Ja feia potser massa temps que no dedicava un cap de setmana a l'escalada. Quan arribo al mirador del Gressolet em venen a la memòria els grans dies d' escalada que he gaudit al Pedra, les sensacions al límit d'un rescat, que per sort, l'helicòpter ens va salvar la vida després de passar una nit penjats al mur superior de la Riambau a finals dels anys noranta, les tertúlies amb en Joan Martí a la Jaça dels Prats i uma multitud d'històries viscudes al massís del Pedra: Estimball, Choras, Patum, Star McHara, Anglada-Robins, Cerdà-Pokorski, Anglada-Guillamon, Cerdà-Vergés i un llarg etc d'escalades ben parides... La via escollida era perfete donat el temps inactiu en l'escalada: la via que Lluís Estasen va traçar al vessant Nort del Calderer al 1928, la qual està considerada com la primera gran escalada al Principat i l'inici veritable de les grans escalades al Pedraforca. Escalada fàcil amb passos aïllats de IVº i molts trams d'ensamble. Els nervis van poder amb nosaltres i ens vam equivocar en dues ocasions cercant el camí per accedir a peu de via, de totes maneres arribem a peu de via sense més consequències. L'inici de la via, una placa amb una gran fisura molt llimada ens fa patinar una mica, però després de la travessa del dit, un diedre molt bonic ens porta a la famosa travessía del pitó Estasen on la timba em fa veure la gran diferència que hi ha entre anar en bici i practicar l'escalada, una sensació que em va fer estar amb els sis sentits en tensió, però disfrutant en tot moment d'aquesta merevellosa ascenció al cim del Calderer. Quan escric aquestes línies arribo de pedalar per compençar aquest cap de setmana sense rodes. Si bé l'escalada ja no és una activitat prioritària per mí, si que penso fer-ne alguna de tant en tant, i és que les arrels encara hi són i el goig de passejar-se per la roca estacat amb una corda continúa essent per mí una gran descàrrega d'adrenalina.
Pocs escaladors al Pedra, una cordada al gran Díedre, una altre a la Civís-Genís (que per cert, a les 4 de la tarda encara eren a la tercera tirada.... bona nit) i molta gent pel Verdet, la majoría amb nula experiència a muntanya, dons era un suplici per ells baixar per la tartera, ajaguts a terra, caient... no m'extranya que la gent s'hi trenqui la crisma.
Hem fet 6 llargs de corda i la resta a l'ensamble en 600 metres d'escalada i 400 metres d'aproximació per accedir al cim del Calderer. Una hora d'aproximació, unes tres hores d'escalada i 1:30 hores per baixar.
Escalada realitzada amb els companys Marc i Eruk i la companya Ruth. Gràcies per compartir un gran día d'escalada !
Mur superior del Riambau al darrera i fi
de les dificultats de la via Estasen
de les dificultats de la via Estasen
Placa fisurada de la primera tirada, IV
Travessa del pitó Estasen, IV i pas clau de la via
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada