ENDAVANT 2013 !!!

Us desitjo a tots un molt bon any 2013, felicitats i força pedals !!!
Per cert, objectiu de 6000 km al 2012 assolit !

Bona ruta !!!

OBJECTIU 6MIL

La darrera setmana ha estat interessant i entretinguda. El dilluns amb en Gerard vam anar a fer la ruta del foc: Avinyonet de Puigventós, Llers, Terrades, Cistella, Tarabaus, Navata, Besalú. Ruta molt interessant, per fer amb tranquilitat o per fotre-li gas si estàs en forma. El paisatge és penós... arbres negres, cendre, boscos talats... una llàstima, i el pitjor és que ja no ho tornarem a veure com era. Parlant de la ruta, no del paisatge, és molt bonica, amb bon asfalt, pobles molt quemaqus i pedalar alegre, a més amb en Gerard de collons, tot el que li pugui treure pujant, ell m'ho recupera i em trinxa al planer, molt b company ! 

Un dia amb la idea de pujar a Capsacosta.... vaig recular a la benzinera de Bianya... anava a 15 km/h i ho donava tot, collons de vent! vaig decidir recular i vaig arribar a la Canya a 45 km/h. Feliç com un tornabis i envalat com un coet cap a Castellfollit... quina feinada tornar a Olot per Sant Cosme... realment patètic, semblava un cargol treubanyes...

Avui he anat a fer una volta molt maca, ja l'he fet diverses vegades: Olot, Capsacosta, Sant Pau de Seguries, Sant Joan les Abadeses, Coll de Santigosa, Coll de Coubet, Olot. Són 54 km per fer en 2- 2:15 hores. La veritat és que creia que estaría humit a les obagues... i no, està perfecte! l'unic coll problemàtic des d'Olot en aquesta època és Condreu ja que és més a l'Obaga i el descens pot ser més perillós.

Acaba l'any i és hora de començar a fer resum, aquest ha estat un any molt important per mí: he descobert la flaca, i la veritat: enganxat, enganxat. L'any passat vaig pedalar 3500 km i em vaig proposar fer-ne 5000 aquest any. He començat a fer númerus i ja en porto 5800, o sigui que peti qui peti he d'arribar als 6MIL!

Pel 2013 arriba una nova aventura majúscula: torno a l'Himàlaia en btt ! cap a Nepal a pedalar als Annapurna !!!

A veure si en Rajol s'apunta i l'estampu a la glacera! collons! volia desfogar-me...

Ah! com als darrers anys, pedalada Sant Silvestre a fer un coll de Bruc anb btt...que ja li surten teranyines...

 

Coll de Santigosa

Collada de Capsacosta

Amb en Gerard, camí de Terrades

LOS ANGELES DE CHARLIE

Oh! qui no recorda amb nostàlgia aquesta sèrie i les diferents reposicions al cinema ? El dijous, el dia de la Pepa, tenia de ser una encerrona cap als potents colls de la Garrotxa amb la flaca. Un cop espantada la penya la cosa es va anar suavitzant, millor així... al final vam decidir anar als Angels i només vam encerronar a un: en Charlie, si si, en Charlie però no el de los Angeles (California) sino en Willis (Sat Ferriol) Els tres angeles amb el següent repartiment: Jaclyn Smith, Farrah Fawcett y Kate Jackson, o sigui: Pont, Lidia i Lato.

Molt bona ruta aquesta, pensada per rodadors: llarga, ràpida i només una pujada amb pendent suau i de tant sols 6 km. Sortim de Besalú i anem cap a Banyoles, Cornellà de Terri i Medinyà. Aqui trenquem direcció Figueres a la NII fins a la cruïlla de Verges, Parlavà i Corçà. Ara ens dirigim a Monells i Madremanya. En Willis va seguint amb el ganxo al coll però ferm com un estaferm. Iniciem la pujada als Angels de 6 km, molt suaus i que permeten pujar a bon ritme i molt bona cadència. A dalt fot goig de veritat: per un costat les illes Medes i el Montgrí i a l'altre el Pirineu que ja mostre un aspecte blanquinós. Molts ciclistes amb mtb i flaques reposant i bentant retratus. Després de menjar una mica comencem a baixar direcció Girona, baixada llarga i amb trams planers que no deixen agafar massa velocitat fins al tram final. Entrem a Girona pel cementiri, en willis encara aguanta i no cal parar-se, plaça catalunya i cap a Sarrià de Ter i anar fent via fins a Banyoles, pujada del cementiri, en willis rufa el nas, però tapoc es para i gas cap a Besalú. Molt bona sortida de Los Angeles de Charlie, si us plau: un aplaus per en Charlie, un campió !

Total: 111 km i 985 m de desnivell acumulat amb una mitja de 24 km/h

Los Angeles...

...de Charlie

Farrah Fawcett

Jaclyn Smith i Kate Jackson

 

MOTIVACIONS SI US PLAU...

Arriba el fred, arriba el temps de motivar-se en síriu per no perdre la forma. Aquest és sens dubte el principal objectiu per a mí quan arriba el fred. Les ganes d'anar a esquiar ja em fan tremolar les mans... a més aquest any tinc ganes d'esquí de muntanya, a veure si torno a agafar el fil de fer cims amb esquís com anys enrera i poguer fer descensos ketecagues, oh! quina emoció!!! però de moment la mandre al matí pel fred que fot és un gran obstacle per anar a pedalar. Sortosament i vaig als migdies de dues a dos quarts de quatre de la tarda i normalment fa una temperatura més que acceptable per fer-ho, tot i aixó costa més que dies enrera. Ara mateix l'objectiu que tinc en ment abans d'acabar aquest any és fer la ruta amb la flaca de Besalú, Olot, Bracons, Manlleu, Condreu, Santa Pau, Banyoles, Besalú. A veure si muntem una encerrona abans de Nadal... La setmana passada vaig fer un dia Bracons, l'altre Condreu i l'altre Canes. La veritat és que son colls molt xulos a fer. Bracons és curt i dret com un ciri, Canes és llarg i Condreu és senzillament magnífic, bonic, ara ple de fulles i cap cotxe als migdies, per mí el més ben parit de la zona d'Olot sens dubte. Aquesta setmana amb el fred que fot he anat fent parcelàries com el tio vibu: quasi em marejo...i la veritat, és el que em fa més falta: rodar i rodar per fer cames, però nois, em costa... m'agrada massa, crec jo, pujar colls. En fi, a veure si ens encerronem tots i abans d'acabar l'any fem aquesta ruta que és la part de la volta llarga de la Remences que no passa la curta, però sortint de Besalú, crec que poden sortir uns 130 km aproximadament.

La Lídia ja m'ha parlat de la Quebranta... a veure si ens apuntem una colla i tenim sort !

apa-la! visc a Catalunya, per cert, ja he penjat l'estalada, no la penjava del balcó des que la benemérita me la volia fer treure al 1988... a plogut, però l'he trobat en el bagul de los recuerdos ah, ah, ah. I que collons, em fotia hasta vergonya no tenir-la al balcó, gràcies fill per engrescar-me a penjar-la !

El Puigsacalm des de la Vall d'en Bas

SANT POL QUINORÉ

les 9 del matí... arribem a Sant Pol en Pont, Gerard, Sararols i un servidor. Allà ens espera en Garrison que ens ha muntat una sortida "pata negre" que promet. El primer entrebanc, en Gerard no li ha portat el culot llarg... o sigui que a ensenyar les cuixes cap al Montseny. Comencem pujant molt suaument cap a Collsacreu fins a Sant Celoni, passen molts ciclistes amunt i avall i el dia promet. Quan arribem al peu del Montseny anem cap al nostre objectiu: el Turó de l'Home.

El paisatge és molt bonic, castanyers i fagedes ens envolten de colors i fulles. La pujada és suau però llarga i el temps amenaça pluja, ja veiem una cortina d'aigua cap a l'est i que intuim ens atraparà en algun moment...

Passat el túnel comença a ruinejar i en Sararols va una mica despenjat, l'esperem a la primera cruïlla i continuem fins a la darrera pujada de 6 km. Es tracte d'una pujada molt assequible però amb un asfalt més apte per Btt que no pas per la flaca. A partir d'aquí mariconlultim, ara plou una mica  però veien la proximitat del cim tot és pàtria.

Abans d'arribar a dalt trobem una cursa de runners: avituallaments, gent, cotxes, boira... arribo a dalt esquivant la cursa dels de peu i en 5 minuts ja tinc en Gerard i tot seguit en Pont que s'ha entrebancat amb el bisu i no ha pogut atrapar en Gerard... En Garrison i en Sararols els ha espantat l'aigua i han reculat a mitja pujada. Fot un fred que pela i tirem avall. A la cruïlla ens esperen en Garrison que fa parar els cotxes per demanar fulls de diari pel descens, al final aconsegueix una capsa de cartró que reparteix a tots els assistents. En Sararols ha perdut un parell de cargols i la bota la té enganxada al pedal i volta descalç... al final amb les eines d'en Gerard consegueix fer una reparació de luju per tirar avall.

Descens xulo, llàstima d'un Peugeot 206 que ens fa de tap... la pujada a Collsacreu es fa feixuga, sobretot per alguns, però el final esperat: en Gerard fot un sprint i m'adelanta (quasi foto finish) i en Sararols quan veu l'acera a prop del cotxe no té n'hi esma per arribar-hi pedalant...

Al final un bon dinar, molt bona ruta i excel.lent companyia !

Total: 101 km i 2175 metres de desnivell acumulat en 5 hores de pedaleo

VOLTA DE SANTA PAU

Ahir, gràcies a les noves tenologíes: uatsap !!! si, si, ho escric tal com sona, i què! vam organitzar una pedalada amb la flaca. La Lidia i la seva colla sortien de Figueres i ens recollirien a Besalú, els esperavem en Gerard i jo. Els d'Olot en diuen la Volta de Banyoles, els de Banyoles i Figueres en diuen la volta d'Olot, lògic, però i els de Besalú, co n'em de dir? Jo voto per la volta de Santa Pau. Aclarit el tema geografic anem fent via cap Olot, abans però, a la rotonda de Begudà ens abandonen els tres companys de la Lidia, una noia semble que no té el dia, aixi és el ciclisme: avui et toca a tú i demà a mí. Agafem el vial Sant Jordi (la ronda d'Olot) i cap a Santa Pau, anem tirant alegres però a ritme molt bó de pedalar, anem els tres junts i petant la xerrada, arribem a ca la guapa i baixem fins a Santa Pau i anar fent km fins a Mieres. Anem cap al Collell on fem un pipi i una barreta, no hi habia passat mai i crec que és més xulo que per la carretera principal. Passem Sant Miquel de Campmajor i quan ens adonem ja som a Banyoles. Ara per acompanyar a la Lidia que ha d'anar a Figueres fem la pujada del cementiri (hi ha més vius que morts avui), Melianta i a la recta apreta el vent però primer en Gerard i tot seguit un servidor a estirar la corda... la Lidia com que va sobrada deu pensar, que s'espavilin ! Esponellà, Crespià i Can Vilar. Ens despedim de la Lidia, qui la va parir com tira ! només li fa falta menjar algun entrecot de tant en tant, Mariona porta-li algun bistec de tant en tant, ni que sigui amagat a l'amanida ! Anem tirant amb en Gerard cap a Besalú nafent, però noi! als trencacames de Caixàs m'ha vingut una pàjara d'aquelles que et fant treure el plat gan, collons! sort que queda poc ! m'ha vingut de cop, cada vegada veig en Gerard més lluny, el mal parit tirava com un possesso... m'espera a Can Bellsolà i acabem d'arribar a Besalú, jo arribo fos, però feliç com un tornabís.

Avui he aprés que tinc que menjar una mica més abans de sortir per mirar d'evitar aquestes pàjares, a Vallter vaig esmorçar bastant una hora abans de sortir i avui en prou feines un café, també tinc que portar algun gel de reserva per si de cas. Ara ja estic recuperat, m'he cardat un platat de macarrons que se m'han posat de collons ! També he vist a la Lidia molt forta i motivada, continúa així, una crack!

Total: 86 km i 975 metres de desnivell acumulat en 3:30 hores a 24,5 km/h aproximadament.

També en podriem dir la ruta de Soldats de Salamina

WALTER 2000, NEAR SEVEN HOUSE...

Gran dia de bici, quan em vaig encaparrar anar a Vallter pensava amb la "baixada" que feiem abans... però avui es tractava de pujar primer, abans de baixar. En Quim, l'Angel, en Gerard, en Jordi i un servidor hem quedat a les 8 al pavelló. Sortim puntuals i a Sant Jaume s'afegeix en Paco. Anem tranquils tot pensant en la que ens espera i quan ens donem compte ja estem enfilant el Capsacosta. Collada maca, molt maca que ja faig almenys un cop al mes als migdies a sac, però avui disfruto moltíssim de la pujada. El "falso llano" ens condueix a Maibosc, com recordo encara els entrecots de 600 g ! Ens plantem a Sant Pau i Nafent fins a Camprodon, avui és mercat però semble que la crisi també ha arribat aquí dalt, poc moviment i poca gent. El tram de Camprodon a Setcases és prou agraït i puja molt suaument, parem a fer un pipi i drogem a l'Angel i a mí mateix i gas cap amunt. Aquí la cosa ja es complica, sobretot els primers 4 km. està senyalitzat igual que a Rocacorba amb rètols que indiquen el que resta fins a dalt. El tram de la barrera de Coma d'Orri és el més dur sens dubte, llavors va pujant però les paelles van bé per guanyar alçada i fer quilòmetres. Arriba un planer molt bó que et permet posar el plat gran i fer un km a uns 20 per hora que t'anima molt, ja veus l'Hostal de Pastuira i l'estació al fons. Les darreres paelles són molt xules i aquí ja ho dóno tot fins a dalt. L'Angel s'ha quedat a la barrera de coma d'Orri, una llàstima ja que un petit esforç de 2 km hagués arribat al planer (però no t'amuinis, ja hi tornarem) en Paco es queda al parking del Pastuira i los 4 maníficus fem un café amb llet calent per refer-nos un xic al bar de l'Estació de Vallter 2000. Fa bona temperatura i poc vent però la suor acumulada fa que estar a fóra no sigui, diguessim massa aconsellable. Baixada ràpida, però sense risc i a donar relleus. Parem a Sant Pau a repostar aigua i sant tornem-hi cap al Capsacosta, des d'aquí però és de més bon fer i curt que la pujada al Candell. He flipat força amb en Jordi tirant de grup molta estona i anar la resta amb el ganxo tot darrera, un gel però m'ha donat ales i he arribat carregat de cames però molt feliç per la gesta d'avui. En Gerard avui ha fet bondat i no ens ha escalfat gaire... sort!

Us ho recomano, com deien a Tele 5 a les notícies fa uns anys Walter 2000, near seven house,

Total: 136,5 km i 2250 m de desnivell positiu en 6 hores (22,5 km/h)

Foto Quim Pujiula

WERTgonyós

...Els nens aprenen el cara al sol, amb la camisa vieja (estem en crisis) deu avemaries i catorze crec en un deu (un, només un de deu... almenys el tindrem identificat) i el català queda abolit per cutre, separatista i contagiós de virus independentista i altres arguments democràtics no aptes per assolir la una grande y libre deseada por todos los españoles, defensores de la patria unica indivisible, amén. Arriba españa, si, si, arriba !...arriba la sanchez camacho (semble que s'ha triat els cognoms...) per representar la cataluña auténtica y real de la "ñ", quina ràbia que fa...

Quin mal són he tingut!!! però cuidao!: tanques, bazocas y otros intringulis bélicos ens apunten... som una diana, però ens convenen aquests polítics espanyols, incults i idiotes, ens convenen per aconsegir el nostre objectiu. No oblidem però que el nostre enemic és l'Estat Espanyol, en cap cas Espanya.

......Catalunya és declara Estat propi, independència, o país normal (tan se val) comencen les obres del túnel que ha de comunicar Espanya amb Europa, fa un grapat de km. i passa per sota l'Aneto... l'Asnar és el nou director de Salvame Deluxe, en Rajoy fa de xòfer de la Merkel i el barça guanya la lliga espanyola, deunostre senyor es declara independentista i por lu tant la gent de l'españa profunda deixa d'anar a missa, l'exèrcit español declara la guerra a Andorra, pas previ a envair Catalunya per la Tor de Querol...però mentrestant els cossos de la Generalitat: mossos, bombers, sanitaris i altres individus públics saquegen el Banco de España, el museo del prado i el santiago bernabéu deixant cendra al seu pas... Obama posa pau, però no troba petroli enlloc, finalment la Merkel despatxa al xòfer i agafa la TEISA, el cobrador de la Teisa és en Mas, que li regala el bitllet a canvi d'anar cap a Europa.

No patiu, he pres bolets tòxics i se m'en va la pinça !!!

Senyor Wert, estàs molt verd per ser tant madur... gràcies.

VALLTER: INSCRIPCIONS OBERTES

Una setmana refredat, tancat a casa... però fent un parell d'escapades per no perdre la forma i per més inri no acabar de fer net, no puc estar quiet. En fí, ja n'hi ha prou de jaure, ens hem de refer, igualment ens fotràn el general de brigada de la guàrdia civil a la cantonada i ja la tenim liada, millor que ens agafi amb el traje de luces posat en direcció coll d'Ares...

Com dic a la capcelera del post: VallTer, inscripcions obertes. Besalú, Vall de Bianya, Capsacosta, Camprodon, Vallter. Tornar ja fa baixada.

Diumenge dia 14 o dia 21 d'Octubre, us va bé alguna data ?

Va nois, gass!! que sino arribarà el glaç! 

POSEU DATA i NÁRI !!!

Perfil de Bicivicigarrotxa

PAINT EL ROSTIT DE SANT PRIM

Setmana diferent i entretinguda, amb refredat mal curat, però massa suai per reposar... o sigui que trigarem a curar-lo... Entre autoxocs i parada del tiro he anat sortint, em va saber greu no anar a la Tondo, però amb el refredat i anar-hi sol com un mussol (tothom tenia ressaca el dissabte) em va semblar millor no anar-hi. El dijous vaig anar a La Salut, pujada maca i que tinc ja molt controlada, amb suau pendent sostinguda i una vista inmillorable. El dissabte vaig anar al Mont en solitari i em va anar bé, dues hores pujar i baixar per Beuda a bon ritme i sobretot bones sensacions, a les tardes de festa major anava a fer la meva ruta de Beuda i Maià per pair el rostit, els cargols, canalons i altres plats culinaris tipics de casa per Sant Prim. La cirereta de tota la setmana ha estat sens dubte la sortida d'avui amb en Pont i en Gerard, un trencacames molt bonic. Hem sortit a les nou i escaig primer amb la idea d'anar a fer la volta de Banyoles i Olot per Mieres i Santa Pau, però al final a colat la meva proposta... Anem cap a Burró i pugem a Sales de Llierca i Tortellà, Montagut i cap a Sant Eudald. El tram de Sant Eudald fins a Can Bundanci és dels trams més macus per fer amb la flaca per la seva bellesa, és ràpid i molt agraït de pedalar, a més, no hi han cotxes. Sense córrer però alegres anem direcció la Vall del Bac fins al Collet de Colldecarrera, la cosa comença a trempar i tothom dóna el que pot, o sigui, poc, però amb ganes. Un cop a Colldecarrera ja et sens salvat, però queda un tram molt dur, el Coll Mariner i que no recordava fins a Sant Pau de Seguríes. En Gerard si hagués tingut l'escopeta de balins de la parada del tiro ens fot quatre ràfegues de balins a les rodes! La idea era anar cap a Sant Joan i tornar per Santigosa, però amb el llarg (quin temps fa aquí dalt) em cregut millor tornar per Capsacosta, no fos cas que que en Sancho Panza ens apedregui... De sobte a posat un ritme infernal a Capsacosta que no podia seguir a roda, a prop, però massa lluny per atacar-lo. A la baixada m'he sortit amb la meva però me l'ha clavat un parell de vegades. El descens del Capsacosta ha estat molt ràpid, divertit i a voltes, perillòs. A l'hora de donar relleus tothom es feia el distret i parem a la font de Bianya a omplir els bidons. Continuem donant relleus, quasi per la part dels collons, fins a la Canya, que dur i mal parit que és el vent...Abans d'arribar a la rotonda de Can Guell en Gerard carda gas i ens deixa amb un pam de nas fins a Besalú, collons quina tàctica, digne d'un profesional. Bona ruta, trencacames i divertida i sobretot per fer en colla (si dónen relleus millor)

Al final el comptequilòmetres deia: 76 km, 1250 metres de desnivell positiu i 3:19 hores sobre la bicicleta (23km/h) amb rampes màximes a Colldecarrera del 19%

Crec que al mes que bé estaré preparat pel repte de Rocacorba-el Mont, però ara n'ha sortit un altre: Vallter que proposa en Gerard, i aquest tindrà de ser aviat, sinó tindrem d'anar-hi amb cadenes...

Perfil de Colldecarrera i Coll Mariner per Can Bundanci (bicivici garrotxa)

Goigs de Sant Prim i Sant Felicià

objectiu: Rocacorba - el Mont

Arriba la tardor, una època perfecte per pedalar abans no arribi el fred. Puges de collons i t'abrigues quan baixes. L'altre dia amb en Gerard vam anar al Mont, estreno amb la flaca, ja era hora, em va agradar molt i crec que empalmar amb Rocacorba pot sortir una ruta "pata negre" Vaig arribar a la conclusió que és més dur Rocacorba que el Mont, però d'un pal semblant. Com quasi tothom, sóc home de reptes i ara el que tinc entre cella i cella és pujar a Rocacorba i al Mont al mateix dia. El meu dubte és que pujar primer si Rocacorba o bé El Mont... d'entrada crec que el millor és anar a Banyoles pujar Rocacorba i pujar al Mont per Cabanelles, de totes maneres la que més m'atrau és pujar primer al Mont per Beuda,baixar per Cabanelles i cap a Crespià... com ho veieu ?

JA SÓC AQUÍ !!!

De fet ja fa dies... però l'arribada de la Desfrenada m'ha posat en estat de mandra contínua per dir alguna cosa al bloc. La veritat és que he pedalat molt i currat per la desfrenada que quan arribava a casa queia tot llarg al sofà sense ganes de dir res i enxufar l'ordinador. Han passat moltes coses... potser masses, però el més important és que amb els companys de pedals hem gaudit preparant la marxa, tant que ja estem pensant en la propera. Des d'aquí vull felicitar tot-hom, als participants, als més de 50 col.laboradors de la desfrenada (que estic entre ells), a l'Isra, no es veuen ciclistes d'aquesta talla en una marxa popular, a l'Assamblea nacional Catalana (delegació de Besalú) els quals tenen el meu incondicional suport i que van posar la nota reivindicativa a la pedalada, a l'alcalde, perque no ens va fallar i va fer l'esperat discurs i va recordar als nostres companys Jepi i Joan.

ah! IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA, IN DE PEN DEN CIA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

TANCAT PER VACANCES !

Bé... ja era hora, m'en vaig de vacances. Hem trobareu com un llagardaix a Cala Joncols una setmana. M'emporto la "flaca" per treure'm el mono.... però aigua, molta aigua, caiac i més aigua !

apa-la ! feu bondat... que en quatre dies arriba la desfrenada !!!

PEDALADA SOS Empordà

Molt bona proposta per pedalar a l'Empordà, aplaudeixo aquesta iniciativa popular. Tots som Empordà !
Diumenge dia 12 d'Agost a les 9 del matí tots a Sant Pere Pescador (Camping Les Dunes).
Bona ruta !
90 km carreterus i 35 km beteterus
més info aquí

DESFRENADA 2012... GASS A FONDU !

Des del darrer post he fet tres vegades el circuit llarg de la 6ª Desfrenada i cada cop m'agrada més. Es tracte d'un circuit molt ràpit i divertit però amb pujades molt tècniques en trams molt curts que li donen un punt d'interés per superar obstacles molt interessant. Vas molt lent en les tres o quatre pujades tècniques però són tant curtes que recuperes molt ràpid i llavors, senzillamet gass i a disfrutar. Hi ha moltíssims corriols, uns quants inclús desconeguts per nosaltres, els bikers locals. Només fan falta ganes i una brigada de voluntaris a fer anar el podai... a tot tai. Molt bona feina els neteja camins d'aquest any, si senyor! El tram de la curta si bé té una pujadeta de plat petit, és curta i llavors tot bé de baixada.

A part d'això en aquests darrers 15 dies he fet carretera pel coll de Canes dues vegades i Condreu dues més i crec que ara reposaré uns dies, el diumenge la sortida del Club a L'Escala, que va ser un gran èxit: 31 bikers i 57 comensals a taula. Porto prop de 700 km al Juliol i fot una calor que empesta ! però encara tinc aquella motivacó d'anar fent km.... qui sap, ara pedalo quan en tinc ganes, i les ganes hi són... gasss!

inscripcions obertes on-line aquí

VISCA LA CAIPIRINHA !

Coses de la vida... tinc un cosí al Brasil hi ha vingut amb tota la tropa: 8 brasileiros per ballar la samba! Ja l'habia vist en altres ocasions, és agent FIFA i sol venir cada dos anys per aquí. Té un fill que apunta força bé al futbol... això de pedalar encara no és esport nacional a l'amazones... Entre pitos i flautes i caipirinhas he anat pedalant com he pogut i me n'he sortit prou bé. La setmana que bé portaré al futbolista, té 17 anys, fins a Planells en bici... diu que pedala de tant en tant, però el mal parit està fort i és jove, i que collons, que pateixi una mica. 

Vaig fer una volta amb la flaca molt recomanable i amb poquíssims cotxes: Besalú, Castellfollit, carretera d'Oix fins a Can Bundanci, Sant Eudalt, Montagut, Tortelà, Sales de Llierca, Besalú, Beuda, Maià, Besalú. 50 km en dues hores de molt bon pedalar i amb molta tranquilitat a la carretera. Un coll de Canes i un coll de Condreu, que per cert: Condreu és interessantíssim a l'estiu: molta ombre i pendent perfecte per agafar un ritme bó. La nocturna amb els Desfrenats que vaig fer en solitari fins a trobar-los als quatre camins del Dalí, llavors molt bon rollo, erem una vintena, llàstima en Martí que es va fotre un meco a la trialera de Lligordà i va haber de tornar a Besalú i es va perdre el sopar, anims Martí! que aviat anirem a l'Escala! Avui he fet sessió doble: un coll de Bruc amb en Gerard i en Pont a les 7 del matí... molt ben parit, però anant acompanyat... si hi he d'anar sol s'està molt bé al llit, lo que fa tenir una bona companyía ! A la tarda he anat a fer el meu circuit de rodar per la Parcelària de 30 km que m'ha anat molt bé. Demà descans... cerveseta i a veure els altres com treuen la melça al Tourmalet. Diumenge vull portar a escalar a la banda de brasileiros... ja trobaré un forat per fer quatre pedals.

Nou repte de l'estiu: Prades, Marialles (nit) Canigó per la xemeneia i descens per Cortalets fins a Prades (en bici) uff! només em falta trobar els dies... ja tinc un parell de sonats a punt !

salut, i... força BRAZIL !

SETMANA COMPLETA...SETMANA COMANSI !

Per fi la temperatura d'aquesta setmana s'ha comportat, sobretot avui diumenge. Vaig començar la setmana fent un circuit en Btt per acabar a definir la Desfrenada d'enguany... entre tots vam dissenyar un circuit per uns corriols molt xulos que crec un cop nets seran ben divertits i alegres de fer, uns quants d'ells que desconeixia i em van semblar interessants, ala! a fer de covaia i rata de laboratori. El dimarts a les 7 del matí un coll de Bruc amb el Quijote y Sancho Panza, collons com costa llevar-se tant d'hora, lo millor és que la pujada del Candell et desperta de cop! un parell de sortidetes al vespre amb la flaca i avui diumenge una ruta que m'ha agradat molt, habia quedat amb la Lidia, però s'ha rajat, es clar: ahir 95 km per carretera i demà de ruta al Pirineu amb btt, que voleu mestressa! s'ha de reposar... m'en deus una !

