trobar la bici i fer la mateixa operació l'endemà. Aquest sistema ens va permetre no estar parats i aclimatar-nos millor, i a la fi va suposar l'èxit d'assolir el Thorung La de 5416 m, cansats, però amb una aclimatació òptima. Això també ens va permetre gaudir d'un descens increible: 3000 metres de desnivell negatiu en 3 hores... apustuflant.

Bé, un viatge d'un mes no es pot resumir en un post.... van passar moltes coses, però el més important va ser poder gaudir d'un país, Nepal, molt macu i amb una gent magnífica, unes muntanyes molt grans i diferents al que estem acustumats, d'altre banda vaig marxar amb la idea que sería una expedició on l'activitat en bici seria bastant dura i que carregaría molt la bici a l'esquena; encanvi torno amb la certesa que el circuit dels Annapurna, ara mateix amb la nova, encara que dificil pista oberta, és millor en bici que a peu.

Estem preparant un audiovisual amb fotos i videos de l'expedició que pels voltants de nadal estarà a punt. També estic preparant un resum amb km, horaris, ciclabilitat, desnivells, etc de les etapes que quan ho tingui apunt ho publicaré. Si us agrada la muntanya, les grans muntanyes, us agrada pedalar en terreny dur però apte per ciclar i no us fa res un parell de dies de portejar la bici... us ho recomano. El més important, creieu-me és estar bé del cervell...això és el més complicat, l'entreno se soluciona pedalant, el coco però és una altre història.
notícia a el 9 esportiu 

Thorung-La, 5416 metres

Per aquest ordre: Lidia, Eruk, Lato amb en "Pitu" i Marc

HIMÀLAIA EN BICI...posant fil a l'agulla

El projecte que vam engegar fa un parell d'anys va agafant forma. Avui ens em vacunat i ja ho tenim força apunt per marxar a Nepal aquest Octubre. Volem amb el barça! Qatar Airlines: Barcelona-Doha-Kathmandú, ara mateix el més directe i ràpid que hi ha, tot i que la Turkish n'ha tret un de nou fa pocs dies via Estambul.

La ruta que volem fer és la del YAK ATTACK, una de les carreres de Btt més dures del món, però nosaltres anem amb la càmara de fotos i les alforges...Un coll complicat de 5416 metres i uns 4-5 dies de ciclabilitat molt baixa, o sigui... bici a coll, alforges a coll...

Primer farem 4 dies 100% ciclables per pistes des de Kathmandú fins a Besisahar, passant pel riu Trisuli i Ghorka. A Besisahar farem el trekking dels Annapurna, però en bici i serà aquí on trobarem la dificultat del nostre projecte. Passat el coll del Thoung La de 5416 metres un vertiginos descens ens conduirà fins a Jomosom i Pokhara, fi de l'aventura, Comptem fer-ho amb uns 14 dies aproximadament, encara que en aquests tipus d'aventures només saps quan comença...

Aquesta és la ruta del Annapurna Bike Circuit, però nosaltres sortirem des de Kathmandú, o sigui que hem d'afegir 4 etapes entre Kathmandu i Besisahar.
Probablement el trekking dels Annapurna és dels més bonics de l'Himàlaia i un dels que hi va més gent, això si, i van a peu.

CRONICA 3 NACIONS

L'any passat em vaig estrenar en aquesta marxa al cicloturisme i em va agradar molt, tenía de repetir! Vaig sortir el dissabte al matí amb la família cap a Puigcerdà.  Ens trobem a la tarda al breafing en Garrison, Pont, Gerard, Molas, Lidia i un servidor. Ja habiem parlat amb la Lidia que la fariem junts... però a la sortida la reina enlloc... Comencem a pedalar tots plegats direcció Puigcerdà per Martinet, ritme molt ràpid amb una mitja que ronda els 50 km/h, desbocat al principi però al km 25 aproximadament anem agafant el to. Un parell d'accidents, no massa potents semble, i anar tirant amb un grup molt gran on estàs en constant tensió, la veritat, ja tinc ganes de començar el coll i relaxar-me una mica.

Abans d'entrar a la Seu ja veig la Lidia, per fi apareix! i anem plegats fins l'arribada. Agafem un ritme alegre però soportable fins Andorra la Vella a l'avituallament. Quina passada passar la duana a tota llet amb la bici... Parem 5 minuts a menjar meló, sindria, beure i omplir bidons. Ens despedim de la colla i tirem amunt amb un ritme alegre, sense ser mai dur, però constant i no parem fins a dalt el Port d'Envalira. Durant l'ascensió anem trobant coneguts, bé, la Lidia que coneix a tot quisqui, i anem disfrutant d'una escalada molt ben parida, dia assolellat on podem contemplar el fabulós Pic Negre d'Envalira on veig el corredor Central que l'he pujat en un parell d'ocasions i l'esperò Nord, una escalada molt maca en roca ferma, quins records em venen d'escalades i descensos amb esquís d'aquesta zona... El descens fins al Pas de la Casa el fem ràpid i l'ascensió al Port de Pymorent també, el descens llavors es torna més ràpid encara i quan veig el 78 km/h al comptequilòmetres ja m'espanto i redueixo una mica.

Ara bé el tram que em feia més por, els planers dels darrers 15 km. Estic bé i em poso a tirar, al cap d'una estona em giro i darrera meu, a part de la Lidia i porto 8 o 10 ciclistes... apreto una mica i als 2 minuts afluixo de cop i ja tenim un relleu ! als 2 minuts el paio fa el mateix i passo al davant, i així anem tirant. Ho hem fet bé i arribem al darrer km de pujada cansats però amb ànims i cames preparades per fotre-li gas, ja no ens queda res...

Al final ens surten 142 km i 2050 metres de desnivell positiu en 5:13 hores (26,75 km/h)

M'ho he passat molt bé, molt bona conexió amb la Lidia (sort que entrenu) i hem estat intel.ligents en anar en grups bons al planer.

Felicitats a tots els Desfrenats, és una marxa dura i crec que el sol fet d'anar-hi i fer-la ja diu molt del nivell, no oblidem que tots nosaltres som cicloturistes i no pas màquines!

...i diumenge la MONTCAL BIKE !!!

Diumenge dia 16, la XVI MONTCAL BIKE a Maià de Montcal. Personalment no hi podré assistir...fa dos mesos que estic inscrit a la ruta Pirinenca de les 3 Nacions a Puigcerdà, collons quina mala pata! en fi, els habituals ja ho sabeu, els que no hi heu anat mai dir-vos que us encantarà, una gran pedalada: circuits molt ben treballats i organització impecable. Ah! i farà bon dia, sol solet i gass a la burra...serà un gran dia de BTT a Maià!

CONDREU i EL FAR

Sortim de Besalú no massa puntuals...en Pont ha d'inflar la roda, manxa fort però no la reventis carcamal! Fem patxoca i tot: Quim, Gerard, Pont, Molas, Garrison i un servidor...un moment, arriba en Farcy! ja pudem nari! Comencem maricon l'ultim com sempre... massa acelerats. En Farcy que surt poc i s'estrena amb nusatres ens deu maleïr els ossos però tira com un campió. A sobre Castellfollit tirem cap a Sant Joan. Qui va davant tira i que va darrera protesta i passa a davant per portar un ritme més de diumenge tranquil...però encara tira més...un cristu. Vial Sant Jordi i s'afegeix en Sararols...ni ens parem, s'enganxa com pot i gass a la burra, quin començament. Agafem el trencant de la Pinya i fem la Parcelària, Sant Quintí i passem Hostalets d'en Bas fins al trencant que marca l'inici de Coll de Condreu. Ens agrupem força fins al Coll d'Uria on en Garrison s'imposa a l'esprint special que fa amb mí...collons quina potència! ja tiro la tovallola 100 metres abans d'arribar. Ara comença el tram final, més constant i llarg fins a Condreu. Ens escapem en Molas, en Quim i un servidor i posem un ritme alegre, però soportable fins que en Quim i jo ens nem picant i tirant fort, cada vegada més fort, ens nem mirant i de cop...zas! Anem plegats fins al trecant de La Salut, queda el darrer km que és sens dubte el tram més dur de la pujada a Condreu. En Quim s'escapa i ja no puc seguir el seu ritme final, tot i així arribo un centenar de metres darrera seu. Collons quin pedaleo ha imposat...sort que va fent! m'agradat la pujada anb en Quim, un plaer. Arriben al cap de mitja hora p tres quarts en Garrison, en Molas, l'Albert, en Pont i en Gerard...bueno, 5 minuts mal contats, no cardem... En Farcy tenia de ser a Besalú a 2/4 de 12 i m'ha trucat que gira al trencant de La Salut. Anem cap al Far, no hi habia pujat mai en bici, val la pena: ràpid, ben parit i amb una vista espectacular: Pirineu, Garrotxa, tota la Vall del Fluvià fins les Illes Medes, un premi. En Gerard diu que no està fi i que vol na de cadaver, no m'estranya, en Sararols encara no ha suat. La baixada és fa ràpida com és d'esperar i tornem per Olot i Besalú. En Gerard ha abandonat el cadàver que duia i va a tot gas, en Pont a trencat el cable del frenu de darrera i en Sararols que baixa amb nosaltres a arreglat la cala i no va descalç. Probem de fer relleus una mica en seriu... i ja us podeu imaginar quin fracàs, ja podem practicar de veritat sino nirem sempre com caballs desbocats.

Bona ruta i 100 km més a l'agenda. Bon entrenu pel 3N

apala! hastaluegulukas!

Santuari d'el Far

Coll de Condreu

en Gerard fent de cadàver assegut al Far

ESQUIVANT L'AIGUA...

Semble que el diluviu universal no s'acaba... i ja cansa! Passat Remences he pedalat bastant, esquivant l'aigua i només em vaig mullar un dia baixant de Batet. Diumenge passat amb els Desfrenats anar buscant camins per la Desfrenada també em vaig mullar i molt... però als peus, ala! anar travessant rius i rieres amb l'aigua a mija clavia, es lo que té la Btt i sortir amb senglars, això sí, vam riure a cabassos sobretot quan en Quim va rebentar i al cap de 2 minuts i va tornar...en Marc va trobar la pua!!! collons quina pua!

Avui he pedalat amb dues màquines que m'han deixat baldat: la Lidia i la Surià a la Mare de Deu del Mont. Hem sortit amb la Lidia de Besalú i hem pujat per Beuda, el cel seré però ja es veien a la llunyania uns núbols d'aquells tamt lletjos. Com si res, a partir de la primera paella de veritat, parem de xerrar i gass i amunt, la tornem a petar a Rocapastora una estona, però aviat tots dos callats  i na patint, m'acabo d'adonar que tinc que canviar pneumàtic del darrera, em patina a les pendents de més del 12% amb la carretera humida...ai el descens! Comença a fer fred de debó i just quan veig la paella d'Espinau trobem la Nuri que baixa (ella ha sortit de Figueres i ha pujat per Cabanelles) ens torna a acompanyar al cim i la petem una curta estona, fa fred, a dalt el Mont. Baixem plegats amb cuidadin palandrin! carretera humida i un fred de peus i mans que no sentia des del Desembre! arribem a Cabanelles i ens despedim de la Nuri que torna a Figueres, nosaltres tirem cap a Crespià, Esponellà i Banyoles. Volta a l'Estany de rigor i pujada de la Creu Roja fins a Besalú. Algun dia ens enganxarà un aiguat que tindrem de tornar en barca...
Besalú - El Mont: 1:28

Apala! a entrenar que aviat s'acosta el 3 Nacions!

Esperem que al Juny el temps sigui més generós, amén. Ala! neu a posar un ciri a Sant Libradu!!!

El Mont, jugant amb el temps...

En Quim i en Xevi buscant la pua...

REMENCES

Ens trobem al bar sport a fer el café... tot són nervis i ganes que comenci ja la cursa. Aparquem a les naus que hi ha a la rotonda dels tunels de bracons, en Gerard que és el gat vell de remences així ho prepara. Molt d'ambient ja a l'aparcament i molt impressionant a Sant Esteve, 3000 ciclistes fan patxoca. En Quim, en Marc i la Lidia fan la llarga...amén. Els humans que fem la curta: en Molas, en Pont, en Gerard, en Garrison, en Sararolsm en Farcy  i un servidor. Sortim plegats i travessem Olot pel centre, tot controlat (carrers tallats, així com els ports) alegres però tampoc desbocats, això sí, anem adelentant gent, em sortit molt al darrera. Quan comença el Capsacosta ja vaig sol i contacto amb en Jordi, anem tirant cadascú al seu ritme. S'em fa molt agradable el Capsacosta, me'l coneg bé i l'he pujat tranquil però sense tonteries, al darrer km dono més gas per tal d'agafar un grup que m'ha semblat interessant per arribar a Ripoll. Mala elecció, porten un ritme bastant frenètic i no puc seguir-los. En Jordi contacte amb mi i arribem amb un grup petit a Ripoll, trobem un accident abans d'arribar a Ripoll que m'entren ganes de plegar...però nois, la bici a velocitat alta i en grup porta nalauradament a caigudes freqüents. Em trobo molt bé i pujo alegre el primer tram del port. A l'avituallament m'enganxo amb 5 ó 6 que tiren fort al planer i em va de collons. Un cop arribat a Vallfogona pujo els 4 km molt ràpid, concient que és el darrer cartutxo i tindré 14 km de baixada per recuperar. El descens una mica salvatge amb un grup de 7 ó 8, el comptequilòmetres marca 72 km/h però em sento segur i feliç com un tornabís... ep! veig la Lidia i anem junts una curta estona, la veig molt bé i això també m'anima, ella fa la llarga i l'he vist ben preparada per pujar Bracons, apala! gass i que vagi bé. A la corda segueixo amb un grup de 8 o 10 que el final només aguanta un i jo al ritme que anem...queda poc i fem relleus cada 30 segons fins l'arribada. Collons, avui el cor semblava una ballarina de flanmencu... estic satisfet i tinc una gana i una set que en breu quedarà recompensada. Organització impecable, crec que poc millorable, un aplaus!

