MARATO BTT CAP DE CREUS

Feia 1 mes que no agafava la btt...només caretera. El divendres vaig a fer un coll de Bruc per can Costa per trobar sensacions. Agafo la rígida i vella Conor (que només queda el cuadre d'origen) i decideixo al final posar rodes de 2.0 i treure els semi slicks de 1.75, també retallo una mica el manillar, me'l trobo massa ample. El diumenge és el gran dia, em feia molta il.lusió fer la Marató del Cap de Creus per la singularitat de la prova: és per equips, sense marques enlloc (et donen el track i a seguir gps) i el paisatge esplèndit de la zona. Això sumat a que feia equip amb la Lidia va fer que hi anés molt animat.

 

Prop de 60 equips prenem la sortida que és neutralitzada prop de 4 km fins travessar Roses, agafem una primera pista per arribar a l'asfalt de la volta al Pení i la travessem per continuar pujant probablement la pujada més forta, però molt assequible i nois, tot just comencem: cames fresques i gass a la burra. Pistes i camins 100% ciclables i molt ràpids, un petit tram d'arrossegar la bici en un costerut llom i ens plantem a El Port de la Selva. Aquí tenim una errada de navegació i perdem uns minuts i 2 km extre, al final trobem el camí bó i comencem a pujar amunt fins a les muntanyes que donen accés al descens cap a Cadaqués. Travessem Cadaqués pel centre i fem la bonica pujada de les cases blanques on es gaudeix de les millors vistes amb Cadaques i el mar als peus. Una pista molt ràpida i ja coneguda d'alguna sortida amb els Desfrenats ens deixa a Cala Jóncols on ja no hi ha cap invent extrany: cala Montjoi, el Bulli i Roses.

El millor el tram fins a El Port de la Selva i la zona de Cadaqués. La part final de Jóncols a Roses massa evident i aborrit, però entenc la complexitat de la marxa. Molt bona ruta, al revés molt dura em semble.

Al final ens han sortit 77 km i 1700 metres de desnivell positiu repartit en 4 pujades i 5 hores damunt la bici.

Si algú vol fer-la trobarà el track aquí 

 

apala! i diumenge...Remences!

 

