QUE GRAN ÉS EL MONT !

Amb la idea d'acompanyar a un company de dues rodes, que per cert, encara no ens coneixem... coses de la xarxa, a fer una ruta al Mont, avui he anat a veure camins que si bé coneixia, no habia empalmat mai d'aquesta manera. Ha sortit una ruta molt interessant per anar al Mont, sense massa asfalt apart dels 10 km obligats de pujada des de la pista de coll Sacreu fins al cim. He anat reseguint el Fluvià per la Confiança, la Salida i can Vila per agafar la pista que puja a Caixàs pels jaciments. Travesso la carretera (m'ha fet mandra fotre'm a dins el túnel per no creuar la carretera) i em dirigeixo cap a Santa Magdalena, pujo pel corriol que hi ha tant xulo i que vam passar-hi per la Montcalbike, amb la trista sorpesa que ja no hi ha corriol xulo... ara és pista, collons ! bé, passo davant l'esglèsia i agafo el camí que surt a la primera paella per arribar a ca n'Alzina i pujo a Coll Sacreu fins a la carretera de la Mare de Déu del Mont. Faig els 10,5 km d'asfalt fins al cim. La vista avui és esplèndida: la plana de l'Empordà amb les Salines, el pantà de Boadella, el Pení i el Golf de Roses... el Montgrí, l'estany de Banyoles i Rocacorba... la vall del Fluvià amb Besalú i tots els pobles de la vall... el Puigsacalm, el Gra de Fajol i el Bastiments a la llunyania, amb el Costabona a un costat i el Puigmal a l'altre... el Pedraforca semble el vigía de tant bonica estampa. Llavors més a prop, el Comanegre, els ferrans i Bestracà... més aprop la Calma i Malveí amb Sant Miquel de Coma de Roure vigilant de prop Espinau i la Tossa, el Bassegoga magestuós com sempre i quan faig la darrera paella a 200 metres del cim, el Canigó em somriu mentre Mossen Cinto, inmòbil, s'ho mira des del cim (que poc m'agrada l'estàtua de Mossen Cinto... per la seva ubicació i posat, perdoneu, però algú ho habia de dir !) Que gran és el Mont !!! Amb les piles carregades de tant bones vistes ni m'en recordava de l'asfalt... però ara, ara cuidao ! que la trialera de Falgars comença xunga! Els primers trams són per acostumar-se al que ha de venir... un parell de paelles de mal fer amb algun peu a terra i avall, la veritat feia molt temps que no hi baixava i la trobo més ciclable que abans... es nota que hi passen cavalls. El problema és que han obert moltes pistes de desboscar i em costa trobar la que porta a Falgars...ara tiro avall per la carretera que he pujat durant poc més d'un km per agafar el camí de Segueró. Aquest és un tram ciclable però molt tècnic a trams, sobretot a l'inici, no per la pendent, sino per les pedres sueltes que sumades als arbres i al pendent... és millor no parar, sense córrer pero amb ritme. Cap al final el camí és d'una disfrutada extraordinària. Arribo a Segueró, m'en vaig a Beuda, font de la Quera i coll de Jou, can Terrades i Sant Domingo de Palera. Ara m'arribo a Can Lletanis per agafar la trialera de Can Met Riu, túnel d'en Racó i cap a casa.

Total: 51 km i 1350 metres de desnivell positiu en 3:40 h (14,4 km/h)

Monestir de Sant llorenç de Sous, molt a prop del cim de la Mare de Déu del Mont

LES VAQUES PASTUREN I ENSENYEN EL CUL...

A 2/4 de dues agafo el cotxe i m'arribo a Sant Privat. Aparco al camp de futbol, el traje de luces i nári! l'objectiu és evident: Collfred. Són 14 km i 1000 metres de desnivell amb petits trams que arriben al 20% i molts que superen el 15%... comença suau, però desseguida es comença a empinar i quan semble que ve un repós encara trempa més... la veritat del km 2 al km 5 si no pedales... quasi que recules. Al km 6 aproximadament la cosa es fa més soportable ja que hi han reposos i algun petit descens, que no ens enganyem, encara emprenya. Durant tota la pujada i tota la baixada no he trobat ningú, increible ! algun rapinyaire, una guilla que m'ha travessat la carretera a 50 metres i tal i com deia la Trinca: les vaques pasturen i ensenyen el cul...

Ja hi habia pujat a Collfred fa un parell d'anys quan vam pujar al Puigsacalm (pedalant) i vam baixar pel camí dels matxos (que per cert, s'ha de ser matxote per baixar-hi) però anabem relaxats i amb altres objectius, pujar-hi com entreno és molt diferent, però tinc clar que hi tornaré.

Ha estat un entreno molt dur els 6km primers i més relaxat a la resta, impresionant de paisatges i bestiar, avui inclús es veia el mar que contrastava amb la neu a la cuneta. Descens per allà mateix que a les 4 començo a treballar i encara he de dinar.

Total: 29 km i 1000 metres de desnivell en 1:53 hores.

Comparativa Covadonga (Asturies) amb Collfred. Com s'aprecia al perfil, tant sols el tram final cedeix envers aquest famós coll asturià.

APA! CULOT CURT I CAMES DEPILADES !