Felicitats a tots els Desfrenats, els de la curta hem arribat tots en un quart d'hora de marge, o sigui que molt bé. Però els de la llarga si que us felicito (i no us canvio les cames...ara)... tot un repte,  us aplaudeixo. L'any que bé si estic com ara....segur que m'hi apunto.

Temps:
3:03 hores (31,13 km/h) 41 de 296 (Cat. C) i  215 de 1313 (General) diploma d'OR

MARATO BTT CAP DE CREUS

Feia 1 mes que no agafava la btt...només caretera. El divendres vaig a fer un coll de Bruc per can Costa per trobar sensacions. Agafo la rígida i vella Conor (que només queda el cuadre d'origen) i decideixo al final posar rodes de 2.0 i treure els semi slicks de 1.75, també retallo una mica el manillar, me'l trobo massa ample. El diumenge és el gran dia, em feia molta il.lusió fer la Marató del Cap de Creus per la singularitat de la prova: és per equips, sense marques enlloc (et donen el track i a seguir gps) i el paisatge esplèndit de la zona. Això sumat a que feia equip amb la Lidia va fer que hi anés molt animat.

 

Prop de 60 equips prenem la sortida que és neutralitzada prop de 4 km fins travessar Roses, agafem una primera pista per arribar a l'asfalt de la volta al Pení i la travessem per continuar pujant probablement la pujada més forta, però molt assequible i nois, tot just comencem: cames fresques i gass a la burra. Pistes i camins 100% ciclables i molt ràpids, un petit tram d'arrossegar la bici en un costerut llom i ens plantem a El Port de la Selva. Aquí tenim una errada de navegació i perdem uns minuts i 2 km extre, al final trobem el camí bó i comencem a pujar amunt fins a les muntanyes que donen accés al descens cap a Cadaqués. Travessem Cadaqués pel centre i fem la bonica pujada de les cases blanques on es gaudeix de les millors vistes amb Cadaques i el mar als peus. Una pista molt ràpida i ja coneguda d'alguna sortida amb els Desfrenats ens deixa a Cala Jóncols on ja no hi ha cap invent extrany: cala Montjoi, el Bulli i Roses.

El millor el tram fins a El Port de la Selva i la zona de Cadaqués. La part final de Jóncols a Roses massa evident i aborrit, però entenc la complexitat de la marxa. Molt bona ruta, al revés molt dura em semble.

Al final ens han sortit 77 km i 1700 metres de desnivell positiu repartit en 4 pujades i 5 hores damunt la bici.

Si algú vol fer-la trobarà el track aquí 

 

apala! i diumenge...Remences!

 

LES GOGES

He arribat molt bé a les Goges i em feia molta il.lusió fer-la, de fet era tant sols la meva segona marxa cicloturista, prop de casa i camí conegut. Abans amb la meva mentalitat hagués anat a fer la llarga, però tinc un altre visió de les marxes ara mateix: curta a disfrutar o llarga a patir... a disfrutar! Sortim puntuals de Besalú... buenu... en garrison esmorça i es posa el traje de luces dins el cotxe. Sortim davant el pavelló cap a Melianta i al pla de Martís els mossos paren la cursa, els calents de davant em semble que han estat apunt d'atropellar algun cotxe... no em d'oblidar que és una cicloturista, que tothom dóna tant com pot, però nois amb seny... Anem molt agrupats i la roda del davant d'en Garrison s'enganxa amb el meu canvi: raids petats i llanta reventada...collons quin panorama, la veritat és que ens la podiem fotre forta. Malauradament en Garrison ha d'abandonar, ara qui ens estirarà? em sap greu company. Anem tirant a bon ritme amb en Gerard i a la pujada sobtada de Cabanelles em salta la cadena i el canvi falla...em quedo sol, però per uns instants m'he sentit important al pilot: una fregoneta és para desegida, baixa corrents un mecànic amb la caixa d'eines i m'arregla el canvi (uns 10 minuts) arrenco i comença la meva aventura en solitari, les pulsacions a tope a veure si puc pillar en Gerard...a la pujada de Vilademires atrapo la Lidia i anem unts una estona, ella fa la llarga amb dues mosses que van darrera seu a uns metres. Al final la deixo i tiro un altre cop, pulsacions a tope. Quan passo per Maià veig en Pere de Pedal Maià que em saluda des del balcó i això m'anima molt. Des que he deixat la Lidia vaig sol en tierra de nadie...a la pujada a Coll de Jou adelanto a 10 o 12 ciclistes i de sobte em torna a saltar la cadena... m'adelanten de nou però m'enganxo a ells i els adelanto un altre cop baixant de Beuda...baixo molt gambat de Beuda a Besalú, d'en Gerard ni rastru. Ara veig el seu pare que tira fotus amb en Paco Botei a can Sanz i torno a cardar gas... he d'atrapar el teu fill! Al final crec que el veig i m'uneixo a ell prop del pomt de Burró, el mal parit va ben acompanyat... un parell de noies guapes i un paio amb unes cuixes com pernils que tira del grup. Al desviament de la llarga quedem menys i anem força alegres de ritme, també hi ha en Vilar de Serinyà que li fan de suport: fotos, bidons...quin nivell! A la rotonda del trencant de Santa Pau em patina la roda i quasi acabo a la cumeta...quin sust! Ara agafo un ritme alegre però que em va molt bé, em coneg la pujada de Can Xel i això es nota. S'ha afegit un paio a roda d'en Gerard de Molins de rei que també li va bé el nostre ritme...relevos nada, però tampoc calia. A Sant Miquel de Campmajor...paaa! rebenton a la roda del davant...com diria en Jepi: sort que no hi ha els pinyons! L'arribada per l'estany en Gerard agafa un ritme trepidant que em costa seguir, però ara ja tot si val. Al tram final m'ha deixat passar primer a l'arribada, tot un detall. El malparit però, ja ha calculat que amb el xip es posicionaría davant meu. Al final 4 hores justes i una mitja propera a 27km/h que per nosaltres els mortals està prou bé. I el més important, ens ho he passat molt bé. Ara Marató del Cap de Creus amb la Lidia i llavors Remences !

UNA DE NEU...PRIMAVERA

Després d'uns dies carregat de bicicleta avui he trencat per poder agafar motivació de nou. Diumenge 110 km per l'Empordà,, dimarts coll de Condreu, dimecres Capsacosta... necessitava un canvi. Avui he pujat amb la Lidia a Vallter a fer esquí de muntanya, bona ruta, bona neu i bon temps! Hem deixat el cotxe dalt l'estació i hem enfilat fins a Marmotes, Coll de la Geganta, estanys de Bacibers i amunt fins dalt. Ja veia que seria un gran dia, la neu dura del vessant nort contrastava ja amb la transformació de la neu als vessant Sud, i així ha estat: la pala de Bacibers ha estat un plaer: neu primavera sense pedres enlloc i fàcil, fàcil de conduïr. Tot seguit hem enfilat pel vessant Nort Oest de Bastiments fins el cim. La pala de Bastiments també estava perfecte i el descens un plaer. De totes maneres si la meteo continua igual tindrem de matinar més o ja es transformarà de primavera a pasta... de boniatu...jeje

Ara a preparar les Goges la setmana que bé i començar a entrenar pel Remences, a part d'això tinc ganes de començar a preparar la bici pel viatge a Nepal i començar a carregar la bici a coll per entrenar pel que ens espera a l'Himàlaia.

