BON ANY 2012 BIKERS !

Us desitjo lo millor companys i companyes, us desitjo un any millor que aquest, lu bó del cas és que probablement serà fàcil superar-lo, de totes maneres: som aquí, i això ja és molt, de fet, ho és tot. A veure si entre tots anem aixecan aquest país perque si no pinten bastus a tort i a dret... pujaran l'IVA, privatitzaran el que puguin... i ens posaran un Barça-Madrid per distreure el personal i ja estarem a sota terra quan obrim els ulls...el problema serà que no tindrem temps d'obrir-los... ai ai ai... però, encara manda en Nuñez al Barça? i en Pujol, encara es el President? Franco a muerto? encara valen les pessetes ?, pero, tu no estavas en el paro? coi de memòria, ens cardaran inclús la memòria ! brbrbrb... Sigueu feliços, creieu-me, és la millor opció. No penseu massa... que al final NO és gratis.

M'acaba de trucar la Lidia i em comenta que ja tinc la doble arreclada, collons que bé! tot i que no l'he trobat a faltar ja que he pedalat amb la Cannondale a Besalú i amb la india a Olot. Avui he fet la darrera pedalada de l'any fins a Xenacs i demà probablement descansaré per estar en forma el dia 1 de Gener per estrenar l'any pedalant si el xampany no m'hi posa entrebancs. He acabat l'any amb 3500 km aproximadament hi he pedalat 147 dies al 2011 que crec és molt bon registre per un dumingueru com jo. La meva ruta preferida ha estat la més repetida: 51 colls de Bruc al 2011. És una ruta molt complerta i interessant pel temps que disposo normalment per pedalar: 45 minuts, 350 metres de desnivell, 12 km... pujada supermegabenparida i descens a sacupacu !

En fi, paseu-ho bé, mengeu raïms, trenqueu-vos la caixa de riure i a esperar un 2012 millor.

Coll de Bruc, Sagrat Cor, l'Ametller

BON NADAL BIKERS !

El temps passa a tota pastilla, i entre pitus i flautes, ja som Nadal. Sortosament per nosaltres el bon temps i les temperatures agradables han fet un novembre i desembre òptim per pedalar. Ara toca sopars de feina, de companys, engreixar el tió, treure's la cartera i gastar-se la paga... és així de trist i simple, però, que collons ! un bon regal, una copa de cava i un sopar en bona companyia no me'l treu ni cristu, i més ara com està el pati, que com està ? collons! ara tindrem de pagar 1 lerdu per recepte...si et poses malalt, prepara la cartera ! i tot just comença la traca d'anar pagant, que així sant pere canta, collons si canta! Ahir vaig fer la meva escalada a Xenacs i aquest matí he anat a Planells i al Sagrat Cor, quina tranquilitat hi ha ara mateix a la muntanya, semble mentida que la gent ens repleguem en tant poc espai i deixem tant i tant d'espai lliure. Vet aquí però la resposta a que collons i vaig a fer a Planells un dimecres al matí: desconectar, no trobar ni cristu i ser feliç. Arribat a Besalú però, les pulsacions se m'han disparat... anava per la carretera general i un vehicle em surt sense fer stop i he tingut de fotre un frenasso que m'ha anat d'un pel, s'ha parat al semàfor (que era vermell) i li he fet obrir el vidre i li he dit perque no feia stop abans de sortir i m'ha dit que el que tenia de fer era mirar si venia un cotxe, tot seguit li he fotut un cop de puny al sostre del cotxe i m'he emprenyat com una mona... al final m'ha demanat perdó, crec que perque m'ha vist emprenyat, gràcies per no atropellar-me senyor... Que en som de vulnerables els ciclistes, avui ho puc explicar gràcies a uns frens que te cagues, però avui m'han sorgit moltes preguntes i sobretot una gran resposta: el temps per un vehicle és molt ampli, però per un ciclista és inmediat.

Per cert, vaig comprar un llibre que vaig trobar molt i molt interessant i crec que és un bon regal de Nadal pels bikers, es llegeix molt ràpid i és una aventura molt interessant: Asia a 15 por hora d'Ivan Faure, més de 12000 km en 16 països asiàtics.

Podeu trobar el llibre a qualsevol llibreria de viatges i on-line per 20 euros

FELIÇ COM UN TORNAVÍS

Em fa feliç encetar un post amb optimisme i alegría. La veritat, ens carden tantes òsties per tots els vessants que crec és bó exterioritzar els ànims quan són positius... ja tindrem temps, massa temps, per estar emprenyats i desmoralitzats. Vet aquí el proverbi indi del Ladakh: "El coratge més gran és el de ser feliç" és per a mí el camí a seguir cada dia, de tant en tant s'aconsegueix i llavors ten dones compte de que a la vida el més important és ser feliç, tot lo altre va al darrera. Aquesta és la meva filosofía. Una hipoteca, deutes a punta pala, la novia que et fot les banyes... però feliç com un tornavís !

Aquesta setmana he pedalat tres dies: un coll de Bruc, una pujada a Xenacs i avui fins a Vallfogona pel coll de Canes i tornar (des d'olot)

El darrer dia que vaig pujar a l'Area recreativa de Xenacs va ser molt ben parit. Surto d'olot pel carril bici fins a Les Preses i faig els 5 km de pujada a Xenacs amb la tranquilitat de saber que no passaran vehicles. Al principi és humit i perillòs quan baixes, ple de fulles de la fageda i a mesura que guanyes alçada i tens la vall als peus, el Puigsacalm a davant i el Canigó nevat al fons... unes pessigolles al cos per ser afortunat de ser allà dalt em fan feliç. Avui he sortit a 2/4 de dues direcció coll de Coubet i coll de Canes que hi he arribet a 2/4 de 3, vaig bé de temps o sigui que baixo els 4 km fins a Vallfogona, mentre baixo fot fred però tornen les pessigolles al cos quan veig el Pedraforca al fons, dono una volta al poble i torno a pujar a Canes, coll de Coubet i 5 minuts abans de 2/4 de 4 sóc a Olot. Menjo un carpatxo de Ciurenys, arròs, un ou dur, una llauna de tonyina i una mandarina. Vaig a fer un café i a treballar que començo a 2/4 de 5, però avui un altre cop, feliç com un tornavís.

Creieu-me, feu la prova. No es tracte de pedalar, es tracte de fer el que tens ganes de fer, oblidar-se de tot i centrar-se en un mateix. No valen excuses, ja ho diu el proverbi, per ser feliç s'ha de tenir coratge, ser feliç és difícil, però és possible.

Va per tú, tururú... i per tots vosaltres també.

Perfil Olot - coll de Coubet - coll de Canes

COMA DE ROURE

Hi han indrets de l'Alta Garrotxa realment sensacionals, lluny d'aglomeracions i amb vistes i camins perfectes per anar en bicicleta. Totes les pistes que volten i pugen al Puig de Malveí en són un clar exemple. Avui hem sortit del Pavelló l'Angel, en Willis, en David, l'altre David del camping, en Paco, en Xevi i un servidor. Amb les lleganyes als ulls i el bocata de nocilla a la boca ja mel's trovo apunt per encarar una excursió d'aquelles gratificants: Sant Miquel de Coma de Roure. Després de veure'n les opcions diferents per anar-hi, que són moltes, anem per asfalt fins a Banyils, Sales de llierca i cap a Can Bosc. A la pujada de l'emporlanat he mantingut un pique molt xulo amb en David del camping, com m'agrada anar a roda d'un paio com ell ! i és que quan et piques amb un company lo millor que et pot passar es que vagis a la mateixa velocitat, això sí, les meves pulsacions i respiració bastant més elevada que la seva. Hem continuat tirant i prop de Can Bosc em esperat a la colla en un revolt a solei. L'ombre ha estat total durant la bonica pujada a Malveí fins a dalt el mirador de Sant Miquel, un lloc molt interessant i preciós per estar-hi una estona, abans però hem fet un descans a la cabana. El descens ràpid i divertit fins a la cruïlla de l'esqueletu, que encara penja de l'alzina. Una mica de fang més avall, però res destacable. En total han sortit 32 km i 900 metres de desnivell, és lu que hi ha, si vols planer... has d'anar a la costa ! Per cert, tinc la doble a cal metge, crec que hi faré el darrer arreclu, ja amb més de 16000 km potser li toca anar al cementiri... de moment però a veure fins quan aguanta, aquesta setmana una artroscòpia a la suspensió i la forquilla ja li han donat la jubilació anticipada. Encara dubto entre 26 i 29... però crec que és l'hora de la 29... d'aquí a 2 o 3 mil quilòmetres com a molt em tindré de decidir.

La foto no és d'avui... més aviat de fa 3 ó 4 anys... però està intacte !

El paio que penja no el coneg... el que pedala és en willis, que avui també hi era.

BTT OIX, vintena edició

Bon ambient i molta gent a la XX BTT OIX. Hem sortit de Besalú a 2/4 de 8 l'Angel, en David, en Quim, en Paco, en Gerard, en Pont i un servidor. Allà hem trobat en Cesc, el seu pare i en Climent, també un cabassat de coneguts... ja comencem a ser veteranus. Abans de sortir, al muntar la bici dic: collons! semble que frega el discu... en Gerard encara es trenca el pit de riure....he muntat la roda al revés.... comencem bé el dia. Arrenquem i deseguida aquí te pillu aquí te matu... i ja vaig sol com un mussol. Tinc la mala llet de perdre el bidó abans de creuar la carretera del primer sector i au! recula a buscar l'aigua beneita ! Un cop travessada la carretera es desbloqueja la suspensió i ja no puc bloquejar-la més. Arribem a Oix amb uns 16 km i decideixo fer la llarga: la santíssima pujada al Pairé i Bestracà, collons ! feia anys que no la feia, però m'enrecordava de lo cabrona que és! El descens a darrera d'un ASPRES l'he flipat molt. Al final en Quim ha fet la super llarga.... està bé això: marxa curta, llarga i super llarga. Ha arribat tant trinxat que estic content de tant sols fer la llarga: 30 km, 950 metres de desnivell en 2:20 hores.

Cervesseta a Oix i cap a casa. Gran dia de BTT.

Sortida

PEPEPO... cuidao! torna el de los hilitos del Prestige

Fa dies que pedalo una mica zoombi, després de les eleccions i del resultat, ja esperat evidenment, vaig una mica zoombi amb la bici, és que em fa por despertar i veure la realitat de cop. He estat buscant respostes i trobo tant evident el que ha passat... però s'em fa extrany que els assessors que tenen els polítics del pepe siguin tant inteligents i els del pesoe tant curts de gambals. S'em fa extrany que una idea tan maca, pel meu entendre polític evidenment,  resulti tant mal gestionada i vagi directe a l'abisme. Crec que els assessors de campanya del pesoe són del pepe sense cap mena de dubte. Perdoneu, però algú ho habia de dir !!

Ens esperen moments difícils, i més ara que tenen l'excusa de que ho han trobat tot trinxat, que segur que sí, o sigui, que em fotré a pedalar com si res i ja arribaràn moments millors. He buscat notícies relacionades amb el ciclisme i el pepe, i a banda que l'alcalde de Madrid pedala, quasi tot són notícies negatives pel nostre esport. No vé a cuento explicar-les, però sí que són significatives.

Aquets darrers dies he pedalat bastant amb la flaca, collons de pluja ! encara que he fet un coll de bruc i un Sant Ferriol en alguna pausa i porto la mitja de 100 km a la setmana que espero duplicar ara que semble que torna el solei.

Tinc ganes d'entrenar-me, no fós cas que hagim de fotre el camp a tota pastilla !

la bici del pepe

FESTEJANT AMB LA "FLACA"

Fa dies que pedalo amb la "flaca" i és que rentar la bici em fa mandra (ara està neta i apunt per sortir) però des de les darreres pluges em fa mandra embrotir-la. Porto una setmana amb l'India de rodes primes: Mare de Déu del Mont, Xenacs i avui coll de Coubet de Vallfogona. Tinc una relació amb la "flaca" molt entranyable, és la meva Conor Wrc2 de MTB amb rodes primes amb la qual vaig viure la meva introducció al mountain bike i vam fer plegats el viatge a l'India... tenim un amor particular, feia dies que no la treia a passejar i en una setmana a fet més de 100 km i s'ha portat com una campiona. L'escalada a la Mare de Déu de Mont va ser molt especial, els que hi heu pujat ja ho sabeu, i els que no, pugeu-hi. Paga la pena l'esforç. Contemplar majestuós el massís del Canigó, el Pedraforca, la vall del Fluvià, el puig de Bassegoda i molt especialment la bonica Tossa d'Espinau et fa sentir feliç i sobretot afortunat... i amb una visió que va cautivar a i cautiva a tants, com a Mossèn Cinto anys enrera, el llit del qual encara es pot visitar al Santuari i on el meu pare i va dormir (al mateix llit) amb dues persones més ja fa uns quants anys... no sé amb quí, però tampoc és rellevant. A Xenacs i vaig pujar-hi ahir i va ser una ascenció maca, les fulles tapaven la part baixa de la pujada i els tons ocres donaven una bonica estampa mentre pujava, el Puigsacalm, majestuós,  m'alegrava el dia i el Pirineu nevat m'obria la porta a un altre esport que aviat li donaré la benvinguda. Per entrenar penso que la pujada a Xenacs és molt interessant: 5 km i 350 metres de desnivell, a més, no passen cotxes, hi ha la barrera posada i si bé a la pujada és força indiferent, sí que a la baixada ho agraeixes i... baixes com un tiru. Avui volia anar a Vallfogona (tinc la "flaca" a Olot i abans de dinar festejo amb ella) Només tinc 1 hora, o sigui que he arribat a Coll de Coubet i per vall. M'agradat, és una pujada llarga, força suau (només alguna rampa molt curta del 10%) la mitjana estarà al 5% més o menys. La visió de la vall d'en Bas quan guanyes alçada és maca i el trànsit pràcticament nul. Demà miraré de fotre-li banyes a la "flaca" i agafar la doble per fer algún corriol... no li comenteu a l'India, només faltaria que s'enterés del meu "rollo" amb la doble i em fes la punyeta.

JA PODEM VOTAR ! YUJU !

 El més important per mí és que no m'ha tocat estar en cap mesa electoral, collons! no podem dir : taula ? som complicats de veritat. Després de malgastar tonelades de paper (que s'ho facin mirar) tant simple que seria entrar les dades directament a un ordinador... bé, ara no obriré el debat, que fa riure....

Jo, ja tinc força clar on anirà el meu vot, i tu?

A continuació us passaré unes dades interessants per decidir el teu vot si encara no el tens clar, a més al ser elecciones al Reino de España, no era així ? us ho passo en cristià perque ho entengueu, primer les ideologies que hi han al "Reino", que no comparteixo en absolut i tot seguit una llista de partits minoritaris (els grans ja els coneixem) amb els quals, un es pot trencar la caixa... especialment amb el partit PIS...flipant !

Ideologías del Reino de España

• PSOE: Centroizquierda, tercera vía, socialdemocracia, socialismo democrático, progresismo.
• PP: Centroderecha, liberalismo, conservadurismo, democracia cristiana.
• PNV, CiU y CC: democracia cristiana, centroderecha, neoliberalismo, nacionalismo.
• PRC: centro, reformismo, regionalismo.
• IU y EUiA: comunismo, socialismo, republicanismo.
• ICV: ecosocialismo, republicanismo, catalanismo.
• Si Se Puede: ecosocialismo, nacionalismo canario.
• BNG, ERC, CHA, PA y Aralar: izquierda, nacionalismo, republicanismo, socialismo.
• NaBai: socialismo, centroizquierda, vasquismo, nacionalismo.
• UPN: centroderecha, navarrismo, foralismo, conservadurismo, democracia cristiana.
• EA y NC: socialdemocracia, nacionalismo.
• PCE: comunismo, marxismo.
• UCE: comunismo, marxismo-leninismo, pensamiento Mao Tse Tung.
• PCPE: marxismo-leninismo.
• C's: centroizquierda, socialdemocracia, social liberalismo y liberalismo progresista, europeísmo
• UPyD: progresismo, laicismo, constitucionalismo, transversalismo, social liberalismo, liberalismo progresista, oposición al independentismo.
• FE de las JONS : fascismo, nacional-sindicalismo, nacionalismo español, nacionalcatolicismo, ultraderecha.

·         Partido de la Reforma del Estado de Nostradamus

·         En su programa electoral este partido propone:

·         1. Un sueldo para las madres y las personas mayores.

·         2. Dar un impulso al sector agrícola.

·         3. El Banco de España prestará dinero sin intereses para comprar viviendas o para ayudas agrícolas.

·         4. Se regulará el subsidio mínimo vital.

·         5. Se creará un comité de sabios que separará la política del resto de poderes y lo dirigirán las personas de mayor edad de cada autonomía.

·         Según José Garre, candidato de este partido a la Presidencia de la Comunidad Autónoma de Murcia: “nos esperan tiempos de alegría y gozo porque la reforma de la vida de la Humanidad comenzará en la Región de Murcia”.

·         Partido político de la Democracia Directa, del Amor, la Sonrisa y el Método Científico

·         Este partido presenta su programa en el municipio de Colmenar, Madrid. Está encabezado por Ángel Luis Cancela Zapatero, que apuesta por hacer listas abiertas y elecciones primarias por Internet en cada lugar y cada vez que se produzcan elecciones.

·         “Lo mismo que hacen los partidos en sus primarias, queremos que suceda en las elecciones ciudadanas. Así, que, en un periodo de fechas, todo el que quiera, puede presentar candidatos: se van presentando ellos mismos, presentan a su tía, a su abuelo o a quienes quieran y luego se vota por Internet”, dijo Cancela Zapatero en Europa Press.

·         Partido político Pirata

·         Este partido lucha por un mundo donde la cultura no sea solo para los que puedan pagar por ella.

·         1. Para que la enseñanza esté al alcance de todos.

·         2. Lucha por la defensa de las víctimas, independientemente de su condición y sexo.

·         3. Lucha por los derechos humanos, los estudios científicos, el software libre y el intercambio de archivos sin ánimo de lucro.

·         4. Su objetivo es la inexistencia de patentes de software.

·         Partido Abre Tus Ojos, PATO

·         Es el primer partido político de antipolíticos. Sus propuestas son las siguientes:

·         1. Pide control antidoping, drogas y alcohol de forma aleatoria a los políticos.

