Ahir ens va deixar Walter Bonatti. Va morir a Roma als 81 anys. Quan vaig engegar aquest blog li vaig posar el nom de la muntanya més emblemàtica, bella i espectacular que mai he vist: el Petit Dru, enclavada a la vall de Chamonix al Massís del Mont Blanc i que fa de vigía de l'agulla Verta. A la dècada dels 90, quan encara no sabia que era una bicicleta el meu món era l'escalada. Precisament un estiu amb la idea d'escalar el Petit Dru per la difícil directa amercana vaig poder visualitzar la bellesa del Pilar Bonatti al Dru. Sens dubte una escalada que va marcar un abans i un després en les escalades de dificultat. En Bonatti i va pujar amb 5 vivacs i en solitari. Coses de la muntanya, aquell estiu dels 90 va caure un bloc de dimensions descumunals a la pared oest dels Drus (l'equivalent a un camp de futbol) o sigui que no eren quatre pedres... la meva ilusió d'ascendir al Dru es va esvair, d'altre banda vam poder fer una meravellosa escalada a la cara Est del Grand Capucin, també escalada per Bonatti als anys 50. També va ser Bonatti qui em va engrescar a escalar en solitari, amb la seva peculiar tècnica de nusos que va utilitzar al Dru, i així vaig fer-ho en dues ocasions a la pared Nort del Barbet (amb un biker de pages de testimoni) una tècnica de descàrrega d'adrenalina de dimensions incalculables... Estic trist, un mite de l'alpinisme ens ha deixat, un paio que va escalar net i sense trampes i va ensenyar al món que l'escalada es podia fer amb una tècnica apurada i sobretot neta i lleugera.
Us recomano el llibre Montañas de una vida de Walter Bonatti.
En pau descansi.
L'espectacular pared oest dels Drus i la línia de Bonatti al pilar sud
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada