dilluns, 17 de juny de 2013

CRONICA 3 NACIONS

L'any passat em vaig estrenar en aquesta marxa al cicloturisme i em va agradar molt, tenía de repetir! Vaig sortir el dissabte al matí amb la família cap a Puigcerdà.  Ens trobem a la tarda al breafing en Garrison, Pont, Gerard, Molas, Lidia i un servidor. Ja habiem parlat amb la Lidia que la fariem junts... però a la sortida la reina enlloc... Comencem a pedalar tots plegats direcció Puigcerdà per Martinet, ritme molt ràpid amb una mitja que ronda els 50 km/h, desbocat al principi però al km 25 aproximadament anem agafant el to. Un parell d'accidents, no massa potents semble, i anar tirant amb un grup molt gran on estàs en constant tensió, la veritat, ja tinc ganes de començar el coll i relaxar-me una mica.
Abans d'entrar a la Seu ja veig la Lidia, per fi apareix! i anem plegats fins l'arribada. Agafem un ritme alegre però soportable fins Andorra la Vella a l'avituallament. Quina passada passar la duana a tota llet amb la bici... Parem 5 minuts a menjar meló, sindria, beure i omplir bidons. Ens despedim de la colla i tirem amunt amb un ritme alegre, sense ser mai dur, però constant i no parem fins a dalt el Port d'Envalira. Durant l'ascensió anem trobant coneguts, bé, la Lidia que coneix a tot quisqui, i anem disfrutant d'una escalada molt ben parida, dia assolellat on podem contemplar el fabulós Pic Negre d'Envalira on veig el corredor Central que l'he pujat en un parell d'ocasions i l'esperò Nord, una escalada molt maca en roca ferma, quins records em venen d'escalades i descensos amb esquís d'aquesta zona... El descens fins al Pas de la Casa el fem ràpid i l'ascensió al Port de Pymorent també, el descens llavors es torna més ràpid encara i quan veig el 78 km/h al comptequilòmetres ja m'espanto i redueixo una mica.
Ara bé el tram que em feia més por, els planers dels darrers 15 km. Estic bé i em poso a tirar, al cap d'una estona em giro i darrera meu, a part de la Lidia i porto 8 o 10 ciclistes... apreto una mica i als 2 minuts afluixo de cop i ja tenim un relleu ! als 2 minuts el paio fa el mateix i passo al davant, i així anem tirant. Ho hem fet bé i arribem al darrer km de pujada cansats però amb ànims i cames preparades per fotre-li gas, ja no ens queda res...
Al final ens surten 142 km i 2050 metres de desnivell positiu en 5:13 hores (26,75 km/h)
M'ho he passat molt bé, molt bona conexió amb la Lidia (sort que entrenu) i hem estat intel.ligents en anar en grups bons al planer.
Felicitats a tots els Desfrenats, és una marxa dura i crec que el sol fet d'anar-hi i fer-la ja diu molt del nivell, no oblidem que tots nosaltres som cicloturistes i no pas màquines!


2 comentaris:

  1. ostia si!!!!!!!!!!
    quin nivell tu, ara ho canvio... ja em semblava que feia la cronica molt depressa... merci rei

    ResponSuprimeix