pujant a Bacibers

posant pells per pujar Bastiments

Cim de Bastiments

Cim de Bacibers

a la creu de Bastiments

CICLOTURISME EMPORDANÉS

Avui he sortit sol en plan cicloturista, a rodar planer i conéixer país. La bicicleta et dóna molt, es podria definir com a turisme actiu, a vegades molt actiu. Entrenes mentre observes el territori i ho fas a una velocitat que et permet fer quilòmetres i per tant conéixer prous espais per entretenir la teva activitat física. Amb la velociat d'un cotxe no et permet visualitzar i a peu no et permet desplaçar-te massa. Un aplaus per la bici! Surto de Besalú cap a Banyoles, dóno la volta a l'Estany on sempre trobes carreterus, caminantes i alguna btt que travessa la carretera per enfilar camins, sens dubte fa goig Banyoles en aquesta faceta. Passo la xocolata Torres fins a Cornellà de Terri per arribar a Medinyà on agafo la NII per trencar cap a Cebrià, Sant Jordi Desvalls (on he vist algun control de la marxa en BTT i que avui hi anaven els Desfrenats, a mí m'ha fotut mandra...), Jafre i Verges. Arribo a l'Armentera i Sant Pere Pescador, Vilamacolum i Vilamalla. Vaig direcció Girona per agafar la carretera d'Ordis on faig la primera parada a menjar un plàtan i aixecar el cul de l'assientu que el tinc enrrampat. Arribo a la N260 passo Navata, Can Vilar i cap a Besalú. En total 105 km en 4 hores, he passat per 5 comarques: Garrotxa, Pla de l'Estany, Gironès, Alt i Baix Empordà. Bon entreno rodador per encarar les Goges i la Remences i un matí de tursme actiu ineressant on destaco la IX Cavallada que feien a Sant Pere Pescador: els carrers plens de cavalls engalanats, amb carretes, gent pels carrers i que estaven tallats per aquesta diada... he tingut de donar tres voltes al poble per trobar la sortida. També m'ha impressionat el contrast del Montgrí amb la blancor del Canigó i tota la serralada del Pirineu Oriental des del Costabona al Puigmal, blanc, blanc. Espero trobar un dia la setmana que bé per fer un Bastiments i Bassibers amb esquís, ara val la pena aprofitar-ho.

apa-la, habemus diumenjus a tope!

Nepal.. ja ens espera !!!

LA "PRUFESSÓ", OJU PALIGRU...

Des del darrer post han passat moltes coses: habemus papa, una altre Salve al sac, pedalades varies i ara arribo de Bastiments amb esquís de muntanya... Amb la Lidia vaig tornar a pujar a Rocacorba i amb en Gerard vam fer la volta Olot - Banyoles. Vaig assistir també a la marxa de Fontcoberta, molt ben parida, tot i que pel meu gust i estil massa trencacames i cap pujada llarga...Pla de l'Estany... 

Ja tenim papa... i sudaca, tot i que per molt de twiter que diguin continuen com els indius amb senyals de fum "fumata blanca, habemus papa" Com cada any a la Plaça per la processó dels Dolors a escoltar La Salve, collons quin nivell! la veritat es que només hi ha dues circumstàncies a l'any que em posen la pell de gallina a Besalú: El Cant de La Salve i la Principal de la Bisbal tocant Sardanes a la Plaça per Sant Prim. Sempre m'he preguntat com collons un cop s'ha acabat la Salve no es pot aplaudir... vestes i més vestes fent callar la gent, no es pot ni respirar... per l'amor de Déu!... un aplaus si us plau ! Vaig veure una imatge dantesca: una vesta fent callar una criatura que devia tenir 2 anys...quan va beure el de la vesta encara plorava més... si algú té un atac de cor a la plaça quan es canta la Salve: primer es canta i quan s'acabi ja avisarem el metge...o a la funerària... habemus idiotus.

Parlant de prufessons, avui n'he viscuda una de molt més interessant: la prufessó de pujar a Bastiments amb esquís. Hem sortit del parking del Xalet del Pastuira amb la Lidia i en dues hores ens hem plantat al cim de Bastiments, ens esperava l'Eruk i la Ruth a dalt. Potser una vintena d'esquiadors i una altre vintena de "caminantes" eren allà dalt. Una boira de collons, però gass fins a dalt. Sort que els bombers (suposut) tips de recollir gent han posat banderes a la pala per no perdre el rumbu. Bona feina !

Pic de Bastiments (Ull de Ter)

DEUNOSTRUSENYOR M'HA CASTIGAT...

