LA "PRUFESSÓ", OJU PALIGRU...

Des del darrer post han passat moltes coses: habemus papa, una altre Salve al sac, pedalades varies i ara arribo de Bastiments amb esquís de muntanya... Amb la Lidia vaig tornar a pujar a Rocacorba i amb en Gerard vam fer la volta Olot - Banyoles. Vaig assistir també a la marxa de Fontcoberta, molt ben parida, tot i que pel meu gust i estil massa trencacames i cap pujada llarga...Pla de l'Estany... 

Ja tenim papa... i sudaca, tot i que per molt de twiter que diguin continuen com els indius amb senyals de fum "fumata blanca, habemus papa" Com cada any a la Plaça per la processó dels Dolors a escoltar La Salve, collons quin nivell! la veritat es que només hi ha dues circumstàncies a l'any que em posen la pell de gallina a Besalú: El Cant de La Salve i la Principal de la Bisbal tocant Sardanes a la Plaça per Sant Prim. Sempre m'he preguntat com collons un cop s'ha acabat la Salve no es pot aplaudir... vestes i més vestes fent callar la gent, no es pot ni respirar... per l'amor de Déu!... un aplaus si us plau ! Vaig veure una imatge dantesca: una vesta fent callar una criatura que devia tenir 2 anys...quan va beure el de la vesta encara plorava més... si algú té un atac de cor a la plaça quan es canta la Salve: primer es canta i quan s'acabi ja avisarem el metge...o a la funerària... habemus idiotus.

Parlant de prufessons, avui n'he viscuda una de molt més interessant: la prufessó de pujar a Bastiments amb esquís. Hem sortit del parking del Xalet del Pastuira amb la Lidia i en dues hores ens hem plantat al cim de Bastiments, ens esperava l'Eruk i la Ruth a dalt. Potser una vintena d'esquiadors i una altre vintena de "caminantes" eren allà dalt. Una boira de collons, però gass fins a dalt. Sort que els bombers (suposut) tips de recollir gent han posat banderes a la pala per no perdre el rumbu. Bona feina !

Pic de Bastiments (Ull de Ter)

DEUNOSTRUSENYOR M'HA CASTIGAT...

Des del Gener de 2012 no habia estat 8 dies sense pedalar...tot va començar en una ruta magnifica en btt per la zona de Sant Miquel de Coma de Roure (fumata blanca, habemus papa, com podeu veure a la foto) una ruta senglar made in Kel, maca, maca, maca. Hi vaig anar amb la Conor i semi slicks de 1.75... algun revés en els descensos tècnics sense conseqüències, però amb molt bona nota per la bici que estava parada des del maraton de los monegros de 2012. Molt bones sensacions amb la nova suspensió, canvi, pedalier, frens.. ho estrenava tot meys el cuadro...A la darrera trialera quasi hi deixo un ull i mitja orella en una branca... va anar de menys d'un pam. Els entrenus a Olot anaven perfectes i queien 2 colls i dues parcelàries per setmana fins que faltaven 3 dies per la cursa dels ports del maresme que vaig parar per recuperar forces per la carrera.... A partir d'aquí Deunostrusenyor em va castigar.... mal de cap, de coll, d'esquena... però optimista de meva cap a Calella a l'Hotel per començar la cursa. Estavem en un alberg municipal regentat per un indiu que no entenia català ni castellà...No em vaig ni aixecar del llit, quina ràbia. En fi, avui, després de 8 dies al paru he agafat la flaca per començar a rodar... a veure si treuen la fumata blanca d'una vegada i em treuen el càstig del meu miting a l'altar... he pujat a Olot, llavors la Parcel.lària fins al final passant pels Hostalets, Les Preses i tornar. En total m'han sortit 72 km en 3 hores justes. M'he trobat bé, les pulsacions no pujaven gaire i les cames pesaven una mica però estic satisfet. 

A partir d'ara el meu repte és posar-me a to i comenar a rodar i fer alguna ruta pensant amb el Nepal, que entre pitus i flautes l'Octubre s'acosta...encara queda però allà no valdràn excuses i he d'estar al màxim per gaudir de nou a l'Himàlaia.

 amén