He sortit a les 9 del matí cap a Banyoles, Mieres, Santa Pau i Olot. Llavors m'he decidit a pujar a coll de Caubet i tot seguit a Sentigosa fins a Sant Joan les Abadesses. M'encanta la collada de Sentigosa: ni in cotxe, algun ciclista i molta gent a peu al bell mig de la carretera... m'ha anat d'un pèl no atropellar un transeunte... li he fotut un crit amb mala llet, just en un revolt i l'he esquivat de miracle, i m'he dit: i si passa un cotxe! senzill: traje de fusta. En fi, anaba bé i alegre i només he parat a omplir bidons a la font de Sentigosa en tota la ruta. El tram de Sant Joan a Sant Pau de Seguríes és sens dubte el més aborrit pel trànsit i monotonía del traçat, arribat a Sant Pau de Seguríes un passeig fins al Capsacosta i un descens xulíssim sense trànsit fins a Bianya, La Canya, Sant Joan les Fonts i Besalú.

Total: 114 km i 1600 m de desnivell en 4:28 (25,7 km/h)

Aquesta ruta m'hagués agradat fer-la amb més bikers, sobretot pel tram Besalú-Banyoles-Olot i de Binaya a Besalú ja que la mitja hagués estat bastant millor i per suposat, la companyia. 

Hem de buscar data per fer la volta a França...amb fa ilu, però vull companyia: animeu-vos!!!

Perfil volta a França de http://www.bicivicigarrotxa.tk/

(de Besalú són 175 km)

XV MONTCAL BIKE

Els companys de Pedal Maià van tornar a oferir-nos uns recorreguts d'alt nivell, no per dificultat o tècnica, jo diria d'alt nivell en la confecció del traçat. Jo vaig fer la curta amb el meu fill de 10 anys i va anar molt bé: molt corriol, entretingut, algun tram a peu però soportable per a ell i dificultat molt acceptable i penso ideal per aprendre i fer agafar afició a la gent que comença o que no vol complicar-se la vida i treure el fetge... De la llarga ja opinaré quan la vagi a fer, però pel que m'han dit: pata negre. Hi és que la gent que fa la llarga necessita una mica de canya i algún "regalillo" per no creure's ser el rei del mambo. La temperatura d'ahir era genial per pedalar, però si hagués fet calor tampoc hagués passat res ja que la majoría de trams eren pel mig del bosc. El dimoni i l'incombustible Enric van animar al meu fill en un tram complicat del circuit i donaven aquell tó simpàtic a la marxa. Molts Desfrenats i Nafent van anar a Maià com cada any, llàstima que la FCC hagi incrustat un TACTIC en aquest dia, semble mentida que puguin passar aquestes coses, vinguin pals a les rodes als organitzadors de pedalades populars, de que serveix preparar un calendari a principi d'any? en fi... insecula seculorum, amén.

Arribats a Maià retrobament amb la gent dels Desfrenats i Nafent tot rosegant la botifarra, un got de vi i un cafetó. Em va venir un vajoncillo quan em vaig recordar d'en Jepi que no s'en perdia cap i era el centre d'atenció de la sobretaula, però llavors em va animar també poder recordar-lo.

Felicitats a l'organització per aquest gran dia de BTT !

Foto: Quim Pujiula

...BESALÚ 1991

Collons quina troballa ! Al 1991 en motiu de les Olimpíades de Barcelona 92, uns quants besaluencs oposats a la cita olímpica, vam aprofitar l'entorn i el moment per penjar l'estelada dalt la torre del pont, una gran senyera i la pancarta del COC (comité olímpic català) de Freedom for Catalonia per sortir a la "tele"... la guardia civil volia treure l'estelada però els va ser impossible... je je ! quins moments! mirant a la tele l'imatge del Pont de Besalú, sens dubte: la millor imatge dels Jocs Olímpics. Al 1987 vaig anar a Andorra a comprar una reflex marca FUJI amb la qual va ser tirada aquesta foto. Aquesta setmana repassant fotografíes antigues he trobat aquesta foto tirada al 1991 des del pont nou, la qual he esquenejat ràpidament per donar-li més vida.

Espero us agradi, té molta història al darrera i, evidenment no és cap muntatge, ara no us explicaré les peripècies per accedir dalt la torre sense cap escala, només dir-vos que ho vam fer amb una canya de pescar i una corda...en aquella època no sabia que era una bicicleta, era la meva època d'escalador... imagineu la resta.
També era l'època d'un programa a Ràdio Besalú anomenat Catalliure Terralana que conduia juntament amb l'amic d'infància Quim... eren temps de regalar condons a la Guàrdia Civil i celebrar la Diada d'alçament tricornial del 12 d'Octubre... ha plogut molt, però potser aviat caurà pedra...
Bona nit de Sant Joan !
ah! i feliciteu a l'elefant

LES 3 NACIONS, DESCOBRINT NOUS REPTES

Quan en Gerard em va dir per anar a les 3 NACIONS, m'ho vaig pensar 3 segons. Ja preveia que parlava d'una matada, encerrona para novatos i un patir sostingut... però que collons! si no hi vaig ara ja no podré gaudir de la festa ! Hi erem en Gerard, en Garrison, Lidia, Núria Surià i un servidor. Vam recollir els dorsals el dissabte a la tarda i ja vaig veure molt de nivell observant el personal. En Pont es va rajar, bueno, el virus el va trinxar, però no et preocupis que jo l'any que bé hi penso tornar. Sortim de Puigcerdà últims i ens agafem a un grupet  i anem tirant, molt ràpid pel meu entendre, però és la primera vegada que vaig amb la bici de carretera amb més d'una bici (la meva) i avui són 800! Passem els túnels que diuen que són tant perillosos i la veritat, cap problema encara que entenc que a la velocitat que els passes, uns 40 km/h, un error del de davant teu ets peix amb la foscor i l'enlluernament que hi ha a la sortida. M'atreveixo inclús a tirar del grup, encara que no m'he n'adono fins a l'arribada quan em diu en Gerard i en Garrison que collons feia tirant al davant... Arribem a la Seu d'Urgell amb una mitja de 40 km/h (portem 50 km) de la Seu a Andorra si bé puja 300 m. de desnivell es puja molt ràpid i aviat som a l'avituallament d'Andorra, anem tots plegats. A partir d'aquí anem pujant els 28 km i 1400 m de desnivell fins el Port d'Envalira, que situat a 2407 m d'altitud és el port asfaltat més alt dels Pirineus. Quan m'adono de la situació estic xerrant amb la Núria i ja no veig als altres i de sobte penso, em fotarà una pallissa que em deixarà ko a Canillo, però vaig bé i anem pujant a bon ritme però xerrant i disfrutant del paisatge. A l'habituallament de Canillo decidim no parar-nos, sàbia elecció, i anem pujant. Començo a flipar quan ens adonem que des que hem sortit d'Andorra no ens ha avançat ningú, i de fet, ningú ens avançarà al Port d'Envalira. Pugem a bon ritme, gent animant-nos a la pujada i gasss! ens aturem a l'habituallament del Tarter i prosseguim avançant gent fins al port. He pujat el ritme i deixo a la Núria un pel enrera, però arribo a dalt el port i al temps de fer un pipí i agafar un tall de meló ja la veig arribar sobrada i ens disposem a baixar. Un pel perillós, pels cotxes al Pas de la Casa i enfilem el port de Puymorent que coronem ràpid però ja veig que la cosa es comença a escalfar i hem de reservar. De baixada a Porta ens adelanten força ciclistes que habiem avançat a la pujada del port, hem d'entrenar la tècnica del descens ! Fins a la Tour de Carol molt bé, però quan venen les rectes abans d'arribar a Bourg Madamme ens adelanta un grup nombrós al qual ens afegim perque ens portin fins l'arribada. Jo no puc amb el seu ritme i la Núria s'en va amb ells, al final també desisteix i afluixa una mica per esperar-me però jo vaig una mica justet, però encara rodo a 30 i ja veig Bourg Madamme a prop i anem fent fins passar la frontera. El darrer km de pujada és dur, però amb l'alegria d'arribar adelanto a dos ciclistes i arribo amb un temps de 5:23 a 1 minut de la Núria, una màquina ! menjo i bec com un possesso, als 20 minuts arriba la Lidia amb una cara de sobrada i feliç com una lombriç i 20 minuts més arriben en Gerard i en Garrison que s'atreveixen a fer un sprint d'arribada digna dels vencedors.

Felicitats a tots !!!

Distància: 140 km

Desnivell acumulat: 2100 m

Mitja: 26 km/h
Posició: 431 de 756

Itinerari Les 3 Nacions que surt de Catalunya, entra a Andorra per la Seu, a França pel Pas de la Casa  i torna a Catalunya per Bourg Madamme.

FESTIVAL DE CANES... ESPERANT HOLLYWOOD

En Gerard ja ha muntat una encerrona de les seves, molt guapa!  Puigcerdà, La Seu d'Urgell, Andorra, Coll d'Envalira, el Pas de la Casa, Coll de Puimorent, Puigcerdà (140 km /2400 metres) "La ruta Pirinenca de les Tres Nacions" té molts ingredients interessants: passar per 3 païssos diferents, pujar el port de muntanya asfaltat més alt dels Pirineus i travessar tot un país (Andorra) Per ser el meu estrenu en una marxa de carretera quedeumostrusenyor m'empari!

Avui, Festival de Canes ! he sortit d'Olot i gasss cap a l'Hostal del Sol, coll de Caubet i coll de Canes... pujava bé, alegre i ràpid, de sobte però... algú m'ha posat al meu lloc: m'ha adelantat un paio com un cohet... just abans d'arribar a Coubet. A 100 metres de Canes anava alegre i feliç un altre cop i de sobte, un altre energúmenu m'adelanta que quasi m'arrenca les calcamanies del casco! cuidao!!! que si t'atrapu et posaré una pua a la roda! eh broma, quina enveja sana tant ben parida que he tingut! a puestu Lato, a puesto. Però feliç com un tornabís, faltaría més, del centre d'Olot a Canes i tornar 1:15 hores en 29 km i 680 metres de desnivell.

Ahir vaig anar a fer la ruta dels Volcans, així l'he batejat: Olot, carretera de Batet, pista asfaltada del camping Lava, Santa Pau, coll de la Casella, Nissan, La Pinya. Hostal de la Corda, camp de futbol, Olot. Ruta de 35 km i 500 metres de desnivell molt xula, llàstima la pista asfaltada del camping Lava (molt estreta i a trams bruta) però molt recomanable per alegrar la vista, a part del camping nudista, eh broma, volcans i bestiar a dojo!

En fi, després del Festival de Canes... ens espera Hollywood a Puigcerdà. De moment estem inscrits Don Quijote de la Mancha, Sancho Panza, Edurne, Lato el novato i a veure si ens pot acompanyar en Garrison així ens estirarà fins a la Seu...demà reposar, però divendres farem un Bracons que fa 15 dies que no hi pujo i ja tinc ganes de pujar dret com un ciri !

Apalanens... a pedalar ! que és gratis !!!

Els 28 km del port d'Envalira, 2407 m el més alt dels Pirineus

TRAMUN... LA MARXA "DIFRENT"

A 2/4 de 8 fem un queixalic al Vertisol, tradició obligada abans de sortir. Em trobo coneguts i patem la xerrada, tothom està nerviós pel tram nou de Santa Brígida... es parla d'unes pedres sueltes i una pujada molt tècnica... el cel amenaça pluja, però sembla que pot aguantar, jo ja firmo que ho faci fins a l'hostal del fang. La pujada a Xenacs és ràpida com sempre, intento adelantar el màxim de gent possible per tal d'arribar al corriol inicial amb poca cua.... que llavors has d'anar a peu massa troç, el comptaquilòmetres NO funciona... collons!, comencem bé, però para'm...tapoc. Ho he acoseguit, la cosa s'estira i em poso a roda d'un pàjaru que va bé, a més i per art de màgia el comptaquilòmetres comença a comptar (semble com si també esperés les trialeres) com deia: el pàjaru de davant meu troba una cua just abans de les lloses i el tiu comença a dir: Oju que passo, que passo, derecha joder que passo ! jo com si fos el seu sherpa, tot darrera quasi tocant la seva roda i baixant pedalant i adelantant a la penya... cuidao! que no tinc frenus parteu-se que baixo! Bueno, hem passat el primer tram tècnic i no tenim gent a davant, o sigui que de collons. Anem una dotzena de bikers a bon ritme, a tots ens va bé i ningú adelanta ningú, de cop semble que no veiem cintes.... collons  deuen haber caigut, si, si, es per aquí, amont i gas... una cruïlla de tres corriols amb cap cinta: ens hem perdut !!! vols dir ?, no han decidit no posar cintes en aquest tram!, que l'any passat era per aquí! tira avall collons, que no hi han cintes !!! tirem avall i ja veig l'Eruk (ens habiem jugat un sopar a veure qui arribava primer) que també s'ha perdut, bé nosaltres ja fa dos km que baixem o sigui que tots avall a retrobar el bon camí....5 km extre i 20 minuts perduts, casum l'olla ! el problema però es que ara trobem gent més lenta i és complicat adelantar, però el pajaru del derecha joder que paso, pues passa... i jo tot darrera. Ens despellaguem d'una colla de bikers i sembla que tornem a anar una mica millor fins que... catacraks!!! em foto de llorus... dono una voltareta, em cauen les olleres daltabaix d'una marge... adiós ulleres, un truc al genoll on mi queda marcat el botó de bloquejar la suspenssió i m'adelanten 4 ó 5 bikers: oju, passo, que passo por la derecha... malparits ! com s'en carden ara al veure que estic viu. M'aixeco ràpid, veig que estic bé i gas, ja em la conya al cap uns 10 minuts els hi dic: oju que passo otra vez.... Abans de l'Hostal del Fang un biker es fot una galeta considerable i va plafert de sang a la cara, per sort sembla que és més esgarrifós que res més hi li ha passat davant d'un control. Arribo a l'hostal del Fang, menjo una mica, parlo amb en Sergi de Bicis Esteve, trobo a la Ruth amb la mainada, i ja m'afanyo a pedalar, que no es pot refredar la musculatura... ni esperar a l'Eruk, no fos cas que plogui (és com en Rossi en terreno mullat) Estic bé, vaig pujant molt tranquil i disfrutant de la pedalada, uns quants bikers han abandonat a l'Hostal del fang com cada any i s'han dirigit a Salt pel carril bici. Els camins de Sant Aniol i ara santa Brígida molt ben parits, però la pujada de les pedres sueltes: lamarequelavaparir, molt tècnica, has de moure't constanment per tal de pujar bé i es fa feixuc, més que res pel que ja portes a sobre. Un magnific descens, molt ràpid ens porta a tota vora de riu Ter que l'anem resseguint fins creuar-lo per una pont que s'han currat amb palets i cables, ja era hora ! estava ja força tip de travessar el Ter amb aigua fins a la caixa d'eines. Arribada i just quan em poso a sota la carpa a fer una cervesa es fot a ploure, que plogui collons ! que tot és sec. Dutxa, una altre cervessa i a petar-la un rato amb la penya. En Xevi Comas de l'escoleta un crac, li feien por els corriols i mite'l, menys de 6 hores, com un tiru! els Aspres i altres energúmenus Tramun de cada any, en Climent que ha fet 4:55 hores (39ª posició) és un màquina. Trobo en Rovira dutxat i em pregunto... si no l'he vist passar... ha agafat la drecera del Fang. Al cap de mitja hora arriba l'Eruk que l'ha agafat una mica la pluja i deu minuts després en Kel. Prova superada! Temps: 6:34 h. Volia baixar de 6 hores i si no m'hagues perdut probablement ho hagués aconseguit, en qualsevol cas ho he vist factible.