·         2. Sugiere colocarles un detector de mentiras cuando hagan declaraciones.

·         3. Plantea hacer un test de Inteligencia a los políticos.

·         4. Propone a Alemania y a los Estados Unidos que permitan votar a los ciudadanos españoles en sus elecciones, ya que son ellos quienes nos mandan.

·         Partido Irreverente Surrealista, PIS

·         Es un partido que sale del absurdo con un propósito: despedir a todos los políticos, incluso a ellos mismos si son elegidos. Se presenta en la localidad de Collado Villalba.

·         1. Quiere que Collado Villalba sea la capital de Europa.

·         2. Pide mar para el río Guadarrama.

·         3. Propone que Plutón vuelva a ser considerado como planeta.

·         4. Que los políticos sean los que se vayan al paro, no el resto de los ciudadanos.

Partido político Pensionistas de España

1. Este partido lucha por conseguir unas pensiones dignas a semejanza de las del resto de Europa.

2. Pide atenciones especiales para los huérfanos, viudas y minusválidos.

3. Quiere eliminar el IRPF en las pensiones.

4. Propone revisar las pensiones vitalicias de los políticos.

5. Plantea que los pensionistas puedan hacer pequeños trabajos retribuidos, aun cobrando la pensión.

6. Pide la equiparación de los Autónomos al régimen General de la Seguridad Social.

Partido político Ciudadanos en Blanco

Es una plataforma ciudadana que desea que los votos en blanco sean contabilizados para que, si obtienen los suficientes, puedan formar un escaño que luego, dejarían vacío.

Actualmente, si se emite un voto en blanco, no se contabiliza. Por eso, este partido pide el voto, ya que si sus representantes políticos consiguieran un escaño, lo dejarían libre y devolverían su sueldo de parlamentario.

Partido político Alternativa Motor y Deportes

Este partido propone la reducción del 70% de impuestos que gravan en las basuras, aguas, obras y transportes. Además, propone:

1. Cursos gratuitos de perfeccionamiento y de prevención de riesgos.

2. Supresión de los puntos negros de las carreteras, peraltes y asfaltos deslizantes.

3. Patrullas de voluntariado preparado para actuar en casos de localizaciones, catástrofes y rescates.

4. Subvención en la adquisición de vehículos ecológicos.

5. Eliminación de límites de velocidad, de radares en las carreteras y del impuesto que grava a los vehículos.

6. Velocidad de 140 km/ hora en las autovías.

7. Velocidad libre en autopistas.

8. Acceso libre a las instalaciones deportivas.

9. Velódromos para los ciclistas, evitando así los riegos que tienen circulando en las carreteras.

10. Recuperación de deportes y juegos tradicionales en los colegios.

 Aquets no enganyen !

EM POSO EL TRAJE DE LUCES...I NARI !

Amb un parell de dies ja m'he tret el mono de sobre, he deixat la mandra i les cavòries a casa hi fet el que volia i em calia fer: pedalar.

El diumenge amb el rollo del canvi d'hora m'he llevat una hora abans, o sigui a hora vella... he agafat la bici i cap al Sagrat Cor. Quan arribo al Corral trobo en David que surt del camping per anar al pavelló per sortir amb els Desfrenats a les 9. No m'ha costat res (com ja m'era d'esperar) animar-lo a fer un Coll de bruc i Sagrat Cor abans d'anar al pavelló, eren un quart i 5 de 9 i teniem temps. Hem pujat a un bon ritme, sense matxacar però alegre. Jo com vaig a coll de bruc ho dono tot, i ell, donant la meitat va al meu ritme. Al collet de la serra trobem unbikerdepages que puja amb la flamant Epic cap al Sagrat Cor, no xerrem gaire ja que a les 9 hem de ser al pavelló amb els Desfrenats per continuar pedalant. S'em fa estrany trobar en Willis quan puja i jo baixo (normalment és al revés) Al pavelló trobem en David, en Xevi, en Paco i en Fran. Anem cap al bosc de can Bellsolà, avions i Maià de Montcal. Tirem cap a la Guixera fins a la Creu. Allà trobo una serp que em fa fotre un bot i un crit i les pulsacions em pugen més que a la pujada a la Creu que acabo de fer... uF!!! collons de bestiar sense potes... Ens dirigim cap a ca n'Alzina, fem els bonics tobogants de sota santa Magdalena i Maià. Allà pugem per l'alzina reclamadora cap a l'abocador, can Homs de Beuda i pugem per l'asfalt a Palera fins al dipòsit, corriol de pi de Conques a Sant Domingo, corriol de quatre camins, can Lletanis i trialera de Can Met Riu fins a Besalú. Bona ruta, planera, molt ràpida i divertida, 27 km + 10 km amb en David al Safrat Cor.