Des del Gener de 2012 no habia estat 8 dies sense pedalar...tot va començar en una ruta magnifica en btt per la zona de Sant Miquel de Coma de Roure (fumata blanca, habemus papa, com podeu veure a la foto) una ruta senglar made in Kel, maca, maca, maca. Hi vaig anar amb la Conor i semi slicks de 1.75... algun revés en els descensos tècnics sense conseqüències, però amb molt bona nota per la bici que estava parada des del maraton de los monegros de 2012. Molt bones sensacions amb la nova suspensió, canvi, pedalier, frens.. ho estrenava tot meys el cuadro...A la darrera trialera quasi hi deixo un ull i mitja orella en una branca... va anar de menys d'un pam. Els entrenus a Olot anaven perfectes i queien 2 colls i dues parcelàries per setmana fins que faltaven 3 dies per la cursa dels ports del maresme que vaig parar per recuperar forces per la carrera.... A partir d'aquí Deunostrusenyor em va castigar.... mal de cap, de coll, d'esquena... però optimista de meva cap a Calella a l'Hotel per començar la cursa. Estavem en un alberg municipal regentat per un indiu que no entenia català ni castellà...No em vaig ni aixecar del llit, quina ràbia. En fi, avui, després de 8 dies al paru he agafat la flaca per començar a rodar... a veure si treuen la fumata blanca d'una vegada i em treuen el càstig del meu miting a l'altar... he pujat a Olot, llavors la Parcel.lària fins al final passant pels Hostalets, Les Preses i tornar. En total m'han sortit 72 km en 3 hores justes. M'he trobat bé, les pulsacions no pujaven gaire i les cames pesaven una mica però estic satisfet. 

A partir d'ara el meu repte és posar-me a to i comenar a rodar i fer alguna ruta pensant amb el Nepal, que entre pitus i flautes l'Octubre s'acosta...encara queda però allà no valdràn excuses i he d'estar al màxim per gaudir de nou a l'Himàlaia.

 amén

BTT, TERRITORI GALCERAN's

A plogut bastant des del darrer post. He anat entrenant entre setmana a la meva zona preferida: Condreu i Canes amb la flaca. Amb en Gerard vam fer la classica de les clàssiques: Besalú, Banyoles, Girona, Olot, Besalú (per les Encines) son 110 km molt i molt alegres de bicicleta. Hem va venir un pajaron xim pom a l'entrada d'Olot, deu ser culpa d'en Gerard... em té mal d'ull, cada vegada que sortim junts me la carda....La pata negre sens dubte va ser la sortida del dimecres (lu que té poder fer festa quan vols i tenir companys al paru, ep! amb carinyo, ojalà hi hagi d'anar sol entre setmana per culpa vostre!) vaig quedar amb la Lidia però en Kel Galceran ja tenia la ruta muntada, un plaer tú, ala, a roda que ja faràs de senglar. Hem temia passejar la bici pel bosc, però... la meva sorpresa va ser que en cap moment s'habia d'anar a peu, algun tram de pujada, però insignificant. El descens només té un qualificatiu: orgàsmic! un parell de km 100% ciclables de corriol molt ràpid i divertit, un luju! La ruta la trobareu al seu bloc i al wikilog, a grans trets va ser: Besalú, Burró, Sant Jaume, cementiri, Montagut, camí del Cos, descens a la pista de Sant Eudald, Sant Eudald, Planseslloses i descens a la pista de Sadernes, pont del Llierca, camins de Tortellà, Argelaguer, Besalú... Hi és que sortir amb un Galceran, ta li carda en Kel, l'Angel o en Willis... tens festa assegurada.

Ja tinc la Conor arreglada i apunt per anar al Nepal: frens nous, pedalier, canvi, forquilla...15000 km i sembla nova....quin carinyu li tinc !

 