LES GOGES

He arribat molt bé a les Goges i em feia molta il.lusió fer-la, de fet era tant sols la meva segona marxa cicloturista, prop de casa i camí conegut. Abans amb la meva mentalitat hagués anat a fer la llarga, però tinc un altre visió de les marxes ara mateix: curta a disfrutar o llarga a patir... a disfrutar! Sortim puntuals de Besalú... buenu... en garrison esmorça i es posa el traje de luces dins el cotxe. Sortim davant el pavelló cap a Melianta i al pla de Martís els mossos paren la cursa, els calents de davant em semble que han estat apunt d'atropellar algun cotxe... no em d'oblidar que és una cicloturista, que tothom dóna tant com pot, però nois amb seny... Anem molt agrupats i la roda del davant d'en Garrison s'enganxa amb el meu canvi: raids petats i llanta reventada...collons quin panorama, la veritat és que ens la podiem fotre forta. Malauradament en Garrison ha d'abandonar, ara qui ens estirarà? em sap greu company. Anem tirant a bon ritme amb en Gerard i a la pujada sobtada de Cabanelles em salta la cadena i el canvi falla...em quedo sol, però per uns instants m'he sentit important al pilot: una fregoneta és para desegida, baixa corrents un mecànic amb la caixa d'eines i m'arregla el canvi (uns 10 minuts) arrenco i comença la meva aventura en solitari, les pulsacions a tope a veure si puc pillar en Gerard...a la pujada de Vilademires atrapo la Lidia i anem unts una estona, ella fa la llarga amb dues mosses que van darrera seu a uns metres. Al final la deixo i tiro un altre cop, pulsacions a tope. Quan passo per Maià veig en Pere de Pedal Maià que em saluda des del balcó i això m'anima molt. Des que he deixat la Lidia vaig sol en tierra de nadie...a la pujada a Coll de Jou adelanto a 10 o 12 ciclistes i de sobte em torna a saltar la cadena... m'adelanten de nou però m'enganxo a ells i els adelanto un altre cop baixant de Beuda...baixo molt gambat de Beuda a Besalú, d'en Gerard ni rastru. Ara veig el seu pare que tira fotus amb en Paco Botei a can Sanz i torno a cardar gas... he d'atrapar el teu fill! Al final crec que el veig i m'uneixo a ell prop del pomt de Burró, el mal parit va ben acompanyat... un parell de noies guapes i un paio amb unes cuixes com pernils que tira del grup. Al desviament de la llarga quedem menys i anem força alegres de ritme, també hi ha en Vilar de Serinyà que li fan de suport: fotos, bidons...quin nivell! A la rotonda del trencant de Santa Pau em patina la roda i quasi acabo a la cumeta...quin sust! Ara agafo un ritme alegre però que em va molt bé, em coneg la pujada de Can Xel i això es nota. S'ha afegit un paio a roda d'en Gerard de Molins de rei que també li va bé el nostre ritme...relevos nada, però tampoc calia. A Sant Miquel de Campmajor...paaa! rebenton a la roda del davant...com diria en Jepi: sort que no hi ha els pinyons! L'arribada per l'estany en Gerard agafa un ritme trepidant que em costa seguir, però ara ja tot si val. Al tram final m'ha deixat passar primer a l'arribada, tot un detall. El malparit però, ja ha calculat que amb el xip es posicionaría davant meu. Al final 4 hores justes i una mitja propera a 27km/h que per nosaltres els mortals està prou bé. I el més important, ens ho he passat molt bé. Ara Marató del Cap de Creus amb la Lidia i llavors Remences !

UNA DE NEU...PRIMAVERA

Després d'uns dies carregat de bicicleta avui he trencat per poder agafar motivació de nou. Diumenge 110 km per l'Empordà,, dimarts coll de Condreu, dimecres Capsacosta... necessitava un canvi. Avui he pujat amb la Lidia a Vallter a fer esquí de muntanya, bona ruta, bona neu i bon temps! Hem deixat el cotxe dalt l'estació i hem enfilat fins a Marmotes, Coll de la Geganta, estanys de Bacibers i amunt fins dalt. Ja veia que seria un gran dia, la neu dura del vessant nort contrastava ja amb la transformació de la neu als vessant Sud, i així ha estat: la pala de Bacibers ha estat un plaer: neu primavera sense pedres enlloc i fàcil, fàcil de conduïr. Tot seguit hem enfilat pel vessant Nort Oest de Bastiments fins el cim. La pala de Bastiments també estava perfecte i el descens un plaer. De totes maneres si la meteo continua igual tindrem de matinar més o ja es transformarà de primavera a pasta... de boniatu...jeje

Ara a preparar les Goges la setmana que bé i començar a entrenar pel Remences, a part d'això tinc ganes de començar a preparar la bici pel viatge a Nepal i començar a carregar la bici a coll per entrenar pel que ens espera a l'Himàlaia.

pujant a Bacibers

posant pells per pujar Bastiments

Cim de Bastiments

Cim de Bacibers

a la creu de Bastiments

CICLOTURISME EMPORDANÉS

Avui he sortit sol en plan cicloturista, a rodar planer i conéixer país. La bicicleta et dóna molt, es podria definir com a turisme actiu, a vegades molt actiu. Entrenes mentre observes el territori i ho fas a una velocitat que et permet fer quilòmetres i per tant conéixer prous espais per entretenir la teva activitat física. Amb la velociat d'un cotxe no et permet visualitzar i a peu no et permet desplaçar-te massa. Un aplaus per la bici! Surto de Besalú cap a Banyoles, dóno la volta a l'Estany on sempre trobes carreterus, caminantes i alguna btt que travessa la carretera per enfilar camins, sens dubte fa goig Banyoles en aquesta faceta. Passo la xocolata Torres fins a Cornellà de Terri per arribar a Medinyà on agafo la NII per trencar cap a Cebrià, Sant Jordi Desvalls (on he vist algun control de la marxa en BTT i que avui hi anaven els Desfrenats, a mí m'ha fotut mandra...), Jafre i Verges. Arribo a l'Armentera i Sant Pere Pescador, Vilamacolum i Vilamalla. Vaig direcció Girona per agafar la carretera d'Ordis on faig la primera parada a menjar un plàtan i aixecar el cul de l'assientu que el tinc enrrampat. Arribo a la N260 passo Navata, Can Vilar i cap a Besalú. En total 105 km en 4 hores, he passat per 5 comarques: Garrotxa, Pla de l'Estany, Gironès, Alt i Baix Empordà. Bon entreno rodador per encarar les Goges i la Remences i un matí de tursme actiu ineressant on destaco la IX Cavallada que feien a Sant Pere Pescador: els carrers plens de cavalls engalanats, amb carretes, gent pels carrers i que estaven tallats per aquesta diada... he tingut de donar tres voltes al poble per trobar la sortida. També m'ha impressionat el contrast del Montgrí amb la blancor del Canigó i tota la serralada del Pirineu Oriental des del Costabona al Puigmal, blanc, blanc. Espero trobar un dia la setmana que bé per fer un Bastiments i Bassibers amb esquís, ara val la pena aprofitar-ho.

apa-la, habemus diumenjus a tope!

Nepal.. ja ens espera !!!

LA "PRUFESSÓ", OJU PALIGRU...

Des del darrer post han passat moltes coses: habemus papa, una altre Salve al sac, pedalades varies i ara arribo de Bastiments amb esquís de muntanya... Amb la Lidia vaig tornar a pujar a Rocacorba i amb en Gerard vam fer la volta Olot - Banyoles. Vaig assistir també a la marxa de Fontcoberta, molt ben parida, tot i que pel meu gust i estil massa trencacames i cap pujada llarga...Pla de l'Estany... 

Ja tenim papa... i sudaca, tot i que per molt de twiter que diguin continuen com els indius amb senyals de fum "fumata blanca, habemus papa" Com cada any a la Plaça per la processó dels Dolors a escoltar La Salve, collons quin nivell! la veritat es que només hi ha dues circumstàncies a l'any que em posen la pell de gallina a Besalú: El Cant de La Salve i la Principal de la Bisbal tocant Sardanes a la Plaça per Sant Prim. Sempre m'he preguntat com collons un cop s'ha acabat la Salve no es pot aplaudir... vestes i més vestes fent callar la gent, no es pot ni respirar... per l'amor de Déu!... un aplaus si us plau ! Vaig veure una imatge dantesca: una vesta fent callar una criatura que devia tenir 2 anys...quan va beure el de la vesta encara plorava més... si algú té un atac de cor a la plaça quan es canta la Salve: primer es canta i quan s'acabi ja avisarem el metge...o a la funerària... habemus idiotus.

Parlant de prufessons, avui n'he viscuda una de molt més interessant: la prufessó de pujar a Bastiments amb esquís. Hem sortit del parking del Xalet del Pastuira amb la Lidia i en dues hores ens hem plantat al cim de Bastiments, ens esperava l'Eruk i la Ruth a dalt. Potser una vintena d'esquiadors i una altre vintena de "caminantes" eren allà dalt. Una boira de collons, però gass fins a dalt. Sort que els bombers (suposut) tips de recollir gent han posat banderes a la pala per no perdre el rumbu. Bona feina !

Pic de Bastiments (Ull de Ter)

DEUNOSTRUSENYOR M'HA CASTIGAT...

Des del Gener de 2012 no habia estat 8 dies sense pedalar...tot va començar en una ruta magnifica en btt per la zona de Sant Miquel de Coma de Roure (fumata blanca, habemus papa, com podeu veure a la foto) una ruta senglar made in Kel, maca, maca, maca. Hi vaig anar amb la Conor i semi slicks de 1.75... algun revés en els descensos tècnics sense conseqüències, però amb molt bona nota per la bici que estava parada des del maraton de los monegros de 2012. Molt bones sensacions amb la nova suspensió, canvi, pedalier, frens.. ho estrenava tot meys el cuadro...A la darrera trialera quasi hi deixo un ull i mitja orella en una branca... va anar de menys d'un pam. Els entrenus a Olot anaven perfectes i queien 2 colls i dues parcelàries per setmana fins que faltaven 3 dies per la cursa dels ports del maresme que vaig parar per recuperar forces per la carrera.... A partir d'aquí Deunostrusenyor em va castigar.... mal de cap, de coll, d'esquena... però optimista de meva cap a Calella a l'Hotel per començar la cursa. Estavem en un alberg municipal regentat per un indiu que no entenia català ni castellà...No em vaig ni aixecar del llit, quina ràbia. En fi, avui, després de 8 dies al paru he agafat la flaca per començar a rodar... a veure si treuen la fumata blanca d'una vegada i em treuen el càstig del meu miting a l'altar... he pujat a Olot, llavors la Parcel.lària fins al final passant pels Hostalets, Les Preses i tornar. En total m'han sortit 72 km en 3 hores justes. M'he trobat bé, les pulsacions no pujaven gaire i les cames pesaven una mica però estic satisfet. 

A partir d'ara el meu repte és posar-me a to i comenar a rodar i fer alguna ruta pensant amb el Nepal, que entre pitus i flautes l'Octubre s'acosta...encara queda però allà no valdràn excuses i he d'estar al màxim per gaudir de nou a l'Himàlaia.

 amén

BTT, TERRITORI GALCERAN's

A plogut bastant des del darrer post. He anat entrenant entre setmana a la meva zona preferida: Condreu i Canes amb la flaca. Amb en Gerard vam fer la classica de les clàssiques: Besalú, Banyoles, Girona, Olot, Besalú (per les Encines) son 110 km molt i molt alegres de bicicleta. Hem va venir un pajaron xim pom a l'entrada d'Olot, deu ser culpa d'en Gerard... em té mal d'ull, cada vegada que sortim junts me la carda....La pata negre sens dubte va ser la sortida del dimecres (lu que té poder fer festa quan vols i tenir companys al paru, ep! amb carinyo, ojalà hi hagi d'anar sol entre setmana per culpa vostre!) vaig quedar amb la Lidia però en Kel Galceran ja tenia la ruta muntada, un plaer tú, ala, a roda que ja faràs de senglar. Hem temia passejar la bici pel bosc, però... la meva sorpresa va ser que en cap moment s'habia d'anar a peu, algun tram de pujada, però insignificant. El descens només té un qualificatiu: orgàsmic! un parell de km 100% ciclables de corriol molt ràpid i divertit, un luju! La ruta la trobareu al seu bloc i al wikilog, a grans trets va ser: Besalú, Burró, Sant Jaume, cementiri, Montagut, camí del Cos, descens a la pista de Sant Eudald, Sant Eudald, Planseslloses i descens a la pista de Sadernes, pont del Llierca, camins de Tortellà, Argelaguer, Besalú... Hi és que sortir amb un Galceran, ta li carda en Kel, l'Angel o en Willis... tens festa assegurada.

Ja tinc la Conor arreglada i apunt per anar al Nepal: frens nous, pedalier, canvi, forquilla...15000 km i sembla nova....quin carinyu li tinc !

 

Sant Eudald

Uaaaaaaaaaaaaaaah!!! pujant a Condreu