Ara arribo de fer asfalt amb l'india de rodes primes: Beuda, Maià, Besalú (18,2 km a 24,7 km/h) He anat sol, tranquil, però molt alegre i rodant a gust. Demà si tot va bé aniré a la Mare de Déu del Mont, la família i vol anar a dinar i l'excusa és perfecte per fer una altre sortida rodadora.

perfil Mare de Déu del Mont (Malalts de bici)

Om Namah Shivaya

"Aquest és el gran mantra alliberador. Significa: "M'inclino davant Shiva." Shiva no és hindú, ni musulmà, ni budista, ni cristià. Ell és el teu propi ésser. És l'ésser de tots. Shiva és la suprema felicitat. Shiva és l'amor il · limitat. Shiva és totpoderós.

També és el nom d'una via d'escalada molt xula de Beuda. Avui hi he anat, feia molts anys que no l'escalava, tot i que la vaig equipar jo mateix a finals dels anys noranta. En Gerard i en Grau han fet molt bona feina a Beuda equipant noves vies d'escalada, canvian xapes velles i agrupant les vies en una bonica i molt interessant guia d'escalada. Aquesta setmana ha estat complicada i em costava pedalar, així que anat a escalar amb el meu fill, el qual a flipat força fent un top rope al 6a bastant exigent d'Om Namah Shivaya.

Al final però, no he pogut resistir la temptació hi he anat a pedalar a la tarda, cap al tard i quasi m'agafa el negre. A part de l'adéu forçat d'un company, la setmana ha estat dura: les imatges que vaig veure per la tele del linxament a Muamar el Gadafi crec que estan fóra de lloc i hagués estat molt interessant jutjar aquest personatge, pagar amb violència i tortura crea encara més odi entre les persones.

Sortosament l'anunci de l'ETA d'abandonar definitivament la lluita armada ha portat una notícia bona en aquesta setmana per oblidar.

A carregar piles! ja tinc ganes de tornar a agafar impuls per pedalar i també m'ha agafat el gusanillo d'escalar...

 

ADÉU PREMATUR

Recordo amb nostàlgia les cabanyes amb canyes que feiem a prop del riu, les escapades al bosc i moltes històries viscudes quan erem nens... recordo el teu sentit de l'humor, el teu riure constant: dels altres i sobretot de tú mateix. Recordo tantes coses que avui no he trobat prou espai per recordar-les totes. El que si recordaré sempre és la teva disposició a col.laborar en infinitat d'esdeveniments. Un personatge curiós, molt singular, amb moltes cavòries, però tot cor. Encara no hi habia els carrers posats i ja baixaves de Sant Ferriol... quan jo hi anava, tú ja en venies. L'adéu d'un company abans d'hora és una mala jugada i avui en Jepi no tenia trunfus. 

CANVI DE XIP: PARED NORT DEL CALDERER AL PEDRAFORCA

Ja feia potser massa temps que no dedicava un cap de setmana a l'escalada. Quan arribo al mirador del Gressolet em venen a la memòria els grans dies d' escalada que he gaudit al Pedra, les sensacions al límit d'un rescat, que per sort, l'helicòpter ens va salvar la vida després de passar una nit penjats al mur superior de la Riambau a finals dels anys noranta, les tertúlies amb en Joan Martí a la Jaça dels Prats i uma multitud d'històries viscudes al massís del Pedra: Estimball, Choras, Patum, Star McHara, Anglada-Robins, Cerdà-Pokorski, Anglada-Guillamon, Cerdà-Vergés i un llarg etc d'escalades ben parides... La via escollida era perfete donat el temps inactiu en l'escalada: la via que Lluís Estasen va traçar al vessant Nort del Calderer al 1928, la qual està considerada com la primera gran escalada al Principat i l'inici veritable de les grans escalades al Pedraforca. Escalada fàcil amb passos aïllats de IVº i molts trams d'ensamble. Els nervis van poder amb nosaltres i ens vam equivocar en dues ocasions cercant el camí per accedir a peu de via, de totes maneres arribem a peu de via sense més consequències. L'inici de la via, una placa amb una gran fisura molt llimada ens fa patinar una mica, però després de la travessa del dit, un diedre molt bonic ens porta a la famosa travessía del pitó Estasen on la timba em fa veure la gran diferència que hi ha entre anar en bici i practicar l'escalada, una sensació que em va fer estar amb els sis sentits en tensió, però disfrutant en tot moment  d'aquesta merevellosa ascenció al cim del Calderer. Quan escric aquestes línies arribo de pedalar per compençar aquest cap de setmana sense rodes. Si bé l'escalada ja no és una activitat prioritària per mí, si que penso fer-ne alguna de tant en tant, i és que les arrels encara hi són i el goig de passejar-se per la roca estacat amb una corda continúa essent per mí una gran descàrrega d'adrenalina.

Pocs escaladors al Pedra, una cordada al gran Díedre, una altre a la Civís-Genís (que per cert, a les 4 de la tarda encara eren a la tercera tirada.... bona nit) i molta gent pel Verdet, la majoría amb nula experiència a muntanya, dons era un suplici per ells baixar per la tartera, ajaguts a terra, caient... no m'extranya que la gent s'hi trenqui la crisma. 

Hem fet 6 llargs de corda i la resta a l'ensamble en 600 metres d'escalada i 400 metres d'aproximació per accedir al cim del Calderer. Una hora d'aproximació, unes tres hores d'escalada i 1:30 hores per baixar.

Escalada realitzada amb els companys Marc i Eruk i la companya Ruth. Gràcies per compartir un gran día d'escalada !

Mur superior del Riambau al darrera i fi
de les dificultats de la via Estasen

Placa fisurada de la primera tirada, IV

Travessa del pitó Estasen, IV i pas clau de la via

PEDALADA PORQUERES (diada d'alçament tricornial)

Bona marxa avui a Porqueres. De Besalú erem l'Angel, en Xevi, en Quim, l'Eruk, la Lidia, en Jordi i David Molas i jo. Hem trobat en Marc, en Jep i en Quim de Pedal Maià. He anat a fer la llarga amb la Lídia, quan hem trobat a les Suria l'he deixat amb elles... cuidau amb els dones, van com un tiru! Jo he anat a la meva i la veritat he disfrutat molt la marxa: ràpida, poc tècnica, però divertida. Potser un pel justa en les marques, la veritat és que m'he perdut dues vegades, si bé estava ben marcat, m'he perdut en zones ràpides i a on hi habia altres cruïlles just quan passaves bastant ràpid. M'ha mosquejat una mica al veure els caçadors amb el fusell preparat per cardar tirus... però la meva emprenyada ha vingut al km 25 aproximadament quan he vist una bassa de sang al mig de la pista (en baixda ràpida) he frenat i m'he dit: cullons! algú hi ha deixat les dents i alguna cosa més aquí... als pocs metres he trobat un senglar petit mort al mig de la pista, quatre gossos, tres caçadors... no m'he fotut de llorus perque deunostrusenyor m'ha tornat a perdonar. No tinc res en contra dels caçadors, de fet els ciclistes tenim sort que gent com ells netegin els camins, però em semble lamentable trobar-los al mig d'una marxa (un company m'ha dit que ha sentit el tiru !) Crec que es podria evitar aquesta situació senzillament parlant amb ells amb temps perque tothom pugui fer el que li agrada al bosc. Ho sento, però no m'ha agradat gens aquesta situació. Pel que fa a la marxa: molt maca i divertida, bona organització i en definitiva un gran dia de btt.

Al final m'han sortit 36 km (m'he perdut dues vegades) en 2:13 hores, 930 metres de desnivell i 16,6 km/h.

INDIGNAT

Estic molt indignat, de totes maneres... no patiu, no aniré a parar la tenda a la plaça. Ja en tinc de tenda, però la vaig servir per usos més coherents, com parar-la i passar la nit a un estany d'alta muntanya, ah no! que et foten la multa, bé...  la pararé a partit d'ara a la plaça del poble que no hi cap problema, hem rentaré les dents a la font i els baixos a la sisterna d'algún veí. Que trist és tot plegat, però la culpa és dels altres, dels polítics, dels empresaris, dels bancs (bé , aquests deixem-los com els vampirs del segle 21 i no entrem al tema...) nosaltres en canvi som tots espavilats, ben parits i si depengués de nosaltres tot seria una bassa d'oli. I una merda ! Posem-nos TOTS al mateix cistell i entre tots treiem les pomes podrides. Però no, emparrats tots en ser hipies amb un compte corrent a La Caixa i jugar a la play d'amagats perque fa piju. En fi, algú ho habia de dir.