Collons amb el mes de Febrer! si t'agafa una mica la mandra coincidint amb les temperatures dels darrers dies... ni plat petit, ni abrigat, ni òsties ! que al llit si està molt bé. Semble però que anem sortint del túnel amb l'arribada de la normalitat meteorològica. He estat esquiant aquests darrers diumenges i encara m'en queden uns quans, o sigui que pedalar poc, només entre setmana. Tot i això he pujat un parells de cops a Xenacs la darrera setmana i un parell de rutilles curtes per buscar camins a la zona del Burró i Sales de Llierca. Avui però he anat a fer un coll de Bruc (feia una setmana que no hi anava) i a dalt al Puig Cornador m'he trobat un jove biker de Besalú amb el maillot dels Senglanassos. Hem baixat plegats per la trialera de l'ametller i com que teniem temps hem anat cap al torrent de Castilla, hem travessat el Junyell i cap al Pi de Sant Josep. Un cop a dalt hem anat al Puig Hortós i hem baixat per les granges fins a Besalú.

La setmana que entrem semble que serà bona i tinc la intenció de pujar un dia a Collfred i un altre dia a Bracons. Plegant de treballar a 2/4 de dues i començant a les 4 de la tarda tinc un temps preciós per aprofitar per pedalar des d'Olot amb la meva supermegabiciconor de rodes primes (àlies "la india"), i la veritat, la temperatura a aquesta hora és ideal per pedalar en aquest mes de baixes temperatures. De cares al divendres m'han vingut ganes d'anar a fer la nova pista del Torn, cada vegada que miro el bloc d'en Willis m'agafen ganes d'anar-hi. La meva idea és pujar per Sant Ferriol o coll de Bruc, planells, serra del Mor, Can Jou, el Torn i tornar pel coll de Guixeres i el Pi de Sant Josep per can Illa, serà una ruta durilla però crec que pot ser molt interessant i "pata negre", a veure si aparco definitivament la mandra, culot curt, cames pelades i gas!

Sortint del túnel del fred

CONTRASTOS D'HIVERN

Feia temps que no resseguía el fluvià i avui m'hi he posat de caps. He fet una ruta molt variada, molt ràpida i també inèdita per mí en el seu recorregut global. He sortit a l'hora que toca ara mateix: les 10 del matí. He buscat un inici ràpid per escalfar les cames i rodar. Travesso el pont vell i pujo per la creu de campanyà seguint el Gr cap al Junyell, can Roset a buscar la divertda trialera del pont del Ser. Ara travesso cap a Serinyà pel corriol que surt al cementiri. Tinc ganes de rodar, o sigui que agafo l'asfalt ràpid de Martís fins a la pista que va ha sortir a la Central i cap Esponellà. Faig el feixuc, però curt tram de carretera fins a Crespià i pujo a Sant Bartomeu per baixar de nou al Fluvià, que per cert, està preciós i amb molt cabal. Agafo la pista de la dreta que passa pels jaciments i que porta a la cruïlla de la carretera a Caixàs i l'Incarcal. Un cop travessada la carretera, el paiatge que em bé a partir d'ara és completament diferent al que havia vist fins ara, un contrast molt interessant i que et fa pedalar millor ja que la diversitat del paisatge sempre et dóna un plus d'alegría a les cames. Pujo a Santa Magdalena, no em puc estar de pujar-hi ! llavors baixo pels tobogants que estan perfectes i rapidíssims i tiro avall fins a baix, passo per la Guixera i enfilo a Coll Sacreu fins a la carretera de la Mare de Déu del Mont. La temperatura és molt bona per pedalar tot i que comença a bufar un vent fort, encara que gens fred. Arribo a Beuda i cap a la Quera per trencar a coll de Jou fins a Sant domingo, can Lletanis i baixo per la trialera de Can Met Riu per posar una cirereta a una ruta que us recomano molt: ràpida, variada i amb grans contrastos de paisatge.

Total: 45 km en 2:35 hores (18 km/h) i 855 metres de desnivell acumulat 

ARA TORNO...

Per diferents motius...10 dies sense agafar la bici: refredat, fred i en conseqüència, baixada de motivació per pedalar. Avui m'he decidit i per començar a recuperar forces he anat al Sagrat Cor pel coll de Bruc i així disfrutar damunt la bicicleta que era el meu objectiu.

Menterstant han passat moltes coses: la glaçada del segle ha arribat, el país parat, tot suspés, tothom a casa i algú més inteligent ha gaudit del que li agrada sense aglumeracions. Fred si, pero... no cardem, que ja tenim una edat. El missatge d'en Puig va ser clar: abrigueu-vos, collons ! s'ha de tenir caradura per sortir a la tele a dir aquesta obvietat... amb el trunfo més val prevenir que curar, tira milles ! Suposo que a la vall d'aran i a andorra s'en riuen de tot plegat, només faltaría. Us diré una altre obvietat: és l'hivern i a vegades, de tant en tant fa fred, tot es glaça i neva a on no és habitual, així és la meteo... carai amb la meteo ! ara resulta que hi ha gent emprenyada perque van dir: probablement i quasi segur nevarà a Barcelona.... van faltar 30 km. N'hi ha que es pensen que la meteorología és com la TEISA, que passa puntual com un clau.... Canviant de tema, ara mateix a la tele diuen que el TAS ha castigat Contador amb 2 anys, li treu el Tour del 2010, tot i que diu: no hi ha encara proves concluients contra ell... algú ho enten tot plegat ? si la pobre vedella causant d'aquest afer fos viva almenys se la podria interrogar... és que no n'hi ha prou de dos anys amb aquest cuento del bistec de clambuterol ?

Bé, ara torno.... confio que per fi, ara torno, uf!

ah! i abrigueu-vos, ho diu el conseller.