Com cada any un 10 a l'organització, si bé el troç que ens hem perdut 3 grups de gent diferent podia estar més ben marcat, la culpa ha estat bàsicament nostre per mirar el cul del de davant i no fixar-nos més en les cruïlles quan vas ràpid. Els avituallaments, senzillament PERFECTES i la gent molt maca i ben parida com cada any. Ha estat la meva sisena TRAMUN i per mí la més ben parida, també la més dura i amb més corriols. FELICITATS !!!

passallís del Ter...quina currada !

NAMASTE NEPAL

Avui he escoltat l'alpinista osonenc Ferran Latorre a RAC1... he flipat un taco. Els del mundillo ja estareu al cas: feia 45 dies que estaba a la cara nort de l'Everest per intentar pujar-hi sense oxígen, com un campió. Entre moltes peripècies, semble que el Ferran està abocat a tenir que solucionar problemes d'altres alpinistes... recordeu el rescat al K2 d'en Juanito i l'Edurne ?... La setmana passada quan estava per fer un intent de cim resulta que a l'arribar a un camp d'alçada li habien pispat el menjar.... collons quin panorama. Avui, per adovar-ho, al seu darrer intent, quan semblava que la cosa podia anar bé ha tingut de rescatar el sherpa d'alçada d'uns alpinistes equatorians que l'han abandonat a 8300 metres mentre ells anaben a fer cim: mala gent ! Per sort en Ferran li ha injectat dexametasona i l'han pogut reanimar i amb el seu sherpa han aconseguit baixar-lo al camp base avançat. He flipat molt escoltant en Ferran i afirmant que ha donat la seva primera injecció a 8300 metres d'alçada ! No has fet cim, però noi, per mí ets un crack, tota una lliçó d'alpinisme i humanitat. Per cert, quan trobis als equatorians els hi dones records i de passo, quatre mastegots.

Per cert, pedalar, ja pedalo... collons si pedalo! però m'he emocionat tant amb la crònica d'en Ferran que ho volia fer extenssiu.

Demà i dijous gasss!!! i divendres i dissabte a reposar.... esperant la TRAMUN !

cara nort de l'Everest (Tibet)

ESPERANT LA TRAMUN !

Ja queda poc... una setmana més d'entrenar i cap a la TRAMUN, serà la meva cinquena i cada vegada que hi vaig em fa una ilusió com de nen petit amb sabates noves ! A primer cop d'ull espanta, molta trialera, més trialera, fang, més fang... pujadetes etes etes...esperem que aquest any s'aguanti el temps i no plogui els 3 o 4 dies abans, el mateix dia, tal i carda, un cop allà: gassss!, però que deunostrusenyor ens empari... 2800 de desnivell positiu i 3200 de negatiu (confio que no serà tant, però segur que arriba als 2500) Cada any hi han corriols nous i aquest any semble ser que a partir de Santa Brígida. Sortida a les Preses al Caprabo, abans de sortir ja et dones compte que és una marxa diferent, els que estem acostumats a anar a marxes populars trobem uns torerus diferents a les altres marxes, més muntanyeru que ciclista, per dir-ho d'alguna manera, mesells de mena i enamorats dels camins xungus i de fer cabrioles. L'inici però, és el camí pendent per fer de la TRAMUNBIKE la reina del tingladu, però més val que calli que ja em veig pujant a Xenacs pel corriol amb la bici a l'esquena. Porto la setmana entrenant amb la flaca: Capsacosta, Condreu i dijous a Bracons que va molt bé per fer cames amb el compact i pinyó de 25 que porto a la flaca. La setmana vinent em posaré a cavall de la doble a fer corrioleres de Beuda i Sagrat Cor per agafar posició i baixar com un tiru, per cert, i vaig amb l'Eruk i com que vol fer primer...de ca n'Oms, ja m'escaparé a la pujada a Xenacs perque sino no el veuré passar...

M'agradaría animar a fer la marxa als beteterus que els hi fot mandra pel fet de veure el perfil o de sentir els comentaris de les trialeres. Jo a la meva primera TRAMUN i vaig anar amb Conor rígida i cap problema, força trams a peu (més pel tureru que pel toru) però recordo com si fos avui la meva arribada a Salt deu fer 8 ó 9 anys: trinxat, amb rampes, moll, fos, però feliç com un tornabís, i així han estat sempre les arribades a Salt. Creieu-me, feu-la, és la marxa de les marxes. Només cal estar fort per no patir, les trialeres s'aprenen a baixar en marxes com aquesta, són llargues i tècniques i al final n'apren's, et fots de llorus, t'aixeques, i tornes, vas a peu, a cavall i al final has aprés més el dia de la TRAMUN que durant tot l'any fent corrioleres curtes.

Apala, ens veiem a la TRAMUN !

més info aquí

ENTRECOT DE 600g... RECORDANT MAIBOSC

A finals d'Abril vaig començar a pedalar amb una bici de carretera.... mai seré carreteru.... collons nois! això és la F1 ! m'ha costat força adaptar-mi però amb 350 km a les cames en 15 dies ja començo a passar-ho bé. Vaig començar pedalant cap a Beuda, Maià, Argelaguer, Tortellà i Montagut. La setmana passada ja vaig fer un coll de Canes, coll de Condreu i finalment un coll de Bracons, collons Bracons ! amb dos plats i pinyó gros de 25... dret com un ciri i amunt, tindré de posar un 28 perque si no s'em rebentaran les cames. El coll de Condreu des d'Olot és magnífic (pendent mitja del 5%) vas com un tiru. Avui volia fer una ruta una mica més llarga a veure com em trobaría i m'ho he passat bé, he agafat una molt bona cadència i he arribat tranquil, molt més descanssat que en btt. He sortit de Besalú cap a Sant Joan les Fonts, la Canya i Vall de Bianya. Pujo el Capsacosta, que bonic i ràpid és puja, una meravella: cap cotxe, paisatge genial... només em faltava algú per petar la xerrada. Un cop a Maibosch he recordat el fabulós entrecot de 600 g que em cardava quan tornavem d'escalar de la serra del Cadí o de fer esquí de muntanya... ja deu fer uns vint anys, en aquella època quan veia carreterus, deia: un van aquests, els xafarà algú... bueno, jo em cardo l'entrecot i cap a casa. I mira ara ! a pedalar i barreta energètica. Els entrecots de Maibosc pasturen tranquilament pels prats que trobes just abans d'arribar a Sant Pau de Seguríes. Vaig bé, però les rectes es fan feixugues, suposo que si vas en grup deu ser una altre història, A Sant Joan Les Abadesses pujo cap a la collada de Santigosa, pujada molt i molt suau, no trobo tampoc cap cotxe, però just abans del coll m'adelanta una grua i ja me la trobo  al cap de dos km. estirant un cotxe estampat a un marge, fruit segur d'una noche loca d'algú de la zona. Arribo a coll de Coubet i baixo molt ràpid fins a Olot, tinc la mala idea de travessar Olot i perdo força temps als semàfors... les Trias, Sant Cosme, Castellfollit i cap a casa. Molt bones sensacions... ara ja espero una sortida amb grup per poder petar la xerrada i aprendre més coses.

Total: 92 km i 1240 m de desnivell acumulat en 3:40 hores (25,1 km/h)

Ara llegia la crònica d'en Gerard a la Remences... l'any que no me la perdu !!!

Per cert, la bici: COLUER Chrono Carbon de segona mà quasi nova, pesa uns 8kg i va que te cagues... no he probat res més, però m'hi sento còmode, molt còmode.

SEMPRE ENS QUEDARAN LOS MONEGROS

Ha estat una experiència genial, la veritat ja apuntava bé amb el cabassat de personatges que vam quedar per anar-hi: Gerard, Pont, Garrison, Sararols i David a l'autocaravana (per cagar bé i dutxa anti bacteriana), Angel i Quim amb la furgo d'en Llam (per dormir, l'Angel, amb el matalàs de llana...en Quim a cagar assegut a la carabana), Eruk i Ruth a l'hotel treiem els seients i que ningú ens emprenyi, en Tomaq (amb en Monto) a la furgo i Ayano i Serrats a l´hotel jauaterra, Marc i un servidor a la furgoneta oficial del club amb 14 biciccletes i 130 cerveses al maletero i cap a l´hotel, en Willis, la Lidia i en Kel amb el polo al mateix dia de la cursa als apartaments Decartarón me la monto en un segundón...plegar la tenda... ja trigues més, en Molas com els campions amb l'autocar ida i vuelta a sac al mateix dia.... collons quin personal ! ah! i en Rovira de Pedal Maià.

Ens ho vam passar bé, el divendres a muntar tenda, la pleve es clar i a flipar una mica amb l'ambient.

El dissabte a dinar aviat, a les 11 ja feia els espaguetis i a 2/4 de 2 a pedalar. Vaig arribar al voltant de 2/4 de 8 amb un temps de 5:54 hores i una mitja de 20,6 km/h. Vaig tenir problemes al km. 60 aproximadament, però em vaig recuperar ràpid. Al km 90 una avería al canvi m'impedia posar el plat del mig i tot i que vaig parar dues vegades a veure si l'arreglava no va ser possible, tot i així la pendent ja em permetía pedalar bé amb el plat gran i crec que tant sols em va restar uns 10 ó 15 min. aproximadament. Les rodes primes de 1.75 de collons, ara bé, si arribo 30 minuts més tard m'enganxa la pluja... i el fang, algú hagués hagut de venir a buscar-me i en Gerard... segur que es trenca la caixa de riure! sobretot quan m'hagués adelantat...

Crec que tots vam fer un paper molt digne i vam deixar el Club amb un paper més que decent. Felicitar a en Quim, una màquina amb 5:19 que va fer i menció especial a en David, quil va parir, semble que no entrena i va fer un temps boníssim.

Molt bona experiència, a veure si l'any que bé i tornem.

Per cert, ja tinc la flaca: dilluns coll de Canes i avui coll de Condreu, divendres a Bracons... que no pari de rodar!!! gasssss

Us deixo amb unes quantes fotos, algunes meves, altres trobades por ai, per qusuliatat, etc...

apala! a pedalar

CAP A MARINA EN BICI, apa! a la platge, que és gratis !!!

Avui ha estat un dia molt ben aprofitat: 108 km en btt amb una mitja de 19,85: Besalú, L'Escala, Besalú. Un entranament perfecte de cares al Maratón de Los Monegros. La setmana ha estat complicada per la pluja i només habia pedalat el dimarts i el dijous: un dia a Xenacs i l'altre a Falgars. Hem quedat a les 7 del matí al pavelló: Angel, Quim, Garrison, Gerard, Pont, Marc i un servidor amb l'objectiu d'anar a L'Escala, tornar i dinar a casa. El dia era gris però prometador, l'encerrona (vegeu el bloc d'en Gerard) començava a guanyar forma. Pujada de la Creu, Juinyà, Can Roset i travessem la carretera a Cufí cap a les Centrals.... anem a tota llet, sobretot jo quan arribem a la Central on hi han els oques que ens ensenyaven el bec a prop de la cuixa. Arribem a Esponellà i cap a Vilert, Espinavessa i nafent, Canelles i prop de Pontós i Bàscara per creuar la carretera i la via del tren. En Marc té una averia amb la descartón i ha de fixar el plat del mig i així tindrà de fer tota la ruta, va sobrat....volia fixar el plat gros ! Es fot a ploure i ens amaguem 5 minuts dins una granja amb gàbies de conills (gàbies buides) si arriben a ser plenes en Garrison ja s'hi queda a esmorçar conill a la petacada! Passem per Vilajoan, Arenys d'Empordà, Palau de Santa Eulàlia, Vilarobau, Ventalló, Viladamat i a la rotonda de l'Escala anem fins a Empúries. Els darrers 5 km ha tornat a ploure, arribem a la platge i fem un descans: bucadillu, colaloca i l'Àngel... ai l'avi.... que ja el venen a buscar per anar a Roses, malparit! Nosaltres apa! a pedalar. La tornada ha estat perfecte, pensava que hi hauria una escabatxina, però no, ritme bó fins que arribats a les oques hi ha hagut un campi qui pugui fins a Besalú. Anava a davant, però de sobte m'ha passat en Quim com un coet i no l'he pogat caçar tot i el meu coratjós esforç... La veritat es que he flipat amb tots, anavem tots a un ritme molt i molt igual, això ens ha permés veure les nostres forces i pedalar tots sense esperar ningú perque... anabem plegats. Bones sensacions i bona ruta!

Anada: 55,4 km a 20,3 km/h en 2:46 hores (desnivell positiu: 415 m, negatiu: 565m)

Tornada: 52,6 km a 19,4 km/h en 2:46 hores (desnivell positiu: 565 m, negatiu: 415m)

Total: 108 km a 19,85 km/h en 5:32 hores (desnivell acumulat 980m)

*horaris efectius sobre la bicicleta

He esperat a fer el post a veure el d'en Quim... així t'agafu un parell de fotos...

En Gerard suposo que ja dirà alguna cosa

Platja d'Empúries (foto: Quim Pujiula)

PEDALADA INFANTIL

Bon ambient i més de 70 nens i nenes a la 6ª pedalada Infantil dels Desfrenats i l'AMPA. Felicitats !
Podeu veure'n més fotos al bloc del club

jo m'ho he passat teta al circuit Gimcama! i és que sentir-se nen no té preu !