Tot això bé pel post d'en Gerard , un company anava a fer el Camino i li han robat la bici a Zaragoza (no dic Sarragossa, perque jo que em dic Font de segon cognom i no m'agrada que em diguin Fuente) La tenia degudament estacada i sense el seient i li han robat, Ala! vacances a can pixa i sense bici. Ara recordo la quanitat de bicis aparcades (moltes d'elles sense estacar) a Munich i cap problema, recordo un viatge al Nepal on em vaig oblidar la càmera de fer fotos a un restaurant, quan entrava a l'Hotel (a 10 minuts caminant del restaurant) m'hen vaig adonar i reculo, en aquell instant el cambrer que m'habia servit el sopar corria a trobar-me amb el seu somriure típic del Nepal i em deia: Canon Sir! Canon Sir! vaig flipar. Al Pakistan no vaig tenir cap problema en temes de robatoris (però allà els hi tallen la mà... no entraré a discutir el tema) i a la India no vaig veure mai cap situació d'aquest tipus. En canvi ahir a Zaragoza li foten la bici a un company, no hi ha dret, estic indignat ! fins i tot hi ha una película italiana sobre el tema:

BARREJANT DESFRENADES I MONTCALBIKES

Ha estat un diumenge interessant amb la pedalada sostenible. Uns 70 bikers, la majoría nens, vam gaudir d'un matí sobre rodes. Els més petits feien goig amb les seves mini màquines, anaben a tot tai i molt revolucionats degut a la mida massa petita de la seva bicicleta i feien molta gràcia, crec que s'ho van passar molt bé, la veritat, jo també. Avui he fet una volta molt maca, he sortit sense saber on volia anar... he començat pujant a Gircós per escalfar per començar a unir pistes i camins d'alguna Desfrenada i Montcalbike. Un cop al rec de Buaranc he anat cap a can Nierga, collet de coll de Jou per baixar per la línea de can Roqueta. Llavors he pujat per la Guixera per dirigir-me a Can terrades i Sant Domingo de Palera per baixar per la trialera de Lligordà. Un cop al peu de l'abocador he fet la pujada punyetera de l'antena del Lluert Negre i m'he animat fins dalt la Tribana. Un cop a Maià he anat a Santa Magdalena per baixar pels tobogants que surten del dipòsit d'aigua per tornar a Maià. Anava ràpid, bé de forces... amb el plat gros he anat fins als avions hi he pujat a Vinyals i pel corriol mal parit que puja al Carbonet per anar a fer la bonica trialera de can met riu. Com que encara tenia forces he anat a buscar la carretera de beuda i passant pel bosc de can Bellsolà he arribat als avions un altre cop per anar a buscar la ràpida pista que va al Sunyer i la Confiança. Porto uns 40 km però vaig bé... decideixo passar pel passallís del Fluvià (no m'he fotut al riu perque deunostrusenyor m'ha perdonat) anella verda, can batlle i cap a casa.

Total: 46,5 km en 2:50 hores (17,1 km/h)

Estic motivat, el temps és perfecte per pedalar i ajuda molt la fresqueta del matí, a més ja hem començat a pensar en tornar a l'Himàlaia en bici pel 2013... i això, motiva molt.

E FOSC… E NEGRE NIT…

Avui he fet la darrera escalada a coll de Bruc del vespre de la temporada… Com ja vaig dir fa uns quants posts… només em falta pujar al Sagrat Cor per Coll de Bruc amb els ulls tapats. Avui he pujat de clar… però he baixat negre nit, un vespre pata negre. He sortit a ¾ de 8 del vespre i quan he arribat a Coll de Bruc es ponía el sol. A dalt del Puig Cornador (Sagrat Cor pels religiosos, hi ha una ermita del sagrat Cor de Jesús al cim, però la muntanya es diu Puig Cornador) he vist un color taronja fosc a la zona de vall ter, el sol deia fins demà i unes llumetes especialment boniques al golf de Roses, el bonic perfil del Montgrí i un Besalú viu, que prepara la Festa de Sant Prim i Sant Felicià. No m’he pogut estar de contemplar tant bonica estampa, que si bé estic molt acustumat a veure, en aquest horari de l’adéu del sol era realment preciosa. Quan he tirat avall pel corriol ja era tot fosc… arribat al collet de la Serra on agafes la pista encara hi había llum i gas a la burra fins a la cruïlla del collet de les tres pedres. Creieu-me, al mig de la trialera de l’ametller no veia tres a cavall d’un burro i anava a tota castanya, anar traçant, quasi per intuició un camí que conec de memoria, era extraordinari, he estat a punt de fotre’m de llorus, però he arribat a l’ametller i la claror, bé, una mica més de visibilitat al sortir del bosc m’ha fet baixar ràpid per avall. Tot i així m´he fotut a terra just abans d’arribar a Mas Pitre (ja negre nit) amb molta sort… un pelat al junei i ja està. Al pont vell quasi atropello a un turista que em diu: las luces carai ! Collons, potser si tindré de preparar el llum i un timbre, tot i que per esquivar als turistes aniría millor un timbal… Potser tindre de matinar i llevar-me a les 7 del matí per pedalar… em fot mandra tu, demà carregaré la batería del llum.

 oju paligru amb els turistes, n'hi ha que van carregats amb bala !