Sant Eudald

Uaaaaaaaaaaaaaaah!!! pujant a Condreu

RETORN A LA BTT i BENVINGUDA A L'ESQUI

El diumenge vam xalar de valent! un total de 12 beteterus desfrenats vam sortir a fer corriols dels xulos! en Kel, alies senglar, ens va muntar una ruta magnífica: curta però intensa, molt de corriol ciclable i ambient 100% btt de senglar. Anem cap a l'Hotel de Sant Ferriol per travesar el Junyell i a la primera paella d'esquerres agafem el camí que ens porta a Coll Salom, amb el fang, una mica complicat però del tot ciclable a excepció d'un escalo a mig camí i la part final, només apte per cracks (que ja n'hi habien i així van demostrar-ho) El descens de Coll Salom ens vam perdre amb en Gerard, en Garrison i en Pont. Va ser més una tocada de collons pels que ens esperaven a can Jofre, ja que nosaltres (tot i perdren's) vam gaudir del magnific camí del Gr fins a la pista i tot seguit del corriol de l'antic Gr fins retrobar-nos amb la colla a Can Jofre. Una pista de molt bona traçada ens portà al Ser i tot seguit vam enfilar una pista nova fins la Bruguera, les granges i Besalú. Molt bona ruta, amb sec magnífica i humida com la vam fer, dura i complicada, però no menys interessant, un 10 pel senglar d'en Kel.

Avui per fí m'he estrenat esquiant, ja era hora: 7200 meres de desnivell en 14 magnífiques baixades a La Masella en una prova ski test 2014, alguna alegría em de tenir els profesionals del tema... esquiar entre setmana, sense gent i a sac amb esquís de la temporada 2014. Hi habia 20 cm de neu nova i una temperatura ideal per esquiar, uns -3º, sense vent i amb visibilitat total. Gran dia d'esquí!

diumenge btt

dilluns esqui

QUO VADIS LANCE?

Indignat, trist, xafat, casumdena! Ara que feia tants anys que tenia un heroi, un paio que la veritat, em queia molt bé, no sé perque però inclús quan ja era clar el seu dopatge em costava creure-ho i fins i tot esquivaba les noticies per no caure en això. Recordo veure'l passar com un cohet supersònic pujant al Mont... qui el va parir!

He tingut un inici d'any molt i molt mandrós... diumenge em vaig anar amb Btt, notícia! des del Novembre que no l'agafava. Amb els Desfrenats vam pujar al Pi de Sant Josep, corriol de Puig Hortós fins als camps de Can Illa i vam remuntar a la pista de Cufí per uns camins molt xulos de la marxa de Serinyà (molt recomanable) pocs km, però "pata negre" Aquesta setmana només he sortit amb la flaca avui a fer un Coll de Canes... De dilluns a dijous em mirava la bici i em fotía mandra. Avui per fí m'ha vingut la motivació hi he pogut sortir. He estat repasant les meves pujades a Canes (700 m de desnivell en 14 km) i és curiós que de les 10 darreres pujades totes han estat entre 58 i 59 minuts... no hi ha manera de baixar temps, quan apreto al principi estic just als 2 darrers km i quan vaig més tranquil llavors s'em fa tard recuperar. De totes maneres és una pujada molt feixuga i llarga, que faig sovint i que ara a l'hivern és interessant ja que la carretera està sempre seca i a mí em motiva molt.

Apala, Lance ! òstia que l'has feta grossa malparit ! De totes maneres, gràcies pel que m'has donat.

NOU ANY, NOUS REPTES

Comença un any molt interessant i intens, ja tenim en marxa la nostre expedició a l'Himàlaia en Btt i en breu ja tindrem via lliure: bitllets d'avió, visats, confecció de la ruta.... Si res no es torça, l'Octubre anirem al Nepal a pedalar al circuit dels Annapurna, unes 12 etapes amb cota màxima de 5400 metres. Un recorregut pensat per fer a peu i on tindrem de trescar bastant amb la bici a l'esquena, que deunostrusenyor ens empari. Després de l'experiència a la India crec que estem preparats per intentar el repte, i el més important, la il.lusió de tornar a Nepal i a l'Himàlaia de nou ja paga la pena tirar-si de caps. Porto la Btt abandonada des del mes de Novembre i ara tindré de començar a fer les paus amb la "gruessa" el primer objectiu que tinc és pujar al Mont per Can Oliveres amb la bici a l'esquena i baixar per Falgars o per Can Trias per començar a patir el que ens espera, de totes maneres, el meu "romance" amb la flaca continúa i el primer objectiu és el que no vaig poder fer al 2012 per falta de dies: Rocacorba - el Mont. La flaca m'està donant molta alegría ja que pedalo dia si, dia no des de fa mig any i em permet estar actiu i sentir-me còmode damunt la bici. No sé que passarà quan agafi la "gruessa" potser s'emprenya de tant temps fent-li el salt, però nois, així és la vida i el més important és fer el que et motiva en cada instant i això ho estic aconseguint intentant fer efectiu la dita tibetana del meu bloc: "El coratge més gran és el de ser feliç"... com un tornabís.

Durbar square de Kathmandú